L'incendi i l'amenaça del Covid-19 fan que la situació sigui insostenible al camp de refugiats de Lesbos

La mort d'una nena afganesa de sis anys i la situació sanitària porten MSF a exigir-ne l'evacuació

La mort d'una nena afganesa de sis anys dilluns en un incendi al centre de detenció de refugiats de l'illa grega de Lesbos és l'últim exemple de la situació de vulneració dels drets humans a les fronteres europees. L'incendi va estar a punt de causar una tragèdia més gran: la política de tancament de fronteres de les autoritats gregues i europees dels últims anys ha fet que s'acumulin al camp de Mória més de 19.000 persones, quan la capacitat de les instal·lacions és de 3.000. En els vídeos difosos per mitjans grecs es veu com el foc, que segons els bombers va començar amb un fogonet, crema un dels barracots d'allotjament i dues tendes on vivien famílies refugiades. Els serveis d'emergència van trigar més d'una hora a poder apagar l'incendi. MSF demana l'evacuació immediata del camp, tenint en compte les condicions sanitàries, més encara davant la pandèmia de Covid-19 a Europa.

Mória, la ciutat sense llei dels refugiats

"Aquesta nena va venir fins aquí per salvar la vida i ara ha mort cremada amb tots els somnis i esperances. Aquesta nit no ha sopat amb la seva mare i no tornarà a jugar amb els altres nens i nenes. Ja no arribarà a ser enginyera, o metgessa, o el que volgués ser", lamenta en una conversa telefònica Aghagol Walizadeh, una refugiada afganesa que va arribar a Mória al setembre. "Fugim de la guerra i aquí ens trobem una situació terrible: baralles d'homes borratxos, feixistes que ens peguen, manca d'aigua i electricitat, incendis... i ara el coronavirus. Morir és 100 vegades millor que viure a Mória. Ara ja no podem ni sortir a buscar menjar perquè ens ataca fins i tot la policia. No sabíem que ser refugiat era un crim tan horrible. Només volem que ens tractin com a éssers humans". 

"Era molt a prop del lloc on va començar l'incendi", explica per telèfon a l'ARA Peter Casaer, portaveu l'equip de Metges Sense Fronteres a Lesbos. "El foc era molt gran i es va escampar ràpid perquè feia molt de vent. Es va escampar el pànic i tothom corria buscant els seus familiars". A la clínica de l'organització a Mória han atès diversos ferits lleus i també molts casos d'atacs de pànic. "Hi ha hagut altres incendis i el problema és que la gent està aquí amuntegada en condicions inhumanes. És totalment inacceptable i és desesperant que aquestes situacions s'estiguin normalitzant. Hi ha llocs del camp on només hi ha una aixeta per tres mil persones. Aquí hi ha un miler de menors no acompanyats sense cap protecció ni seguretat. Gent gran, persones malaltes, dones embarassades... i això passa perquè les autoritats gregues i europees han decidit atrapar la gent aquí. És inadmissible. ¿Quants cops més haurem de veure els efectes d'aquestes polítiques inhumanes abans que s'evacuï la gent de l'infern de Mória?"

L'incendi, el tercer que es viu al camp des del 2016, ha afegit més tensió a l'explosiva situació de l'illa, on en les últimes setmanes, arran de la decisió de Turquia d'obrir les fronteres als refugiats, els grups d'extrema dreta s'han organitzat per apallissar els migrants, els voluntaris que intenten ajudar-los i els periodistes. Diverses ONG han hagut de reduir els seus serveis o d'evacuar el personal. "Van cremar el complex comunitari de One Family al camp de Kara Tepé, i hi va haver diverses agressions. Ara les coses s'han calmat una mica però poden tornar a explotar en qualsevol moment. Les xarxes socials van plenes d'amenaces", apunta el cooperant. 

L'infern de Mòria, la vergonya d'Europa

L'amenaça del Covid-19 

I sobre el que ja és una crisi humanitària se suma ara l'amenaça del Covid-19. MSF ja ha alertat sobre les penoses condicions sanitàries dels camps de refugiats amb escàs accés a aigua neta. Fins ara a Lesbos només hi ha un cas, una dona grega que havia estat de turisme a Israel i Egipte. El govern grec ha tancat els centres educatius i els restaurants per frenar l'expansió del virus, però no ha pres cap mesura en els camps de refugiats. "Els governs europeus han prohibit les reunions de més de 500 persones i resulta que aquí n'hi ha 20.000 que no es poden rentar regularment les mans ni mantenir la distància social i hi ha gent malalta i d'edat avançada. Hi ha famílies de cinc o sis membres que dormen amuntegades en tendes de tres metres. Tots els governs europeus prenen mesures per protegir la seva població i cap per protegir els refugiats: tothom sap que aplicar aquestes mesures dins dels camps és impossible", alerta Casaer.

Per això MSF reclama l'evacuació immediata dels camps, abans que el problema sanitari sigui ja imparable. "Hem de ser realistes", apunta Hilde Vochten, coordinadora mèdica de MSF a Grècia: "Seria impossible contenir un brot en camps com els de Lesbos, Quios, Samos, Leros o Kos, i ningú ha fet cap pla d'emergència realista per mirar de protegir la gent que hi viu". L'ONG diu que l'evacuació dels camps de les illes és ara més urgent que mai: "Forçar les persones a viure allà com a part d'una política de contenció europea sempre ha sigut una irresponsabilitat, però ara es convertirà en una política criminal si no es prenen les mesures per protegir-les".