Estils 19/01/2016

‘Time cafés’: Tot és gratis menys el temps

Aterra a Barcelona un model de cafeteries on els clients paguen pels minuts que s’hi estan

Núria Juanico
6 min
Tactic Time Cafe és la primera cafeteria que cobra per temps a Catalunya. L’espai s’ubica al costat de la Sagrada Família.

BarcelonaQue el temps és or tots ho sabem. Aquest refrany ressona des de fa anys per les llars i empreses exigint diligència i promptitud a grans i petits, però ara la tradicional màxima s’ha traduït en una aplicació pràctica. Fa poques setmanes va aterrar a Barcelona el primer time café , un model de cafeteria on els clients paguen en funció del temps que s’hi estan. Tot el que hi ha dins és gratuït i es pot consumir en la mesura que es vulgui. L’espai, anomenat Tactic Time Cafe i ubicat a prop de la Sagrada Família, ofereix cafès, tes, begudes sense alcohol i pastes en la modalitat self-service, així com també connexió wifi, jocs de taula, llibres i ordinadors portàtils en préstec per utilitzar-los durant l’estona que els clients necessitin. Aquesta nova idea d’establiments on només es paga pel temps consumit s’aglutina sota el nom de time café i sorgeix de Rússia. “Allà no existeixen els bars de la manera com s’entenen aquí. Hi ha restaurants i cafeteries, però són llocs molt cars i si t’hi vols estar una estona has d’anar consumint”, explica Daria Pantyukhina, que va exportar aquest model de cafeteries de Rússia i és una de les sòcies de Tactic Time Cafe. El local defuig l’etiqueta de cafeteria (entesa com un lloc on es va a prendre cafè) i s’orienta més com “un espai on la gent pot passar bé el temps”, ja sigui participant en jocs de taula, mirant una pel·lícula en una sala de cinema, navegant per internet o gaudint d’una estona de conversa.

Seguint aquesta premissa, l’establiment potencia les trobades amb diversos col·lectius. “Acollim competicions d’amants de jocs de rol, oferim projeccions de pel·lícules i organitzem tardes de te, entre altres activitats”, assenyala Pantyukhina, que precisa que bona part dels clients “són joves i famílies que vénen a passar una estona xerrant o jugant a jocs de taula”. Als time cafés no hi ha temps mínim ni màxim establert: cada client s’hi pot estar l’estona que vulgui. Cada minut es paga a sis cèntims, de manera que estar-s’hi mitja hora implica desembutxacar 1,80 euros, mentre que una hora té un cost de 3,60 euros.

Com a màxim, els clients paguen per tres hores. Poden estar-s’hi més temps, però a partir dels 180 minuts la factura no puja. Per controlar els minuts de cada client, l’establiment entrega un tiquet on s’anota l’hora d’arribada i, quan arriba el moment de sortir, es calcula el temps consumit al local.

L’alternativa al model tradicional

La llavor dels time café va sorgir l’any 2010 de la mà d’Ivan Mitin, un escriptor que va posar en marxa a Moscou un local anomenat Tree House. L’espai estava obert a tothom i funcionava a través de donacions fins que va adquirir tanta popularitat que Mitin va decidir cobrar als visitants pel temps que s’hi estaven. L’èxit d’aquella iniciativa va empènyer l’escriptor a obrir nous locals en altres ciutats de Rússia, on actualment els time cafés superen el centenar i s’han convertit en una alternativa al model de cafeteria tradicional. Mitin va batejar aquests espais amb el nom de Ziferblat (que, en rus, significa esfera del rellotge ) i els va estendre per tot el país, de manera que va convertir el seu projecte inicial en una cadena de cafeteries.

El 2012 Ziferblat va arribar a París i el 2013 al Regne Unit, on actualment n’hi ha tres. Tot i que la cadena de locals de Mitin encara no ha trepitjat ni Itàlia ni Espanya, la seva idea sí que ha pres forma en aquests països a través de persones que han posat en marxa un espai seguint el mateix model de negoci. A Itàlia, però, aquest tipus de cafeteries esquiven el nom de time cafés i són conegudes com a anti-cafés. “Rebem molts creatius i treballadors autònoms que utilitzen el nostre espai per treballar i per reunir-se”, assenyala el cap de màrqueting de Ziferblat al Regne Unit, Ben Davies. Tot i que, segons Davies, entre els clients de Ziferblat també hi ha “estudiants i famílies”, un dels motius pels quals s’han popularitzat aquests espais és pel fet de poder-los convertir en una mena d’oficina compartida.

