S'han acabat les festes!

Cada any ho sento més, cada any sento més gent que ho diu i se n'alegra com si tornés d’unes vacances a l'infern, farta d’aquest còctel criminal de calories, consumisme i convenció que cada any es fa més llarg.

Per sort. Perquè s’ha demostrat científicament que com més grans ens fem i més anys ens han passat per sobre més curt se'ns torna el temps, com si la vida anés accelerant-se en direcció a l'abisme. Els anys cada any passen més ràpid. Hi ha un procés inflacionista: quan era jove, la setmana valia set dies; ara la setmana només em dura tres dies i l'hora amb prou feines em dona vint minuts.

De manera que com més anys viu la persona, en realitat, menys en viu. A vint anys, has fet vint anys sencers. Però què passa si, als vuitanta anys, vint anys els perceps (desenganyem-nos) com cinc? Vol dir que et sembla (i el que sents íntimament és el que compta) que has viscut vint anys. A partir d’una certa edat, per comptes de sumar-te anys, el temps te'n treu.

Fent aquestes elucubracions em venen sempre al cap els animals. 

Aquest Cap d’Any sortia un acudit al New Yorker. S’hi veien dos gossos en un menjador ple de globus, amb un cartell davant de la llar que deia "Happy new year" i un parell de copes de xampany. Els dos gossos es miraven entre ells i un li deia a l'altre: “Ja han tornat a passar set anys?”

Però jo veig la meva gossa i penso si no viurà més anys que jo. Segons el rellotge és impossible, perquè un gos viu uns catorze anys i jo ja acumulo unes quatre vides canines. Però potser, al contrari de l'acudit i veient els tips de dormir que es fa ella (qui gosaria dir res del temps en el somni?), potser és la meva gossa, que acumula en temps (i experiències!) no sé pas quantes vides humanes.

L'experiència del temps és tan íntima que no la podem comparar. Quant deuen durar els últims moments d'un suïcida? Aventuro que, al final, tothom viu el mateix. Segons el rellotge, la mosca viu entre dues setmanes i un mes, però no veig per què ha de tenir menys consciència del temps, menys coneixement, menys recorregut temporal que la balena, que pot arribar als dos-cents anys.

L'home, l'elefant i l'àguila reial duren més o menys el mateix segons el rellotge. Però, amb els d'ells, els tres anys que viu la granota, els deu que viuen l'ànec i la serp, els quinze de la cabra, els vint-i-dos de la vaca, els vint-i-cinc del porc i els més de cinc-cents de certa cloïssa islandesa, per a mi que naveguen junts pel riu del temps, en una mateixa arca de Noè.