Els 'armilles grogues' punxen en el setè dissabte de protestes

El moviment dona una pausa a Macron, amb la popularitat pel terra malgrat les concessions

A Emmanuel Macron la nova jornada de protestes dels 'armilles grogues' l’ha enxampat en plenes vacances de Nadal a la sempre exclusiva Saint-Tropez, la ciutat per antonomàsia dels milionaris de tot el món. La mobilització, el setè dissabte consecutiu des de mitjans de novembre, ha estat la més fluixa, amb només pocs milers de persones bloquejant carreteres a ciutats com Marsella, Bordeus, Lió, Tolosa i un grapat de manifestants al centre de París, res a veure amb els aldarulls i enfrontaments amb la policia de convocatòries anteriors

Si l’èxit de la protesta es compta amb assistents és poca cosa per a un moviment sense líders ni ideologia clara que ha aconseguit que el president dels rics baixi a la terra per assumir part de les reivindicacions, però els activistes han demostrat que es mantenen les posicions en guàrdia mentre Macron, 'el president dels rics', descansa envoltat de rics, com un avís que a partir del gener la batalla pot continuar.

Gestos de Macron

Macron ha fet gestos i ha marxat al sol de Saint-Tropez amb els deures fets per intentar desmuntar les protestes. “Teniu raó. Us escolto”, va escriure un inusual humil president Macron al post de la plataforma Change.org en què els 'armilles grogues' li demanaven una baixada del preu dels carburants. Però ni aquesta concessió, que molts han vist una humiliació política en majúscules, ni els anuncis d’augmentar el salari mínim i  congelar la implementació de l’'impost verd' han fet que els 'armilles grogues' se’n vagin a casa. La punxada d’aquest dissabte és només un descans marcat per la pausa nadalenca, avisa el moviment, que ja ha convocat a través de les xarxes –on es va originar i s'ha escampat– una concentració davant dels Camps Elisis, escenaris dels aldarulls més durs d’aquesta crisi i on tradicionalment París celebra el Cap d’Any.

Els 'armilles grogues' i l'era Macron

En qualsevol cas, i a l’espera que es reiniciï el curs polític després de Nadal, els ‘armilles grogues’ han aconseguit en menys de dos mesos situar-se i modular l’agenda política amb simples reivindicacions econòmiques de la França rural i de províncies, que se sent menyspreada per l’Elisi i els burgesos de París. I, tot plegat, sent capaços de blindar-se davant de la vella política, els partits tradicionals, que no han vist venir un moviment transversal i polifònic i que són incapaços de controlar. Mentre la popularitat de Macron es manté com la més baixa d’un president francès en l’inici del seu mandat, els ‘armilles grogues’ sumen suport entre la ciutadania. El 80% de la població sent que les seves peticions són legítimes i necessàries, així que els despatxos dels polítics francesos analitzen aquests dies què passaria si el moviment fes el pas a la política institucional i s’estrenés amb una llista per a les europees. Amb poca repercussió, però el moviment es pot apuntar l’èxit d’haver servit d’inspiració entre col·lectius d’indignats a Bèlgica, Alemanya i Portugal, alguns dels països comunitaris on ha arribat la sotragada groga.

Benalla, l'exguardaespatlles

Tot i que no hi ha hagut batalla campal a París, no ha sigut un dissabte tranquil per a Macron, que veu com un altre cop Alexandre Benalla, el seu antic guardaespatlles, el torna a posar al mig d’una polèmica. La fiscalia de París ha obert una investigació contra Benalla per haver utilitzat el passaport diplomàtic per viatjar per diversos països de l’Àfrica i Israel acompanyant delegacions empresarials estrangeres en el seu nou paper de consultor. L’exguardaespatlles va ser acomiadat de l’Elisi després que es fes públic un vídeo en què se’l veia pegant a manifestants fent-se passar per policia en les protestes del Primer de Maig. El cas Benalla va obligar Macron a sotmetre’s a dues mocions a l’Assemblea que va superar però que l’han deixat marcat.

Més continguts de