Un home entre nosaltres

Un dia abusa d’un nen petit, en una escola, a l’institut o l’acadèmia. Un altre dia vol divertir-se i s’apunta a una violació en grup amb els seus amics, en unes festes. Un altre cop deixa caure un polsim de sedant al got d’una noia a la discoteca i quan veu que ja badalla s’ofereix per dur-la a casa. Pel camí para el cotxe i la viola mentre la renya a cau d’orella per bleda, per burra i perquè n’aprengui. Al cap d’un mes, en una altra discoteca, segueix una altra noia que surt, i quan ella arriba a l’aparcament li posa una navalla a l’esquena i la fa anar a un descampat, i allà li pega i la insulta, la viola i la deixa inconscient. Un altre dia, en un reservat de discoteca, enreda una noia perquè entri al lavabo amb ell i llavors tanca per dintre, li diu de puteta per amunt i la viola. Al cap d’un temps, amb una colla d’amics menors d’edat, també viola una nena de dotze anys. I encara un altre dia, amb un amic, s’esperen a la sortida d’una discoteca i van mirant passar les candidates fins que en veuen una que els agrada prou i se l’emporten i la violen i li peguen amb una pedra al cap i al pit fins que la deixen mig morta.

Sempre és el mateix home, i ara diuen que és per culpa d’haver vist porno salvatge, però no és culpa del porno salvatge, què més voldríem. Ell mira porno salvatge perquè està fet un salvatge perquè ja és un salvatge. Un violador sense manies no s’improvisa, una bèstia així està immergida en el llim quotidià, creix als túnels foscos i consolidats de la societat, és expert en violència sorda i té la pell prou morta per no caure en cap temptació d’empatia.

Ha d’estar integrat en l’autoritarisme corrent, ha d’haver assumit el cinisme i la hipocresia que s’ensenya a les xarxes, a la tele i a l’escola, servir la monarquia d’”ella al meu lloc em faria el mateix”, ha d’haver-se avesat a un univers d’injustícies en nom de la justícia i de violències en nom de la raó i la democràcia, ha de consentir que el pitjor s’encimbelli i es faci polític o policia, i que el feminisme sigui una màscara més del ball de disfresses, ha d’haver entès que es castigui la víctima, única culpable del seu mal. Ha de ser un ciutadà sense angoixes en un món que menysprea l’herència i per això el futur, que celebra les fòbies i el dret d’apagar tots els llums i robar, i la tortura de la banalitat, i on la depredació carnal no és més que una espurna de sang que salta del fang de la degradació humana, i la carnisseria es va fent cada dia més habitual, com una forma més de corrupció, només, i la gent diu: què s’hi pot fer.