El ministre d'Economia britànic dimiteix dues setmanes després del Brexit

Boris Johnson volia que Sajid Javid acomiadés tots els seus assessors

Primera greu crisi de govern de Boris Johnson, quan tot just es compleixen dos mesos de la seva victòria electoral. El ministre d'Economia britànic, Sajid Javid, considerat el segon càrrec més important de l'executiu, ha presentat la dimissió aquest dijous al migdia de manera inesperada, després de patir una emboscada en què Johnson li ha plantejat una proposta inacceptable. Una hora després, en un intent de tancar una via d'aigua molt seriosa, Rishi Sunak, fins ara secretari en cap del Tresor, ha sigut nomenat nou ministre d'Economia, en substitució de qui fins ara era el seu cap. 

Des de dimecres a última hora el premier Johnson ha estat duent a terme una parcial remodelació del govern. En principi, els canvis no havien d'afectar el nucli dur que seu a la taula de Downing Street, i només s'havien de limitar a una discreta neteja de díscols i veus dissonants.

Però, segons totes les versions que ara ja estan difonent els mitjans britànics, quan aquest matí Javid ha arribat a la residència del cap de govern perquè li fos confirmada la seva posició, el primer ministre li ha demanat també que acomiadés tots els seus assessors per unir millor els esforços de coordinació amb la cúpula de l'executiu. Una manera oberta de voler exercir el màxim de control des del número 10 de Downing Street de tot el que fa l'ocupant de la casa del costat, el número 11, seu oficial del titular de la cartera d'Economia.

Javid ha considerat humiliant la demanda del primer ministre i, abans d'entomar-la, ha dimitit. Només en quatre setmanes, el ja exministre havia de presentar uns pressupostos que han de ser els primers del Brexit, i que es consideren claus pel que fa a l'estratègia industrial i el plantejament macroeconòmic de la nova etapa que ha obert el Regne Unit des del 31 de gener.

La mà negra de Dominic Cummings

Durant setmanes Westminster ha sigut un nucli de rumors continus sobre les tensions que es vivien entre el ministeri d'Economia i Dominic Cummings, el màxim assessor de Boris Johnson i home clau de la campanya electoral del Leave, durant el referèndum del Brexit del 2016. Així, en diferents mitjans de comunicació, han estat apareixent contínuament informacions que soscavaven la tasca de Javid i que s'han atribuït a la mà negra de Cummings i el seu entorn.

Segons algunes d'aquestes versions, Cummings havia demanat el cessament de Javid ja abans de les eleccions del desembre, després d'un parell d’enfrontaments repetits sobre l’estil de gestió. A més, la setmana passada Johnson va patir un suposat afront per part del seu ministre d'Economia. Abans que el premier anunciés la decisió que el govern posaria en marxa la construcció d'una xarxa d'alta velocitat entre Londres i el nord d'Anglaterra, l'anomenat HS2, Javid es va pronunciar a favor del projecte. L'avançament de Javid hauria fet enfurismar Downing Street. 

Si bé Boris Johnson no ha volgut despatxar directament el seu ministre, del qual l'endemà de la victòria electoral va dir que era l'únic que tenia el càrrec assegurat, plantejar-li l'acomiadament de tots els seus assessors ha sigut una manera de, ni que fos per dignitat, fer-lo saltar del vaixell.

L'oposició laborista he remarcat el saldo de la batalla entre Cummings i Javid. El fins fa dos mesos ministre d'Economia a l'ombra, John McDonnell, ha assegurat: "Aquest és un rècord històric, amb el govern en crisi després de poc més de dos mesos al poder. Dominic Cummings ha guanyat clarament la batalla per prendre el control absolut del Tresor i instal·lar el seu titella com a c hancellor".

Altres víctimes de la remodelació han sigut el fins ara ministre per a Irlanda del Nord, Julian Smith, home fonamental en la restauració del poder autònom de la província després de tres anys de paràlisi, i molt crític amb la possibilitat que no hi hagués un acord per al Brexit amb la Unió Europea (UE); Andrea Leadsom, ministra de Negocis, una prominent brexiter que havia competit pel càrrec de primera ministra en dues ocasions, i el fiscal general de l'Estat, Geoffrey Cox, l'home que va introduir Johnson en el primer acte de la seva campanya per arribar a Downing Street, però també un personatge importantíssim en el fracàs de Theresa May per aprovar el seu pacte amb la UE, després que lliurés un informe jurídic demolidor sobre les implicacions de les concessions fetes per la premier a la Unió. També han caigut la ministra de Medi Ambient, Theresa Villiers; la secretària d'estat d'Habitatge, Esther McVey, i el secretari d'estat de Transports, George Freeman.