Un espai per relaxar-se

L’ambient que es crea a cada local és un dels elements característics dels locals de Ziferblat, que busquen ser llocs per relaxar-se i “on la gent es trobi còmoda”, apunta Davies. Amb un aire vintage, parquet, sofàs, taules i un piano, la intenció d’aquestes cafeteries és que cadascú hi trobi un espai que podria ser el menjador de casa seva. En aquest entorn hi conviuen, bàsicament, dos perfils de clients: els que hi accedeixen per passar una estona amb un grup d’amics o familiars i els que s’instal·len en un racó amb un ordinador portàtil per treballar. Davies afirma que “els clients comparteixen l’espai sense problemes”, i creu que això “és així pel caràcter domèstic que té el local”.

A simple vista, la voluntat de crear una atmosfera plàcida pot xocar amb la idea de cobrar per minuts, ja que els clients podrien optar per consumir el màxim de menjar i begudes de manera frenètica i en el mínim temps possible. Els responsables dels locals, però, asseguren que no és així. “Els límits de temps no escrits en les cafeteries tradicionals impliquen que el teu seient només es justifica quan estàs consumint alguna cosa. En canvi, als time cafés estàs pagant per l’espai i pots utilitzar-lo de la manera que prefereixis. Si vols més menjar o begudes, endavant, però si només vols ocupar una cadira també ho pots fer”, considera Davies, que creu que amb aquest funcionament “la gent es relaxa i s’està més estona a l’establiment, perquè no té la pressió d’haver de consumir més”.

El principal repte amb el qual es troben els impulsors dels time cafés que s’estan obrint arreu d’Europa consisteix a convèncer els futurs clients dels avantatges de pagar per minuts. “Costa que la gent ho entengui, quan els ho expliques per primera vegada se sorprenen”, admet Pantyukhina, que subratlla que “si els clients comprenen la idea que el funcionament és diferent no marxen de seguida, i alguns fins i tot tornen”. El temps serà, precisament, el que dirà si aquesta nova manera de concebre les cafeteries pot arrelar en una societat que, ara mateix, no està acostumada a pagar per minuts.

Prendre un cafè amb una colònia de gats

El model dels time cafés no és l’únic que sacsejarà la idea tradicional de cafeteries a Barcelona. D’aquí unes setmanes obrirà les portes la primera cafeteria de Catalunya amb una colònia de gats, perquè els clients puguin interactuar-hi mentre prenen alguna cosa. El local s’anomenarà Espai de Gats i és un projecte d’Eva González i Tereza Reindlova, dues sòcies de diverses associacions per a la defensa i protecció dels gats.

Un cat cafe de Kyoto / WIKIPEDIA

Aquesta iniciativa s’inspira en un model de cafeteries procedent de Taiwan, però que s’ha posat de moda en expandir-se pel Japó. Els locals, que estan adaptats a les necessitats dels animals, permeten als clients acaronar els gats i jugar-hi. L’èxit d’aquest tipus de cafeteries al país nipó es deu, principalment, al fet que la majoria de pisos de les ciutats són molt petits i els japonesos treballen moltes hores. Per tant, els resulta més fàcil passar una estona en una cafeteria amb gats que no haver-se’n de responsabilitzar les 24 hores a casa.

Tot i que la idea originària prové del model nipó, Espai de Gats no farà servir els animals només amb finalitats comercials, sinó també amb un propòsit animalista. “Tots els gats estaran en adopció, de manera que el local servirà d’aparador perquè els futurs amos vegin com es comporten els animals abans d’escollir-los”, explica Reindlova. L’espai, que està en una última fase d’obres, disposarà d’una cuina a la qual els gats no tindran accés i d’una zona només per als animals, perquè puguin descansar sense persones.

Col·laborarem amb diverses protectores, però no tots els gats són perfectes per a aquest projecte. Haurem d’escollir aquells que siguin socials i busquin el contacte amb les persones”, assenyala Reindlova, que assegura que “els animals seguiran els protocols veterinaris com en qualsevol protectora”. Els clients, que hauran d’acceptar unes normes bàsiques de convivència, “podran venir simplement a prendre alguna cosa o a buscar un gat per adoptar”.

Per accedir al local s’haurà de pagar una entrada, tot i que també hi haurà l’opció de fer-se’n soci, abonar una quota mensual i poder-hi entrar sempre que es vulgui.

stats