RELACIONS INTERNACIONALS

Pequín tira de la ‘diplomàcia del iuan’ per seduir els africans

El govern xinès es consolida com el gran inversor i prestador en un continent en creixement demogràfic

Pluja de milions, declaracions d’amistat, anunci d’inversions i fins i tot condonació de deute són les cartes que la Xina ha posat sobre la taula per continuar seduint l’Àfrica i mantenir-hi la seva influència. Les denúncies que la inversió multimilionària de la Xina a l’Àfrica pot conduir a una dependència econòmica del continent no semblen gaire importants davant els 60.000 milions de dòlars en ajudes que Pequín ha promès durant el Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (Focac), que es va acabar ahir a la capital xinesa amb l’assistència de quaranta líders africans. El gegant asiàtic tira de talonari per demostrar que el seu compromís amb l’Àfrica creix, almenys, al mateix ritme que la preocupació que genera la seva ambiciosa expansió econòmica i política a la regió, d’on treu grans quantitats de primere s matèries a bons preus.

El Focac, que s’ha celebrat durant dos dies a la capital xinesa, s’ha tancat amb la Declaració de Pequín. Cap a una comunitat Xina-Àfrica més estreta amb un futur compartit, que destaca la bona sintonia de les dues regions. També s’ha anunciat un genèric Pla d’Acció de Pequín Focac (2019-2021) en què s’expressa la voluntat d’enfortir la cooperació en matèria d’infraestructures, comerç, sanitat, educació, lluita contra el canvi climàtic i assistència militar.

Però el més destacable és que la Xina s’ha compromès a seguir injectant diners a l’Àfrica, concretament la mateixa quantitat que ja va aprovar en l’exercici 2015 a la cimera de Johannesburg: 60.000 milions de dòlars.

D’aquests milions, uns 20.000 es dedicaran a línies de crèdit i es crearà un fons de 10.000 milions per a l’ajuda al desenvolupament. 15.000 milions es reserven per a subsidis i préstecs sense interessos -el triple que el 2015- i 5.000 es destinaran a finançar importacions. A més, es reservaran 10.000 milions per incentivar les empreses xineses a invertir a l’Àfrica. El paquet també inclou la condonació del deute dels països més pobres a finals d’aquest 2018.

I tots aquests diners es reparteixen seguint el principi xinès de no immiscir-se en la política interna del país on inverteix. És a dir, no hi ha cap voluntat d’exigir als països beneficiaris contrapartides com la democratització o el respecte als drets humans.

En cimeres anteriors la Xina sempre havia anunciat ajudes milionàries, però aquest cop té un valor especial perquè intenta superar les crítiques internacionals sobre la seva creixent influència a l’Àfrica, que preveu multiplicar per quatre els seus 1.200 milions d’habitants el 2100. També necessitava defensar i impulsar el seu projecte de Nova Ruta de la Seda, en un moment en què alguns països, com Malàisia o el Pakistan, han cancel·lat projectes d’infraestructures pel risc d’un alt endeutament i la temença de caure en un nou “colonialisme”.

Les veus crítiques adverteixen que els països africans repeteixen errors del passat i estan arribant a un nivell insostenible d’endeutament. La construcció d’infraestructures és addictiva per a l’Àfrica, però les dificultats per pagar el deute xinès poden conduir Pequín a controlar els actius. El Fons Monetari Internacional advertia en un informe del mes d’abril que el 40% dels països pobres de la regió estan sobreendeutats.

Davant d’això, el president Xi Jinping s’ha hagut d’esforçar a defensar les generoses inversions xineses i ha assegurat que no practica la diplomàcia del “deute-parany”. Ha afirmat que el continent africà necessita desenvolupar infraestructures finançades amb deute, però ha admès que cal analitzar la viabilitat dels projectes i lluitar contra la corrupció.

Des de fa 9 anys la Xina és el principal soci comercial de l’Àfrica i supera el tradicional, els Estats Units. El volum de negoci va arribar als 170.000 milions l’any passat. Ja és el principal finançador bilateral d’infraestructures i supera organismes com el BAD o el Banc Europeu d’Inversions. Entre l’any 2000 i el 2016 la Xina ha prestat més de 125.000 milions de dòlars a Àfrica.

A la cimera els diners han anat acompanyats d’un tracte exquisit. La Xina ha desplegat els serveis de luxe per rebre els seus convidats africans. Les banderes de la cinquantena de països han onejat per tota la ciutat. S’han tallat carrers i habilitat carrils per deixar passar les llargues comitives de cotxes oficials. Fins i tot el cel blau ha brillat aquests dies gràcies a la recepta habitual de tancar fàbriques, limitar el trànsit i retardar uns dies l’obertura dels col·legis.

En els mitjans oficials xinesos en anglès un vídeo mostrava orgullosament el projecte estrella: el tren Mombasa-Nairobi, amb 480 quilòmetres i 33 estacions. Asseguren que ha creat 50.000 llocs de treball a Kènia i presumeixen del seu disseny animal friendly [respectuós amb els animals] perquè disposa de canals de pas per als animals i així evita que les vies siguin una barrera. Un projecte que simbolitza el win win [tothom guanya] amb què la Xina vol vendre la seva presència a l’Àfrica, però que arrossega casos de corrupció.