TERRORISME

Alemanya endurirà les condemnes contra els crims d’odi i d'antisemitisme

L'oposició retreu que la policia i la Fiscalia puguin accedir a les contrasenyes de comptes de sospitosos

Amenaces de mort i insults a internet seran perseguits amb més mà dura a Alemanya. El govern de la conservadora Angela Merkel ha tancat aquest dimecres l’esborrany de la llei en què ha estat treballant des de la tardor passada, després de mesos discutint entre els socis. L’acord arriba pocs dies després de la batuda de divendres passat en sis regions federals que va acabar amb la detenció de dotze sospitosos de preparar atacs contra mesquites, que pertanyerien, suposadament, a una cèl·lula terrorista connectada a través de xats i llistes de distribució de correu electrònic.

El text, que encara ha de passar per la votació final del Parlament alemany, el Bundestag, preveu  obligar xarxes socials com Facebook o Twitter a eliminar i notificar immediatament a la policia la propaganda nazi i de terrorisme, els missatges d'incitació a la violència, les amenaces de mort, però també les de violació i la difusió d’imatges que continguin abús sexual infantil. Si les plataformes no ho fan, s’enfronten a multes de fins a 50 milions d’euros.  

Un dels punts més controvertits gira al voltant de les contrasenyes que donen accés als comptes de correu, per la intromissió a la privacitat i la protecció de dades. En la primera versió del text, que es va debatre l’any passat, la ministra de Justícia, la socialdemòcrata Christine Lambrecht, volia permetre que policies i Fiscalia tinguessin accés automàtic a aquestes claus de comptes sospitosos, però finalment l'esborrany és més restrictiu i es preveu que la contrasenya es comuniqui convenientment encriptada per iniciar una investigació en casos de terrorisme o assassinats.

L’atac a una sinagoga sorprèn Alemanya, però per què?

Es preveuen penes de fins a tres anys de presó per amenaces de mort i de violació que es facin a través de la xarxa, i de fins a dos anys per amenaces d’atacs físics o atacs a béns materials, aspecte que fins ara no suposava cap pena de presó. Com a conseqüència de l'assassinat del polític local Walter Lübcke a la localitat de Kassel, tots els polítics comptaran amb la mateixa protecció, independentment del nivell en què exerceixin. Com a conseqüència de l’atac antisemita de la tardor a Halle, i pel fet que des del 2013 aquest tipus d'agressions han crescut un 40%, segons el ministeri de Justícia, la llei endurirà les penes dels delictes amb motivació antisemita.

L’esborrany de llei facilita demanar també el bloqueig informatiu si es considera que una persona pública o els seus familiars poden estar exposats a un perill. Fins ara calia demostrar que la salut o la vida estaven en perill, i amb la nova normativa n'hi haurà prou que hi hagi insults i amenaces a la xarxa. Segons la ministra socialdemòcrata, “l’odi va contra persones amb rerefons migratori, contra refugiats i, molt sovint, contra dones; i aquest odi apunta al bell mig del cor de la nostra democràcia“.

El terrorisme neonazi torna a amenaçar Alemanya

L’oposició alemanya critica que la llei viola part dels drets ciutadans i la llibertat d’expressió, però adverteix que faltarà personal a les administracions per poder aplicar aquests controls. Les crítiques també arriben dels sectors professionals. L’Associació de Jutges Alemanys calcula que amb aquesta nova norma es presentaran 250.000 denúncies extres, de les quals es derivaran unes 150.000 investigacions, un terç de les quals acabarien als tribunals. Segons aquesta associació, un fiscal pot gestionar de mitjana entre 800 i 850 casos a l’any. El director de la Federació d’Empreses de Telecomunicacions, Informació i Nous Mitjans (Bitkom), Bernhard Rohleder, retreu que amb la llei “s’estan atacant els principis de la protecció de dades".