Woody Allen recorda Diane Keaton: "La seva cara i la seva rialla il·luminaven qualsevol lloc on entrava"

BarcelonaEl cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) i l'actriu Diane Keaton (Los Angeles, 1946-2025) van formar, durant els anys 70, una de les parelles cinematogràfiques més prolífiques de Hollywood. Dos dies després de la mort de la intèrpret, Allen ha volgut recordar-la amb una emotiva carta que ha publicat l'agència Free Press. "La seva cara i la seva rialla il·luminaven qualsevol lloc on entrava", escriu Allen. Al text, el director de cinema rememora el moment en què va conèixer l'actriu. Va ser el 1969 durant les representacions a Broadway de l'obra de teatre Play it again, Sam, que posteriorment es convertiria en una pel·lícula —Somnis d'un seductor (1972)—. Allen hi encarnava un escriptor neuròtic que s'enamorava del personatge de Keaton. "Ella era tímida. Jo era tímid, i amb dues persones tímides les coses poden ser bastant absurdes", escriu el cineasta. Després d'una setmana treballant, van anar a dinar. "Va ser el nostre primer moment de contacte personal. Ella era tan encantadora, tan bonica, tan màgica, que em vaig preguntar pel meu seny. Vaig pensar: «Puc haver-me enamorat tan ràpidament?»", diu Allen.

Ràpidament van convertir-se en parella, i Keaton va esdevenir la primera persona a qui Allen ensenyava la seva feina. "Si li agradava, considerava la pel·lícula un èxit artístic. Si no estava gaire entusiasmada, intentava utilitzar les seves crítiques per reeditar-la i aconseguir alguna cosa que la fes sentir millor", afirma el director, que no s'està de lloar efusivament el talent artístic de l'actriu i de destacar que, més enllà de la interpretació, Keaton també va escriure llibres, va fer fotografies i collages, va decorar cases i va dirigir films.

Allen i Keaton van col·laborar en vuit pel·lícules, entre les quals hi ha la mítica Annie Hall que va valdre l'Oscar a l'actriu, i d'altres com Interiors (1978) i Manhattan (1979). "Després d'uns quants anys junts tots dos vam seguir endavant, i només Déu i Freud podrien esbrinar per què ens vam separar", recorda Allen. El 2017, el director va dedicar a Keaton un discurs durant l'homenatge que l'American Film Institute va fer a l'actriu per tota la seva carrera. "Gran part del que he aconseguit a la vida l'hi dec, sens dubte. Veure la vida a través dels seus ulls és realment sorprenent. És una dona fantàstica en tot el que fa", va dir el director en aquella ocasió. El cineasta conclou la carta lamentant profundament la pèrdua de Keaton: "Fa uns dies, el món era un lloc que incloïa Diane Keaton. Ara és un món en què no hi és. Per tant, és un món més trist. Tot i això, tenim les seves pel·lícules. I la seva gran rialla encara ressona dins el meu cap".