Google també contra el català
No em crec que tot un Google sigui incapaç de donar-me els resultats en català com abans feia i em remeti sempre a pàgines castellanes. Que això només passi amb el català no és qüestió d’atzar. Ja fa massa que dura i és dolorós que ningú en digui ja res, com si els efectes tràgics que tindrà per a l’idioma els donéssim per inevitables. Per sort la tecnologia corre sola i busca també per si mateixa la llibertat: confio que el ChatGPT ens permeti prescindir de Google com més aviat millor.
Les novetats contra l’idioma es van repetint. Fa dies que la cadena de supermercats ecològics Veritas va acomiadar una dependenta per parlar en català, i no ha rectificat. Tampoc ha demanat disculpes Gerard Piqué per obligar una jugadora ferida a lamentar-se en castellà. La Generalitat no hi fa res perquè els nostres polítics no volen problemes. N’estan farts de la nosa nacional i somien en liquidar-la d’una vegada.
Que no ens parlin d’ecologia, però, ni de cultura, ni de llibertat. La conducta amb l’idioma els delata. No fa gaire, em va trucar un senyor molt amable que em volia vendre plaques solars “para la conservación del planeta". Comenci per aprendre el català, vaig contestar-li, si vol millorar el planeta. Com el professor universitari català cultíssim que escriu un llibre cultíssim i l’escriu en castellà. No deu haver entès que no hi ha una consecució cultural més extraordinària que un idioma, i que qualsevol acte que el menyspreï o margini en la terra on es juga la vida –aquest país– és un acte de destrucció cultural. Una conferència, una pel·lícula, una classe, un discurs o una reivindicació cultural feta aquí en castellà, en la situació que tenim la llengua? Per petita que sigui és maltractament. Com entrar amb un tanc en un hospital. Que gent tan sensible envers totes les altres causes no ho vegi és molt trist, i un senyal del plaer que comporta rabejar-se maltractant la víctima, encara que sigui per defecte.
La llibertat es paga cara. No hi ha res més valuós i es confon amb la pròpia existència. Se sol refugiar en amagatalls petits i compactar-se en decisions concretes. Aquest país ha mantingut l’idioma per un desig de llibertat, que és l’essència de la cultura, encara que moltes vegades els mateixos que lluiten per ella no en siguin conscients. És igual. L’eliminaran de l’ensenyament eliminant l’ensenyament. L’impediran d’una manera o altra i anirem veient-lo agonitzar davant nostre, però els més conscients no deixaran de valorar i potenciar aquest idioma, i potser acabarem fent classes clandestines.
