Internacional 31/03/2021

Brasil: la pitjor crisi política i militar en el pitjor moment de la pandèmia

El nou ministre de Defensa s’estrena exaltant el cop d’estat del 1964

3 min
El president brasiler, Jair Bolsonaro, aquest dimecres en una roda de premsa.

Santiago de XileEl nou ministre de Defensa brasiler, Walter Braga Netto, s’ha estrenat en el càrrec amb la primera polèmica: ha fet una crida a commemorar el cop d’estat del 1964, que va marcar l’inici de més de dues dècades de dictadura militar. “Les forces armades van assumir la responsabilitat de pacificar el país fent front al desgast per reorganitzar-lo i per garantir les llibertats democràtiques de què avui gaudim”, ha expressat en una carta. “El moviment del 1964 és part de la trajectòria del Brasil. Per tant, els fets del 31 de març s’han d’entendre i celebrar”, ha afegit. Que el govern de Bolsonaro homenatgi la dictadura no és nou (ha passat els dos anys anteriors amb l’ultraconservador al poder), però sí que passi en el pitjor moment de la pandèmia al país i quan tot just acaba de tenir lloc la pitjor crisi política i militar dels últims anys. 

Braga Netto, un dels generals que ha demostrat més lleialtat a Bolsonaro, és titular de Defensa des de dimarts, després de la destitució inesperada del general Fernando Azevedo, amic del president des de fa temps, que ha desencadenat en la dimissió en bloc de la cúpula militar . Tot i que davant la premsa Bolsonaro ha volgut presentar la sortida dels tres comandants (exèrcit, força aèria i marina) com una destitució, el cert és que els militars han abandonat el càrrec en suport a Azevedo i per les pressions del mandatari per aconseguir el suport explícit de les forces armades a les seves decisions polítiques.

“El que incomoda les forces armades és que la mala avaluació de la crisi sanitària afecti la institució. Creuen que hauria de recaure en el govern i en la seva responsabilitat”, explica Víctor Farinelli, periodista i corresponsal brasiler a Xile. 

“Politització” de les forces armades

En una carta, els militars critiquen que la “politització” de les forces armades afecta de forma negativa “el prestigi militar del govern i del país com un tot”. El cap de l’exèrcit, Edson Leal Pujol, feia temps que era a la llista negra de Bolsonaro. “Ha estat un dels militars que més ha defensat les mesures contra la pandèmia, inclòs el confinament, i s’ha desmarcat del president, que pressionava Azevedo perquè l'apartés del càrrec”, comenta Farinelli. 

Des del retorn a la democràcia, el 1985, és la primera vegada que canvien alhora les cúpules civil i militar de les forces armades . Per això, els rumors i les especulacions d’un possible cop d’estat o trencament institucional han circulat amb rapidesa. El vicepresident, el general Hamilton Mourao, ha estat l’encarregat de calmar els ànims: “No hi ha ruptura institucional. Les forces armades seguiran sempre la legalitat”, ha declarat. Segons Farinelli, “els militars de rang més baix i les bases de les forces armades mantenen un fort suport a Bolsonaro”. 

La controvèrsia i l'atenció giren ara entorn als noms dels nous alts càrrecs. Tot i que hauria de ser l’oficial de més rang qui ascendís a cap dels comandaments, no està clar que Bolsonaro respecti la jerarquia, fet que podria obligar diversos dels generals amb més antiguitat a retirar-se.

El pitjor moment de la pandèmia

La sortida del ministre de Defensa i la cúpula militar s’ha produït en el marc d’una reforma ministerial més àmplia. Dilluns, com a resposta a la pressió del Parlament, que demanava responsabilitats per la mala gestió del govern en l’emergència, Bolsonaro va destituir el ministre d’Exteriors, Ernesto Araújo. Hores després, Azevedo posava el seu càrrec a disposició. El canvi de cadires ha obligat el president a improvisar una remodelació de l’executiu. A més d’Exteriors i Defensa, ha canviat Justícia, la Secretaria de Govern, l’Advocacia de l’Estat i la Casa Civil, una espècie de primer ministre que fins ara ocupava Braga Netto. Fa pocs dies el mandatari també va haver de substituir el ministre de Salut , el quart des de l’inici de la pandèmia, per les crítiques ja insostenibles a la seva gestió. 

I tot plegat mentre el Brasil viu el moment més complicat de la pandèmia. Dimarts es van registrar 3.780 morts, la xifra més alta fins ara, en un balanç que ja suma més de 317.000 víctimes fatals i més de 12,5 milions de contagis. A l’emergència sanitària s’hi suma ara la crisi política i militar de la qual encara no es coneix l’abast real.

stats