Els líders de la UE ja pensen en repartir-se els càrrecs

Espanya reclama un paper més important dins la Unió i Tusk anuncia una cimera el 28 de maig

Unitat i futur comú. És el missatge que van voler llançar dijous els líders dels estats de la Unió Europea des de Sibiu (Romania), on van celebrar una cimera més simbòlica que pràctica (ahir era el Dia d’Europa, l’aniversari de la declaració de Schuman), i que va donar el tret de sortida a la campanya electoral dels comicis comunitaris del 23 al 26 de maig. Una Unió escarmentada pel Brexit que està especialment preocupada per la unitat davant uns comicis que projecten una Eurocambra amb més euròfobs i més ultradreta. Però darrere d’aquesta declaració simbòlica de compromís i unitat, ahir els líders de la UE ja tenien damunt la taula el repartiment dels càrrecs de les institucions europees després dels comicis.

“Ens mantindrem units passi què passi”, diu el segon punt de la desena de compromisos aprovats ahir en la declaració. És un missatge diàfan que signen també líders de governs amb forces populistes i no precisament europeistes com Itàlia, Polònia, Hongria i Àustria. I que no signa Theresa May, la primera ministra britànica, gran absent en la primera cimera en molts mesos “lliure de Brexit”. “La trobo a faltar”, confessava el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, quan va arribar a Sibiu. Malgrat que encara hi ha dubtes sobre si s’acabarà produint el Brexit, el text demostra que els líders europeus volen girar full: “Una nova Unió de 27 està a punt per afrontar el futur tots plegats”.

La declaració pactada, que també parla de defensar els drets dels ciutadans, és clarament simbòlica i també estèril. Fonts comunitàries ja avisaven que es tractava de buscar un consens ampli i d’entrar mínimament en la discussió política a les portes de la campanya. Però la qüestió política es va traslladar al relleu de les presidències. És una de les assignatures pendents d’un club criticat per dèficit democràtic. La manera com s’han de designar les presidències de la Comissió, del Consell i del mateix Parlament encara genera polèmica.

Històricament, els caps d’estat i de govern nomenaven el president de la Comissió basant-se en el resultat de les eleccions, i després l’Eurocambra el ratificava. Però el 2014 es va proposar un nou mètode més democràtic, segons la majoria de formacions polítiques. És el que es coneix com a Spitzenkandidat : un cap de llista triat per cada família política que es postula directament per presidir la Comissió. Així és com va ser escollit Jean-Claude Juncker, que va defensar aquesta fórmula com a “triplement democràtica” per intentar ajudar a deixar enrere la idea que les institucions europees estan formades per “buròcrates” col·locats a dit.

Però aquesta fórmula no convenç el Consell, perquè els estats volen mantenir la potestat d’escollir la persona que ocuparà la presidència de l’executiu. Per això, malgrat que la majoria dels partits polítics europeus hagin presentat els seus candidats, també sonen noms com el de Michel Barnier (negociador del Brexit) o la mateixa Angela Merkel com a futurs possibles presidents de la Comissió Europea. Però Merkel, ahir, reiterava el seu suport a Manfred Weber (candidat del Partit Popular Europeu). El president francès, Emmanuel Macron, en canvi, va deixar clar que preferia que l’elecció es fes des de la “legitimitat” dels caps d’estat i no des dels partits europeus, que “no en tenen a escala europea”. A banda, Macron també aposta, com ALDE (la família liberal on hi ha Ciutadans), per les llistes transnacionals, que permetrien configurar llistes completament europees a través d’una gran circumscripció, en comptes d’estatals.

Proporcionalitat geogràfica 

Però com que ara per ara no s’ha fixat aquesta metodologia, ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va convocar una cimera, el 28 de maig, per abordar el relleu. Va prometre que els criteris havien de ser de proporcionalitat “geogràfica i demogràfica”. Després el seu objectiu és que els nomenaments siguin al juny.

Qui va aprofitar l’avinentesa per reclamar més pes entre el ball de cadires de poder va ser Pedro Sánchez. El president espanyol va assegurar que “Espanya ha de tenir un paper determinant” en la pròxima Comissió Europea. Se sent legitimat arran de la victòria electoral a les espanyoles del 28 d’abril i s’ha convertit en un dels principals líders socialdemòcrates a Europa. Fins i tot es va reunir a banda amb els líders de Portugal, Bèlgica i els Països Baixos, un gest per liderar un nou grup de països fins ara inèdit.