Armènia imposa la llei marcial i mobilitza l'exèrcit després d'un xoc amb l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh

Les dues ex repúbliques soviètiques s'acusen mútuament d'atacs amb víctimes civils

Armènia ha declarat la llei marcial i ha ordenat la mobilització total del seu exèrcit aquest diumenge, després d'un enfrontament amb l'Azerbaidjan  a la regió de Nagorno-Karabakh, que tots dos països es disputen. Les dues ex repúbliques soviètiques s'acusen d'haver provocat l'escaramussa i s'atribueixen víctimes civils que no s'han pogut verificar.

El maldecap de viure en un estat no reconegut internacionalment

El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, ha instat la població a preparar-se per "defensar la pàtria sagrada" i el personal militar "a presentar-se a les comissaries més pròximes". Pashinyan ha seguit així els passos del president de l'autoproclamada república de Nagorno-Karabakh, Araik Arutiunian, que poc abans ha imposat la llei marcial i "la mobilització general de les persones de més de 18 anys", després de convocar una sessió extraordinària de l'Assemblea Nacional.

El ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan acusa l'exèrcit armeni d'haver protagonitzat "una provocació a gran escala sotmetent a un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i artilleria les posicions de l'Exèrcit àzeri al llarg del front". D'acord amb la versió de Bakú, les forces àzeris "estan responent amb mesures per cessar la provocació enemiga i garantir la seguretat dels civils que viuen prop del front". En canvi, Pashinyan assegura que  "l'Azerbaidjan ha llançat un atac contra Artsakh", com es refereix a l'autoproclamada república de Nagorno-Karabakh, contra "assentaments pacífics", entre els quals la capital, Stepanakert. "Les forces armènies han abatut dos helicòpters i tres drons i han destruït tres tancs" de l'Azerbaidjan, ha dit el cap del govern armeni, i ha advertit que respondrà davant qualsevol invasió àzeri.

Nagorno-Karabakh: una generació als llimbs

Per la seva banda, el portaveu del govern de l'autoproclamada república, Vargram Pogosián, ha confirmat que Stepanakert i diverses localitats de Nagorno-Karabakh han rebut foc d'artilleria i ha avançat que hi haurà una resposta "proporcionada", i ha instat la població a "buscar refugi".

Un corredor de gasoductes

La regió del sud del Caucas, amb una població de majoria armènia, està sota control armeni, però internacionalment es considera part de l'Azerbaidjan. Es va autoproclamar república independent amb l'esfondrament de la URSS. La regió té un alt valor estratègic perquè hi passen oleoductes i gasoductes que connecten el mar Caspi amb els mercats internacionals. Turquia, que té importants vincles econòmics amb l'Azerbaidjan, ha amenaçat amb posar-se al costat de Bakú en el conflicte. I Rússia treballa per aconseguir un alto el foc. França, Alemanya i la UE també han demanat diàleg.

El conflicte es remunta a finals de la dècada dels 80, quan en plena descomposició de la URSS Nagorno-Karabakh, de majoria armènia i cristiana, va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia, cosa que va desencadenar una guerra que es va acabar el 1994 amb un alto el foc després de 25.000 morts. Des d'aleshores, Nagorno-Karabakh s'ha autogovernat de facto com la República d'Artsakh. Les forces armènies van ocupar la regió, però també un ampli territori de l'Azerbaidjan, de religió musulmana i cultura turca, que anomenen "franja de seguretat".

Nagorno-Karabakh, un no-país en contínua disputa

L'Azerbaidjan sosté que la solució del conflicte passa per l'alliberament d'aquests territoris ocupats, una demanda que té el suport del Consell de Seguretat de l'ONU. Armènia, per la seva banda, defensa el dret d'autodeterminació de Nagorno-Karabakh. L'últim episodi de violència va ser l'abril del 2016 i va deixar 200 morts.