La tranquil·la impaciència d’un porter ambiciós

Sant Joan DespíLa mateixa tranquil·litat i seguretat que sap que ha de transmetre sota pals, l’allarga també fora dels terrenys de joc. No sembla que res inquieti Marc-André ter Stegen, no sembla que res pugui sortir del seu control. És analític i té la superstició d’estrenar un parell de guants -que no deixa tocar a ningú- en cada partit. Sembla fred, fins i tot rígid. Però somriu amb amabilitat, sense duresa, com si, un cop ha atrapat la pilota, no li calgués seguir intimidant. “Sorprèn la maduresa i professionalitat que té a la seva edat”, asseguren des del club. A l’exporter blaugrana Roberto Bonano també li ha cridat l’atenció la “tranquil·litat” que té sent tan jove i tenint en compte “la pressió que existeix sobre un porter del Barça, i més havent de fer oblidar Víctor Valdés i lluitant per un lloc amb el veterà Bravo”.

Als 22 anys, l’alemany viu des de la calma els seus primers mesos al Barça i a Barcelona, instal·lat en una població pròxima a la ciutat, a tocar de la platja, acompanyat de la seva parella. Tenen un gos, que els agrada passejar per relaxar-se. No ha tingut temps de descobrir gaire la ciutat, però confessa que s’hi sent molt còmode, i que agraeix el sol i el bon humor de la gent. Per idioma, amb qui més s’ha fet al vestidor és amb Ivan Rakitic, que parla alemany, però es porta bé amb tothom.

“Estic molt content, estic encantat”, deia ja a l’octubre, després de disputar el seu segon partit al Camp Nou, contra l’Ajax. Ara, mesos més tard, no amaga que participar només en la Champions i en la Copa del Rei li sembla insuficient i que treballa cada dia per ser titular en les tres competicions. “Vull tenir èxit aquí”, diu sense por. Però sense alçar la veu.

Control emocional

Aquesta manera de gestionar les seves emocions és, de fet, un dels factors que ha agradat més de Ter Stegen al Barça. La premsa li ha lloat la solvència contra rivals que han pressionat l’equip a dalt, com l’Atlètic de Madrid recentment i el París Saint-Germain. “Malgrat que va patir algunes crítiques i va generar certs dubtes en les primeres actuacions, es va sobreposar i ha mostrat caràcter, personalitat i convicció per ser algú important en el seu pas pel club”, afegeix Bonano. A la Ciutat Esportiva fascina des del primer dia la seva manera d’entrenar-se, no només per les qualitats tècniques, tàctiques i mentals que reuneix, sinó també pel marge de millora que insinua. “Pot assumir qualsevol situació que requereixi el joc del rival i, sobretot, l’estil de joc del Barça”, diuen des de l’ staff.

El tercer porter de la plantilla, Jordi Masip, està aprenent molt de la competència amb Ter Stegen i Bravo. “És una molt bona experiència per a mi. Portem la rotació amb normalitat i treballant molt. Sabem que l’equip hi surt guanyant si estem tots tres a bon nivell”, deia al desembre, després de debutar en Copa.

Un toc exquisit

En xifres, el que més s’ha destacat de Ter Stegen és el seu joc ofensiu, més enllà de les aturades. És precís i oportú, llegeix bé la jugada i l’executa bé. “Té un joc de peus excel·lent, colpeja la pilota amb una gran potència i precisió”, analitza Bonano. Té un 96% d’efectivitat en la passada (131/136) a Europa, només superat pel 97% de Manuel Neuer al Bayern (180/186) i Gianluigi Buffon al Juventus (115/118).

Colpeja amb la mateixa tranquil·litat amb les dues cames i es considera ambidextre. “Es fa difícil dir amb quin dels dos peus colpeja millor, si amb el dret o l’esquerre -assegurava a l’ARA Uwe Kamps, el seu tècnic de porters al Borussia Mönchengladbach-. Això l’ajuda a decidir més ràpid en una acció, perquè no necessita orientar-se per jugar amb la seva cama bona. Pot fer-ho amb totes dues igual”.

Ell s’ho pren amb humilitat, insisteix que s’ha fet seva la posició per trobar un estil propi, sense imitar ningú. “Des de petit, era jo i només jo. Mai he mirat com ho feien els altres”, admet. Aquest punt d’egoisme contrasta amb la seva manera d’entendre el joc, que el vincula totalment a l’equip, lluny de la mirada més clàssica que apartava el porter de la resta de futbolistes. No li fa por sortir de l’àrea (recorre més de 4,5 quilòmetres per partit) i demana moltes pilotes als centrals per obrir el joc. En totes les seves intervencions públiques, de fet, lliga el seu rendiment al de l’equip, però deixa clar que l’anàlisi posterior s’ha de fer per separat. És l’única manera de fer una autocrítica real i constructiva. “És molt exigent amb ell mateix i té molt clar on vol arribar”, afirmava Kamps.

“Es nota que té una cultura futbolística molt forta i ha traçat molt bé els següents passos en la seva carrera”, deixen anar en els despatxos de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

El club ho percep i Luis Enrique, en roda de premsa, mai ha tancat la porta a trencar les rotacions que, ara per ara, el fan protagonista només en Champions i Copa. “Jo ho vull jugar tot, he vingut per això”, diu Ter Stegen, ambiciós.