ENTRE AMICS

Gerardo Pisarello: “Xosé Manuel Beiras sembla un lleó de debò, volcànic, culte i amb sentit de l’humor”

Polític

Quan Gerardo Pisarello va conèixer el polític gallec Xosé Manuel Beiras, ara fa 10 anys, va quedar fascinat. Pisarello el descriu com ho va fer l’escriptor Eudardo Galeano, amic íntim de Beiras: “A primera vista sembla un lleó. I ho és. Però té la delicadesa del cérvol, la paciència del gat, la lleialtat del gos, la solidaritat dels ocells, que s’ajuden en el vol, el sentit de l’honor del toro de lídia, que creix en el càstig, i la intel·ligència dels rars homes que donen prestigi a la condició humana. Gallec havia de ser”.

Pisarello va conèixer Xosé Manuel Beiras a Madrid durant unes jornades sobre alternatives d’esquerra a l’Amèrica Llatina i Europa. “Beiras semblava un lleó de debò, era volcànic, culte i amb un sentit de l’humor molt fresc”, recorda el primer tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona. Després d’una dècada, l’amistat que va néixer mentre caminaven pels carrers de Madrid es manté. “Diuen que si no pots caminar tranquil·lament amb una persona, difícilment podreu ser amics”, reflexiona Pisarello.

L’estiu passat la família del polític català d’origen argentí va passar uns dies a Galícia i van passar per casa de Beiras. “Ell és un gran pianista, i va fer un concert de piano preciós”, rememora Gerardo Pisarello. Junts van cantar la cançó Alfonsina y el mar, composta pel pianista argentí Ariel Ramírez i l’escriptor Félix Luna, sobre la poeta Alfonsina Storni, que es va suïcidar al Mar del Plata. “També ens va parlar sobre la seva relació amb Gabriel García Márquez i amb Eduardo Galeano. Beiras és un home de gran intel·ligència, però molt tendre en el tracte. Va ser un dia inoblidable”, recorda Pisarello.

D’ell, diu, n’ha après moltes coses, com ara la capacitat d’enriure’s d’un mateix. “Fa un temps li van posar un marcapassos. En Beiras li ha posat nom, Rosendo, i s’hi refereix com l’inquilí”, il·lustra Pisarello, que defensa que “d’una persona que es pren massa seriosament a si mateixa no te’n pots refiar perquè demostra que no té esperit crític”.

Pisarello reivindica el valor de cultivar les amistats, de tenir amics i amigues que puguis admirar. “Dels meus amics en valoro coses molt senzilles: la humilitat, la intel·ligència, el sentit de l’humor… Els amics són un mirall dels teus límits, t’ajuden a créixer i a aprendre”. I conclou: “En un món que de vegades pot ser hostil i ple d’incerteses, tenir un amic és com tenir un petit refugi que t’acompanya sempre”.