CRISI MIGRATÒRIA

Giuseppina Nicolini, alcaldessa de Lampedusa: “Si l’extrema dreta guanyés, com frenaria els refugiats?”

Rep avui a Barcelona el 36è Premi per la Pau, que atorga l’Associació de les Nacions Unides a Espanya

Giuseppina Nicolini, alcaldessa de Lampedusa des del 2012, rep avui a Barcelona el 36è Premi per la Pau, que atorga l’Associació de les Nacions Unides a Espanya amb el suport de la Diputació de Barcelona. El guardó busca reconèixer la lluita a favor dels refugiats en una de les illes més afectades pel drama humanitari al Mediterrani. Nicolini aprofitarà la breu estada a la capital catalana per reunir-se amb el conseller Raül Romeva i l’alcaldessa, Ada Colau.

¿Com és ser alcaldessa de Lampedusa en plena crisi migratòria?

He viscut moments de gran patiment, sobretot davant dels naufragis, però sempre he intentat transformar tot aquest patiment en lluita, en batalla. I al final hem aconseguit situar Lampedusa al centre de la qüestió migratòria. Abans no es comprenia la tasca que fèiem a l’illa, segurament perquè els refugiats no arribaven com ara al nord d’Europa.

L’actual porta d’entrada a Europa és Lesbos. ¿En quina situació està ara Lampedusa?

Molts dels immigrants rescatats al mar són portats a Sicília, però continuem tenint un rol important en l’assistència dels més necessitats, com dones, criatures o ferits. Ara, però, estem més organitzats que abans. Hem institucionalitzat la sanitat o els primers auxilis, abans en mans de les ONG, i hem superat l’emergència.

A Lesbos, en canvi, l’acollida està només en mans dels voluntaris.

El que passa a Lesbos ja ho hem viscut a Lampedusa. Allà es viu una situació d’extraordinària solidaritat. Brussel·les ho ha de veure i actuar.

Fa un any va dir a l’ARA que s’havia d’actuar aviat o ens acostumaríem a comptar els morts.

Ho continuo pensant. La foto del nen sirià mort en una platja de Turquia, per exemple, va causar una forta reacció emotiva, però la resposta a la crisi és molt lenta. Mentre d’una banda s’aprova un pla de reassentament de refugiats, de l’altra hi ha països que suspenen Schengen.

¿Com valora el paper de la UE des del naufragi de l’abril passat a la costa de Líbia, amb 900 morts?

La UE ha ajornat decisions i ha guanyat temps. El pla de reassentament de refugiats va ser el primer gest de solidaritat cap a Itàlia i Grècia, però gairebé no s’ha aplicat.

La UE té un pla per retornar a Turquia refugiats que arribin a Grècia.

Pagar a Turquia per retornar els refugiats no és una inversió de futur, és una manera d’alimentar l’emergència i el patiment dels refugiats. La imatge és vergonyosa.

Per on passa la solució?

El primer que cal ara mateix és intervenir als camps de refugiats a Grècia i salvar la vida de les persones que hi ha. És terrible pel que estan passant. D’altra banda, la situació només es pot superar creant corredors humanitaris i organitzant l’acollida dels refugiats entre tots els països d’Europa.

Apostar per l’acollida, però, també fa créixer els suports a l’extrema dreta, com ha passat a Alemanya.

L’emergència genera intolerància, perquè genera patiment als mateixos europeus, però el populisme és vil i cínic. Si l’extrema dreta guanyés les eleccions, ¿com frenaria els refugiats? Em fa enrabiar la instrumentalització de la por. A Lampedusa hem demostrat que l’impacte dels refugiats sobre els ciutadans es pot eliminar.

¿A Europa, doncs, li falta capacitat o voluntat en aquesta crisi?

Voluntat. Europa ha de decidir què vol ser. La por dels estats a la immigració és símptoma d’una crisi més profunda. Fa veritable por veure el renaixement del pitjor nacionalisme. L’examen és com aconseguirem gestionar aquesta crisi, com aconseguirem salvar-los a ells [els refugiats] i a nosaltres mateixos.

Amb Ada Colau va firmar un manifest en què defensaven el rol de les ciutats en l’acollida. Quin és aquest rol?

Un de molt important. La gestió vertical de la qüestió migratòria aboca totes les conseqüències negatives de la crisi a les comunitats locals sense involucrar-les en el procés de solució. És molt interessant que alcaldesses com la de Barcelona facin sentir la seva veu.