Negociacions del Brexit a contrarellotge: la UE encara veu possible l'acord aquesta setmana

Brussel·les llança un nou ultimàtum perquè Londres presenti un document definitiu

Les sensacions sobre cap on s’encamina l’embolic del Brexit són tan imprevisibles com el temps que farà a la capital de les institucions europees. Però ahir, com passa de vegades a Brussel·les, després de molts dies de núvols i fins i tot de tempesta, en les converses del Brexit entre Londres i la capital belga hi va aparèixer un raig de llum. Després de tres dies de reunions a nivell tècnic i a porta tancada, el negociador en cap de la Unió Europea, Michel Barnier, informava als ministres d’Exteriors europeus reunits a Luxemburg que les posicions s’han acostat. Les converses continuaven al vespre amb un optimisme -sempre prudent- que feia dies que no es respirava a Brussel·les.

Fins que no es digui el contrari, el dia en què el Regne Unit ha de marxar de la UE és el 31 d’octubre. És a dir, que només queden dues setmanes. I per això la negociació és ara a contrarellotge: es pretén aconseguir en dues setmanes un acord que fa anys que està bloquejat.

“Les converses són difícils, però crec que l’acord encara és possible”, piulava al matí Barnier, anticipant el positivisme amb què aniria avançant la jornada, després de setmanes de tensions i jocs de culpes. A més, l’homòleg britànic, Stephen Barclay, coincidia en el diagnòstic: “L’acord encara és molt possible”, declarava. Després es van desplaçar fins a Brussel·les per continuar les converses amb l’objectiu de poder presentar avui una proposta a les capitals. D’aquí que mitjans com el britànic The Guardian avancessin que els equips negociadors haurien tancat un principi d’acord pel qual Irlanda del Nord es mantindria dins la Unió Duanera i hi hauria una frontera al mar d’Irlanda, una proposta que l’ex primera ministra britànica, Theresa May, havia rebutjat però que resoldria el principal escull. Segons el rotatiu britànic només faltava la llum verda de l’executiu de Boris Johnson perquè es fes públic el principi d’acord. A l’hora de tancar aquesta edició no havia arribat.

Per aconseguir aquest avenç, la UE va exigir al Regne Unit que abans d’aquesta passada matinada presentés una última proposta. El motiu d’aquest nou ultimàtum són els estrets marges amb què es treballa. Demà dijous comença una cimera de líders europeus a Brussel·les en què idealment s’havia de ratificar l’acord o formalitzar la petició de nova pròrroga que Johnson estaria obligat a demanar per llei en cas d’absència de pacte. Però els líders europeus no arriben a cegues a les cimeres periòdiques. Les seves agendes treuen fum i tenen immensos equips de diplomàtics, tècnics i assessors que treballen a Brussel·les per preparar el terreny a nivell tècnic perquè després els acords siguin més senzills en el primer graó jeràrquic dels caps d’estat i de govern.

En aquest context cal emmarcar les declaracions del ministre d’Exteriors irlandès, Simon Coveney, que, afegint una mica més de pressió a l’olla, reiterava que els progressos d’ahir són claus per poder-los presentar avui a la reunió dels ambaixadors representants de cada capital europea, que es fa prèviament a cada cimera de líders per preparar els esborranys. “Està clar que no es negociaran els textos d’un possible tractat de retirada del Regne Unit durant la reunió de caps d’estat i de govern de la UE”, va dir Coveney.

Segons el titular d’Exteriors irlandès, Londres va posar durant el cap de setmana “nous textos” damunt la taula de les negociacions després que la primera proposta de Johnson es rebutgés de ple des de Brussel·les. Irlanda, el país europeu que es veuria més perjudicat davant d’un Brexit sense acord, també va voler enviar una mica d’optimisme ahir a unes converses que gairebé es donaven per trencades fa menys d’una setmana: “No vull generar expectatives per a avui o aquesta nit, però si hi ha d’haver l’informe positiu que necessiten demà [avui, per al lector d’aquest diari] les capitals, clarament s’ha de fer un gran pas endavant per construir sobre els progressos, lents però ferms, que s’han fet els últims dies”.

“L’última oportunitat”

De fet, dijous passat, quan el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, es va reunir amb Johnson, es va notar un punt d’inflexió en positiu i es va acordar intensificar les converses al llarg d’aquest cap de setmana. Un punt d’inflexió que es va transformar ahir en “l’última oportunitat” per desencallar la situació i evitar arribar al 31 d’octubre de la pitjor manera: sense bases per a un acord i amb Johnson amb l’obligació d’haver de prorrogar de nou el Brexit.

L’objectiu és, doncs, aplanar el camí als líders i, almenys, aclarir si l’acord és possible encara que calgui una pròrroga tècnica. L’acord podria arribar aquest matí, però l’optimisme sempre va acompanyat de tots els interrogants per un perfil com el de Johnson. A Brussel·les el temps és imprevisible, però a Londres sempre és més ennuvolat.

La UE posposa el diàleg amb els Balcans

En el tercer intent des del juny del 2018, la Unió Europea tampoc va aconseguir ahir el consens suficient per obrir converses amb Albània i Macedònia per a la seva integració dins del club comunitari. “Aquests països formaran part de la UE algun dia, però ara és massa aviat per obrir el procés legal cap a una ampliació [comunitària]”, van explicar fonts del govern francès, que és el que es va oposar a l’inici de les negociacions durant la reunió d’ahir a Luxemburg. La ministra francesa d’Afers Europeus, Amélie de Montchalin, va deixar clar que no es tirarà endavant el procés sense reformar abans els mètodes legals d’avaluació dels candidats per entrar a la UE. França creu que la UE s’enfronta en aquests moments a massa reptes -com el Brexit o la gestió de la immigració- per poder acceptar una ampliació als Balcans, una regió amb alts índexs de corrupció, on encara perviu el llegat de la guerra dels anys 90. Altres estats membres, en canvi, tenen por que un nou ajornament d’aquest diàleg porti aquests estats a buscar aliances amb Rússia o la Xina.

Més continguts de