De la mort de George Floyd als EUA al racisme policial a Europa

Les protestes es multipliquen a diversos països europeus pels abusos dels agents

QUIM ARANDA / JÚLIA MANRESA NOGUERAS

La mort de George Floyd a mans de la policia als Estats Units ha fet que, per primera vegada i de manera simultània, el problema del racisme policial també s'hagi posat sobre la taula a diversos països europeus, com al Regne Unit, Bèlgica i Alemanya. Les manifestacions de protesta s'hi han estès.

134 detinguts al Regne Unit

La policia va detenir fins a 134 persones al Regne Unit durant la vintena de manifestacions que van tenir lloc el cap de setmana en solidaritat amb George Floyd, la majoria a Londres, on el diumenge a última hora van tenir lloc els aldarulls més greus. Però la protesta que ha generat més polèmica és la que va tenir lloc a Bristol, on grups de manifestants contra el racisme institucional i la policia del moviment Black Live Matters van enderrocar i llançar a l'aigua del port de la ciutat una estàtua de bronze del tractant d'esclaus Edward Colston

L'alcalde de Bristol, Marvin Rees, de pare jamaicà, ha assegurat aquest dilluns a diferents mitjans de comunicació que no té “cap sentiment de pèrdua real” per l'estàtua enderrocada. Fins i tot ha considerat un “ironia històrica” que el monument a Colston –sobre el qual ja es va desfermar una gran polèmica fa dues dècades, amb crides periòdiques per la seva substitució– acabés al fons del mar, per la història del tràfic d'éssers humans, que sovint eren llançats per la borda dels vaixells de càrrega.

Colston, propietari d'una de les empreses de tràfic d'esclaus més grans, la Royal African Company, era considerat per la placa que hi havia al pedestal de l'estàtua com "un dels fills més virtuosos i savis" de Bristol, encara que tota la seva vida empresarial la va dur a terme a Londres.

Rees ha afirmat també que la presència de l'estàtua "al bell mig de Bristol", la ciutat en la qual va créixer, era poc menys que "una ofensa" personal. I, davant de les crides de les autoritats policials per acusar els responsables de vandalisme i danys contra la propietat pública, l'alcalde ha demanat “comprensió”.

Però el secretari d'Estat de la policia, Kit Malthouse, ha promès una investigació sobre els fets. "L'argument sobre si hauria de ser-hi, preservant la seva memòria en una estàtua, no té res a veure amb si permetem que grups de persones facin el que vulguin –ha dit a la BBC–. Sé que ha sigut una font de debat important a la ciutat des de fa temps, però no podem condonar aquest tipus d'actes, de danys i vandalisme criminal. Això no hauria d'haver passat". Boris Johnson, primer ministre britànic, ha qualificat de “matons” el grup de persones que van enderrocar l'estàtua mentre que el cap de l'oposició, el laborista Keir Starmer, ha condemnat el fet però també ha assegurat que l'estàtua “fa temps que s'hauria d'haver retirat”.

Protestes a Bèlgica contra el passat colonial

Les concentracions sota el lema Black Lives Matter han pres relleu a Bèlgica, i en concret a Brussel·les, on diumenge es van manifestar 10.000 persones segons xifres oficials. El passat colonial d'un país on diverses estàtues encara enalteixen el rei Leopold II, responsable d'un genocidi de 15 milions de persones al Congo, ha intensificat les protestes a Brussel·les, però també a altres ciutats com Anvers, on la manifestació va acabar amb més de 100 detinguts.

Els dies abans de la manifestació algunes estàtues del monarca colonial ja havien aparegut pintades de vermell i amb missatges com "No puc respirar", que són les últimes paraules que va dir George Floyd abans de morir. A Bèlgica hi ha un 2% de població amb arrels subsaharianes, un 40% de les quals del Congo.

El moviment de protesta contra el racisme que ha esperonat l'assassinat de George Floyd ha reobert un debat latent al país. Però, més enllà del racisme institucional i estructural que denuncien les persones negres a Bèlgica, el país compta amb diversos casos de violència policial, principalment contra persones d'arrels àrabs. L'última a principis d'abril, quan Adil, un jove de 19 anys, va morir atropellat per un cotxe de policia al barri brussel·lès d'Anderlecht durant una persecució. La policia assegura que va ser un accident però el cas està sota investigació. Encara no feia un any que un altre noi de 17 anys, Mehdi Nouda, també va morir atropellat per la policia mentre fugia d'un control. El cas d'Adil va provocar protestes, que també van acabar en disturbis i amb uns quaranta detinguts. "Justícia per a Adil" era un altre dels cartells que es llegia a la manifestació de diumenge.

La protesta de diumenge va ser pacífica. Però en acabar una minoria va protagonitzar actes vandàlics, amb vidres de comerços trencats i enfrontaments amb la policia, i es van produir disturbis. Segons les xifres oficials, 37 policies van acabar ferits i ara el cos d'agents de la municipalitat d'Ixelles ha convocat vaga per protestar per la violència i la falta d'organització durant una protesta que no ha quedat exempta de polèmica.

A més, un periodista d'AFP ha denunciat intimidació policial i l'Associació de Periodistes Internacionals de Brussel·les ha obert un expedient. Tot això, més enllà de la polèmica pròpia que ha provocat una manifestació massiva on no es van respectar les normes de distanciament. La primera ministra belga ha mostrat la seva preocupació i ha demanat reunir-se amb diversos alcaldes de les municipalitats afectades.  

Necessitat d'una investigació a Alemanya

La líder del Partit Socialdemòcrata Alemany, Saskia Esken, s'ha mostrat a favor aquest dilluns que es dugui a terme una "investigació independent" sobre les "denúncies existents" al país sobre racisme i violència policial. No fer-ho, ha opinat, pot fer pensar que "es doni més valor al cos policial que als drets dels ciutadans".

Milers de persones s'han manifestat aquest cap de setmana a diverses ciutats del país en contra de la discriminació, el racisme i la violència policial. Diumenge el ministre d'Afers Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, ja va alertar en un missatge a Twitter sobre el problema del racisme a Alemanya, però sense mencionar la policia.

"A Alemanya viuen 30.000 ultradretans. Hi ha atacs racistes, els negres pateixen discriminació i s'arrenca la kippah del cap als jueus. Hem de mirar el que passa a casa nostra. El racisme no només mata als Estats Units", va escriure.