Mor l'expresident israelià i Nobel de la pau Shimon Peres

Obama, Hollande i el príncep Carles d'Anglaterra assistiran a l'enterrament del pare fundador d'Israel, que ha mort als 93 anys

L 'expresident d'Israel Shimon Peres ha mort aquesta matinada als 93 anys després d'estar hospitalitzat dues setmanes per un accident cerebrovascular a l'hospital de Sheba, a la localitat de Tel Hashomer, prop de Tel Aviv.

Peres va ingressar a l'hospital el 13 de setembre, però el seu estat de salut va empitjorar molt ahir, dimarts, quan es va cridar la família perquè se n'acomiadés. De matinada es va decidir desconnectar-lo de les màquines per no allargar-li la vida artificialment i va morir per una fallada multiorgànica. El seu fill Chemi ha anunciat aquest dimecres la mort del seu pare i ha volgut retre tribut a "un dels pares fundadors de l'estat d'Israel" –va pertànyer a la generació de polítics presents durant el naixement d'Israel el 1948.

La seva trajectòria política de set dècades, de fet, és la més llarga de la història d'Israel. Però se'l recorda especialment pel premi Nobel de la pau compartit que va rebre el 1994 juntament amb el llavors president palestí Iàsser Arafat i el primer ministre israelià, Isaac Rabin. Un guardó que reconeixia els esforços que van conduir als Acords de Pau d'Oslo amb els palestins. Però al currículum d'aquest prolífic polític israelià de centreesquerra destaca també el fet d'haver estat artífex del sistema de defensa militar d'Israel i del seu programa nuclear.

La rellevància de la seva figura política quedarà palesa aquest divendres en el seu enterrament oficial a Jerusalem, al qual assistiran tant el president dels Estats Units, Barack Obama, com el de França, François Hollande, o el príncep Carles d'Anglaterra, a més de l'expresident nord-americà Bill Clinton i el francès Nicolas Sarkozy, entre altres mandataris de primera línia mundial.

" Una llum s'ha apagat. Hi ha poca gent al món que hagi canviat el curs de la història humana, no només a través del seu paper en els esdeveniments, sinó també per expandir la nostra imaginació moral i forçar-nos a esperar més de nosaltres mateixos. El meu amic Shimon era una d'aquestes persones", ha dit Obama en una declaració oficial.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rival polític de Peres durant dècades, ha expressat també el seu "pesar personal" per la pèrdua d'un dels polítics més il·lustres del país i l'ha definit, de fet, com un "visionari" durant el minut de silenci que ha mantingut en el seu honor el govern israelià. "Hi havia moltes coses en les quals estàvem d'acord, i aquest nombre creixia a mesura que els anys anaven passant. Però també teníem desacords, com és natural en la vida democràtica", ha destacat.

El president palestí Mahmoud Abbas també va enviar un missatge de condol a la família lloant els esforços de Peres per avançar cap a la pau "fins als seus últims moments". Però la reacció des de la franja de Gaza va ser molt diferent. "El poble palestí és feliç per la marxa d'aquest criminal, que va estar involucrat en molts crims i massacres contra el poble palestí", ha destacat en canvi el portaveu de Hamas Sami Abu Zuhri. Feia al·lusió sobretot al seu paper de president d'Israel durant l' ofensiva militar sobre Gaza coneguda com a operació Plom Fos, que entre el 2008 i el 2009 va deixar més de 1.400 palestins morts.

Dos cops primer ministre

Peres va ser president d'Israel entre el juny del 2007 i el juliol del 2014, després d'haver estat primer ministre dos cops, del 1984 al 1986 i del 1995 al 1996.

El 1992, com a ministre d'Exteriors d'Israel, va aconseguir importants acords entre israelians i palestins, com la declaració de principis de Washington del 1993, que va establir les bases per a una autonomia palestina i un procés negociador. Uns esforços recompensats amb el Nobel de la pau. Després de l'assassinat de Rabin el novembre del 1995 va assumir el càrrec de cap del govern fins al 1996, quan va perdre les eleccions davant Benjamin Netanyahu.

Peres va néixer a Polònia el 2 d'agost del 1923 com a Szymon Perski, i va emigrar amb la seva família cap a Palestina sota mandat britànic el 1934, on hi havia el seu pare. Durant la seva joventut es va traslladar a un quibuts de Galilea, on es va dedicar a la ramaderia i es va afiliar a les Joventuts Obreres del Partit MAPAI, socialista, i en va ser escollit secretari el 1944. El 1946 va ser un dels delegats al Congrés Sionista de Basilea.

A l'ombra de Ben-Gurion va fer una brillant carrera, i el 1947 es va incorporar a l'organització israeliana de defensa Haganà, coincidint amb la partició de Palestina. Un any més tard, després de la proclamació de l'estat d'Israel, va ser nomenat director del servei naval.

El 1949 va encapçalar la delegació d'adquisicions dels Estats Units del ministeri de Defensa i va aprofitar per estudiar a les universitats de Harvard i de Nova York. Als anys 50 i 60 va ostentar diversos càrrecs dins el ministeri de Defensa, fins al de viceministre. Durant aquell període va consolidar la potència militar israeliana, incloent-hi el seu programa nuclear, amb l'ajuda de França.

El 1965 es va unir a Ben-Gurion i al general Moshe Dayan per fundar el Partit RAFI, que rivalitzava amb el llavors primer ministre Levy Eskhol. El 1967 Eskhol va formar un govern d'unitat nacional en què Peres va ocupar diversos càrrecs. MAPAI i RAFI es van fusionar el 1968 com a  Partit Laborista, i Peres en va ser escollit president el 1977.

Va ser titular de diverses carteres durant aquella dècada fins a ser primer ministre en funcions el 1977, però va perdre les eleccions davant Menahem Beguin. Es va convertir, doncs, en  cap de l'oposició fins al 1984, quan va ser finalment primer ministre d'un govern d'unitat amb el Likud amb presidència rotatòria. El 1986 va passar a ser ministre d'Exteriors.

Més continguts de