El Japó tanca l'era pacifista amb la majoria reforçada de Takaichi

TòquioEls electors japonesos han atorgat una victòria contundent al Partit Liberal Democràtic (PLD) de la primera ministra Sanae Takaichi en les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge. La supermajoria de dos terços assolida pel bloc governant atorga a Takaichi una clau anglesa per desmuntar el pilar mestre de la postguerra: el pacifisme constitucional. Aquest resultat situa el govern en una posició de força inèdita en dècades, amplia de manera decisiva el seu marge d’actuació i deixa l’oposició en el seu moment de màxima feblesa des del 1945.

La magnitud de la victòria no només reverteix els pitjors resultats recents del partit, sinó que també reforça el lideratge de Takaichi i consolida un projecte polític que qüestiona els pilars del Japó de la postguerra. Amb la cambra baixa sota control, el govern guanya capacitat per avançar en una agenda marcada pel reforç de la seguretat, l’augment sostingut de la despesa en defensa i la reobertura del debat sobre la revisió de la Constitució pacifista. Sense disposar de majoria a la cambra alta, però amb una correlació de forces molt favorable, l’executiu inicia una nova etapa que es caracteritza per una concentració de poder que pot redefinir tant els equilibris interns del país com el seu paper a l’Àsia Oriental.

Canvis en política econòmica i fiscal

En les primeres declaracions després de conèixer-se els resultats, Sanae Takaichi ha defensat davant la cadena pública NHK que la convocatòria electoral tenia com a objectiu obtenir un mandat clar per impulsar canvis profunds en la política econòmica i fiscal del país. La primera ministra ha admès que el seu govern preveu mesures de gran abast, com un increment significatiu de la despesa pública i l’aprovació d’un pressupost suplementari d’envergadura, i ha subratllat que aquestes decisions no podien prendre’s sense una validació explícita de l’electorat. “Quan un govern modifica de manera substancial les seves polítiques fonamentals, necessita el suport de la ciutadania”, ha dit. A més, ha insistit que el resultat legitima el seu executiu per avançar “amb determinació” malgrat les resistències polítiques i socials.

A l’altra banda de l’hemicicle, la derrota ha obert una crisi immediata a l’oposició, incapaç de capitalitzar el descontentament social i de construir una alternativa creïble al bloc governant. Els copresidents de l'Aliança de la Reforma Centrista (CRA), Yoshihiko Noda i Tetsuo Saito, no han volgut confirmar la seva continuïtat després d’uns resultats que situen la formació en mínims històrics. En declaracions també a la NHK, Noda ha reconegut haver pres una decisió sobre el seu futur polític, tot i ajornar-ne l’anunci fins a una reunió interna de la direcció, mentre Saito ha defensat la necessitat de preservar la nova força centrista i ha anunciat l’obertura d’un procés per redefinir el lideratge. El fracàs de la CRA, creada amb l’ambició de disputar l’hegemonia al PLD, accentua la fragmentació opositora i deixa el govern sense un contrapès parlamentari clar.

Revisar el marc de postguerra

Amb la nova correlació de forces sorgida de les urnes, un dels grans objectius estratègics de Takaichi i els seus partidaris és situar al centre del debat polític japonès la revisió del marc pacifista de la postguerra. La majoria reforçada del govern no apunta a una ruptura immediata, però sí que consolida una estratègia gradual que normalitza el rearmament i amplia el paper de les forces d’autodefensa, fins ara condicionades per la Constitució. El consens pacifista que ha marcat el Japó des del 1945 entra així en una fase de revisió profunda.

El gir polític impulsat per la primera ministra també es reflecteix en una concepció més restrictiva de la identitat nacional en un moment de forta pressió demogràfica. Tot i la necessitat creixent de mà d’obra estrangera per sostenir sectors clau de l’economia, el govern ha optat per reforçar un discurs de control sobre la immigració, evitant presentar-la com una solució estructural al declivi poblacional. Aquesta ambivalència –obertura econòmica sense integració social plena– connecta amb un electorat envellit i insegur, més receptiu a missatges nacionalistes i d’ordre que no pas a propostes de transformació social profunda. En absència d’una alternativa clara per part de l’oposició, el relat de seguretat, identitat i estabilitat s’ha imposat com a marc dominant del nou cicle polític.

El resultat electoral consolida la victòria més ampla del PLD de la història i dona a Takaichi un marge polític sense precedents per avançar en la seva agenda. Amb la majoria reforçada, el govern pot impulsar el rearmament, normalitzar la revisió constitucional i definir un nou paper del Japó a l’Àsia Oriental, mantenint el control intern i la cohesió del bloc governant. La derrota de l’oposició i la fragmentació dels rivals reforça la seva posició, i els ciutadans han avalat amb les urnes un gir que confirma el tancament efectiu del Japó pacifista de postguerra i obre una etapa de concentració de poder i redefinició del rol internacional del país.