Alemanya
Internacional 20/04/2021

Alemanya ja sap qui podria rellevar Merkel

Els tres principals partits del país ja han presentat candidats a canceller per a les eleccions del setembre

4 min
Armin Laschet és el candidat de la CDU a la cancelleria

BerlínTres partits encapçalen la cursa electoral al Parlament alemany. Oficiosament, el tret de sortida s'ha donat aquest dimarts, quan la conservadora CDU/CSU ha decidit qui presentarà com a relleu d'Angela Merkel a la cancelleria: serà Armin Laschet , de 60 anys, ja escollit líder de la CDU al gener . Des de dilluns se sap també que els Verds aposten per una dona com a candidata, Annalena Baerbock, de 40 anys, colíder del partit. Els socialdemòcrates (SPD) van anunciar fa mesos que la seva aposta seria el vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz. Un d'ells encetarà una nova era a Alemanya, quan amb els comicis del 26 de setembre es tanquin els 16 anys de l'era Merkel.

Cadascun dels partits ha arribat a l'elecció del seu candidat de manera diferent, igual que diversos són els camins que els porten a les eleccions parlamentàries d'enguany. La Unió (CDU/CSU) hi arriba desunida i incapaç de superar el 40% d'intenció de vot a les enquestes, una tendència que arrossega des de fa vint anys amb excepció del 2013. Durant una setmana llarga, Laschet i el president del seu partit germà, la bavaresa CSU, Markus Söder (president també de l'estat de Baviera), han avorrit l'opinió pública amb trobades eternes a hores intempestives per disputar-se l'opció a la cancelleria. Una majoria de les bases del partit, sobretot les noves generacions, i les enquestes d'opinió volien Söder, políticament més a la dreta i de posat seriós, però un 67% de la cúpula federal de la CDU va votar dilluns a la nit a favor de Laschet.

Ha sigut el tercer cop en la història de la Unió que el candidat de la CSU no s'ha pogut imposar al de la CDU. El candidat Laschet ha promès al seu contrincant intern una posició destacada durant la campanya electoral i aposta pel “diàleg“ i “formats innovadors“. De tarannà afable, per a molts era des del gener el relleu clar de Merkel. “Soc una persona que valora que es parli de manerea oberta i clara –ha dit Laschet en el seu primer discurs com a candidat oficial– i hem d'aprendre a viure en aquest món tal com és, un món on hi ha diversitat d'opinions".

Els Verds, a l'alça

En contrast amb les tensions al si de la CDU/CSU, els Verds van escollir la seva candidata a porta tancada, sense fer soroll i en conversa amb l'altre copresident del partit, Robert Habeck. Els crítics acusen Annalena Baerbock de no tenir cap experiència de govern (a diferència de Habeck, que va ser ministre regional a Schleswig-Holstein durant sis anys) i ella utilitza l'escut del partit com a equip. “Sí, no he estat mai ni cancellera ni ministra. Em presento per a la renovació", va dir després de ser escollida. La candidata ecologista promet més inversions en ensenyament i sector sanitari, l'apagada total de la indústria del carbó el 2030 i repensar la diplomàcia amb la Xina i Rússia, ara basada en la confrontació: “Cal una posició clara. Duresa i diàleg", va afirmar. A l'estiu, un congrés dels ecologistes segellarà formalment la seva elecció.

La candidata dels Verds, Annalena Baerbock

Els Verds són el partit en auge després dels últims comicis regionals i europeus , i l'únic que, segons els sondejos, guanyaria percentatge de vot respecte a les eleccions del 2017: li auguren un increment de 12 punts que el situa, a dia d'avui, amb un 21%, a poca distància de la Unió (29%). De fet, una enquesta feta pública aquest dimarts, a partir de dades recollides majoritàriament durant les últimes hores (és a dir, després que s'anunciessin els noms dels candidats), situa els Verds per primer cop com a guanyadors de les eleccions, amb un 28% dels vots per un 21% dels conservadors. En funció del repartiment de vots, Baerbock tindria opcions de convertir-se en cancellera en coalició amb altres partits.

Cap candidat de l'Est

Dels tres candidats a canceller, cap no ve de l'antiga República Democràtica Alemanya, a diferència de Merkel, que hi va créixer. Aquest és un aspecte que, gairebé trenta-un anys després de la reunificació, es continua valorant: la CDU de Brandenburg, la regió que envolta Berlín (que formava part de l'Alemanya de l'Est), ha mostrat el seu suport a Laschet pel fet de conèixer la realitat d'un territori que ha viscut un canvi estructural important com el que van viure les regions de l'Est. El candidat conservador ve del Rin del Nord - Westfàlia, la regió més poblada del país, on governa en coalició amb els liberals de l'FDP. Aquest land va viure una gran transició econòmico-social amb el tancament de les mines de carbó.

Si bé no venen de l'Est, dos dels tres candidats a canceller (la dels Verds i el de l'SPD) sí que viuen en aquesta zona, concretament a la regió de Brandenburg, i es disputen l'escó per elecció directa a Potsdam. En el sistema electoral alemany, cada ciutadà atorga un vot directe a un candidat del seu districte electoral i un altre vot a una llista de partit.

Olaf Scholz, candidat de l'SPD a la cancelleria

Olaf Scholz, doncs, es veurà les cares amb Baerbock. L'SPD, actual soci de govern de Merkel, és, segons els sondejos, el tercer partit en intenció de vot (15,5%). Des del 1998 els socialdemòcrates estan caient en picat a totes les eleccions, i en els últims vint anys han perdut més de la meitat dels votants. Que la cancellera hagi governat amb polítiques sovint pròpies de la socialdemocràcia o que propostes de l'SPD hagin quedat difuminades o adoptades com a èxit en les Grans Coalicions amb Merkel no ha fet cap favor al partit. Des del canceller Gerhard Schröder (1998-2005) l'SPD no té un candidat amb carisma que convenci.

No ha sigut aquesta setmana, sinó fa mesos, que els socialdemòcrates van anunciar que el cap de llista a les eleccions al Bundestag seria Scholz. Simpàtic i amb experiència política, és cara coneguda, ocupa una cartera de pes com la de Finances i acumula anys d'èxit com a alcalde de la ciutat d'Hamburg. El problema? Aquesta setmana, quan finalment ja té clars els seus contrincants al terreny de joc, és també clau per escoltar els últims testimonis en la investigació parlamentària sobre l'escàndol financer Wirecard, un cas que esquitxa Scholz de ple per la incapacitat de control ministerial en els negocis d'aquesta empresa global de tecnologies i serveis financers. No milloren, doncs, les perspectives d'una remuntada per a l'SPD. El duel de la tardor sembla que serà entre el negre de la Unió i el verd.

stats