L'extradició del Chapo: el gest de Mèxic per salvar la cara

El govern de Peña Nieto, en hores baixes, entregarà el narcotraficant als Estats Units com a mostra de bona voluntat cap a Washington i la comunitat internacional. El procés, però, podria durar entre 1 i 6 anys

Actuació ràpida i sense dilacions. Tres dies després de capturar Joaquín 'El Chapo' Guzmán, el govern mexicà ha iniciat el seu procés d'extradició als Estats Units. Segons ha anunciat la Procuradoria General de la República (PGR, la Fiscalia del país), la Interpol Mèxic ha formalitzat aquest dilluns la detenció del narcotraficant al centre penitenciari de l'Altiplano –on està empresonat i d'on va escapar al juliol–, de manera que ja es poden començar els tràmits per entregar-lo a Washington. El Chapo està acusat de delictes de narcotràfic, blanqueig de diners i homicidi, entre d'altres, a mitja dotzena d'estats nord-americans.

Tot i que l'executiu d' Enrique Peña Nieto s'havia negat fins ara a extradir el que fins divendres era l'home més buscat a Mèxic, ara s'esforça per agilitzar-ne el procés. Els motius? Segons Salvador Martí, professor de ciència política a la Universitat de Girona la fuga del Chapo d'aquest estiu –ja en va protagonitzar una el 2001– va ser "tan evident i patètica que va deixar al descobert el sistema penal mexicà". Al seu parer, Mèxic ha perdut tota "credibilitat" en aquest sentit, i no pot oferir "garanties" de mantenir capturat i jutjar el narcotraficant.

D'altra banda, Martí també apunta a la voluntat de Peña Nieto de tenir un gest de bona voluntat amb el govern d'Obama. La crisi econòmica i l'alt nivell de criminalitat que assetgen Mèxic fan que el seu govern estigui més qüestionat que mai. Davant d'aquesta situació, afegeix l'expert, Peña Nieto busca reforçar la "cooperació" amb els Estats Units per evitar un nou "front d'hostilitat".

Per últim, Mèxic també buscaria fer un rentat de cara davant la comunitat internacional, demostrant el seu compromís en la lluita contra la violència i el narcotràfic instal·lats al país. Un gest que, tal com explica Martí, és merament estètic. La inacció del govern davant la inseguretat és un fet, tal com demostra el cas dels 43 estudiants desapareguts a l’estat de Guerrero des del setembre de 2014.

L'escenari d'una nova fuga

La rapidesa del procés d'extradició, però, no només dependrà de la voluntat política dels dos estats implicats. La Fiscalia mexicana ha recordat que Guzmán encara pot presentar un recurs d'empara per evitar el seu trasllat als Estats Units. De fet, els seus advocats ja n'han presentat sis en els últims mesos contra un eventual procés d'extradició. Aquests i els altres recursos que es presentin hauran de ser valorats pels jutges, que hauran de transmetre la seva opinió a la Secretaria de Relacions Exteriors mexicana perquè executi l'ordre final.

Aquest feixuc procés podria durar entre 1 i 6 anys, tal com han confirmat fonts de les autoritats mexicanes citades per l'agència Efe. "El temps mitjà és d'un any, però quan hi ha una situació d'empara" per part de la defensa "es pot trigar entre quatre i sis anys", ha indicat a l'agència una font oficial, que ha plantejat la possibilitat d'utilitzar una figura anomenada "extradició temporal" per accelerar el processament del detingut als Estats Units.

La possibilitat que el procés s'allargui en el temps faria créixer les pors d'una nova fuga del narco. Un fet que no seria estrany a ulls dels mexicans, assegura Martí. "Ells se'n riuen", diu, i afegeix que  la trobada de Guzmán amb els actors Sean Penn i Kate del Castillo quan era fugitiu, difosa per la revista 'Rolling Stone', no fa més que accentuar aquest estat d'ànim. "Forma part del surrealisme [...], el discurs oficial topa amb la realitat", conclou.

Més continguts de