El germà de Boris Johnson renuncia al govern i al Parlament i infligeix la ferida més simbòlica al 'premier'

Aposta per un segon referèndum i insinua que el primer ministre no actua en interès del país

“Dividit entre la lleialtat familiar i l’interès nacional”, Jo Johnson, germà petit del primer ministre britànic Boris Johnson, va provocar ahir un terratrèmol polític a Downing Street de conseqüències imprevisibles. Amb una piulada a Twitter va anunciar que dimitia com a secretari d’estat de Ciència, Universitats, Recerca i Innovació i que renunciava al seu escó al Parlament de Westminster.

El suggeriment de Jo Johnson que el seu germà no actua en interès del país és probablement la millor munició que els partits de l’oposició podien esperar, i clou una setmana més aviat horrible per al premier, en què ha estat humiliat en les primeres quatre votacions a què s’ha hagut d’enfrontar a la Cambra dels Comuns.

En uns moments en què la política britànica s’ha convertit en una partida d’escacs per resoldre la qüestió clau a hores d’ara -quin és el millor moment per celebrar eleccions generals avançades-, la bomba llançada per Jo Johnson va fer esclatar qualsevol planificació amb què comptés Downing Street.

A més, el moment i la manera escollida per comunicar la decisió no podia ser més perjudicial per al germà. Hores després, en un acte de marcat to electoral, Boris intervenia al nord d’Anglaterra per destacar la inversió en el reclutament de més forces policials que vol fer el seu govern. Inevitablement, però, la compareixença es va convertir en un qüestionari sobre les implicacions polítiques de la renúncia del germà. “De vegades les famílies no es posen d’acord. Però en una cosa coincidim: volem resoldre el tema”. Johnson, com de costum, va faltar a la veritat amagant la meitat dels arguments de Jo. Perquè el seu germà vol sortir del laberint del Brexit amb un altre referèndum. De fet, aquesta posició ja el va portar el novembre de l’any passat a dimitir del govern de Theresa May, on ocupava la secretaria d’estat de Transports. El més sorprenent, doncs, és que el juliol passat Jo Johnson s’unís al govern de Boris. Potser aleshores encara confiava que el primer ministre sí que volia realment un acord amb la Unió Europea. La piulada d’ahir confirma que ha perdut la fe que Boris faci el possible per aconseguir-ho.

Com a primer acte d’una campanya que encara no ha estat convocada oficialment, l’actuació del primer ministre no va ser especialment brillant sinó més aviat erràtica. Amb tot, va deixar un missatge ben clar, que ja havia airejat dimecres al Parlament. Desafiava Jeremy Corbyn a empassar-se l’ham de les eleccions. “Haig de dir que és completament increïble que el líder de l’oposició refusi unes eleccions. El que hauríem de fer és deixar que decideixi la gent”.

“Mort en una rasa”
Per què vol comicis, Johnson? Bàsicament perquè el Parlament, on ja no té majoria absoluta, entorpeix la seva política sobre el Brexit. “Lamentablement -va dir durant l’esmentat acte amb nous policies-, a la pràctica dimecres els diputats van votar retallar els poders del govern. El que vull fer ara, doncs, és donar al país l’oportunitat de triar. Avançar i treure el país de la Unió Europea o que algú altre ens hi mantingui més enllà del 31 d’octubre. Si aquest país s’hi ha de mantenir és una qüestió perquè la decideixi la gent”. Boris Johnson també va assegurar que mai no demanaria una extensió del Brexit, malgrat que l’hi obligui la llei aprovada a la Cambra dels Comuns dimecres, que avui rebrà la llum verda de la Cambra dels Lords i dilluns obtindrà el consentiment reial. “Abans preferiria estar mort en una rasa”, va dir, una hipèrbole amb què potser va voler suggerir que presentaria la dimissió abans d’empassar-se un gripau de conseqüències electorals suïcides.

Contra tot pronòstic, doncs, Boris Johnson sembla que ha perdut el control dels esdeveniments en les últimes setanta-dues hores. I, de moment, no és a les seves mans decidir si hi ha eleccions avançades o no, llevat que prengui una mesura dràstica: la dimissió o la presentació d’una moció de confiança contra el seu propi govern, una possibilitat tan absurda i sorprenent com gens descartable atès l’actual caos polític a Westminster i Downing Street.

De moment dijous el líder de la Cambra dels Comuns, Jacob Rees-Mogg, va assegurar que dilluns el govern tornaria a presentar una moció per dissoldre el Parlament i celebrar les eleccions el 15 d’octubre. Però no va especificar com intentaria sortir-se’n, sabent com saben que no tenen els vots necessaris. Ara com ara, Johnson és en un atzucac.

Més continguts de