Nova pròrroga: Brussel·les i Londres ho continuaran intentant fins a l'últim minut

Von der Leyen i Johnson ho acorden per telèfon però el 'premier' diu que els obstacles es mantenen

El Brexit encara no té punt final, malgrat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, s'havien compromès a prendre una decisió ferma aquest diumenge. Una vegada més, la data límit s'ha tornat a incomplir. Després d'una trucada telefònica breu, la cap de l'executiu comunitari ha anunciat que continuen esforçant-s'hi. Les converses del post-Brexit, doncs, segueixen intentant, en el temps de descompte (on ja són des de fa molt), definir quina serà la relació entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) després del 31 de desembre, data efectiva del divorci, i evitar així l'abisme.

Malgrat que alguns dels actors implicats en l'interminable drama, com ara el ministre d'Exteriors de la República d'Irlanda, Simon Coveney, han llegit la nova pròrroga com un signe raonablement positiu –"l'acord és clarament molt difícil però possible", ha piulat després de conèixer la notícia–, Boris Johnson ha comparegut davant les càmeres de Sky News per refredar qualsevol possible excés d'entusiasme.

"Em temo que encara estem molt separats en algunes coses clau. Però on hi ha vida hi ha l’esperança de continuar parlant per veure què podem fer", ha dit. Johnson ha garantit que "el Regne Unit segur que no s’aixecarà el primer de la taula". "Però repetiré que el més probable és, per descomptat, que ens hem de preparar per als termes de l'Organització Mundial del Comerç. Passi el que passi, el Regne Unit ho farà molt i molt bé", ha repetit. És a dir, preparar-se per al no-acord.

En un dels habituals circumloquis que acostuma a fer quan té una càmera davant i un missatge per donar, encara ha afegit: "Seguirem provant. Serem tan creatius com puguem. Però el que no podem fer és comprometre la naturalesa fonamental del Brexit, que és poder controlar les nostres lleis, els nostres bancs de pesca. És molt, molt senzill. Crec que els nostres amics [europeus] ho entenen, i seguim disposats a parlar, i ho continuarem fent. Però, mentrestant, preparem-nos per a l’opció de l'Organització Mundial del Comerç".

Vol salvar la cara, Johnson? ¿Amb aquest arribar fins al límit el que realment prepara és l'aterratge en un acord sense que faci la impressió que ha cedit a les demandes de la Unió i els brexiters durs del seu partit se li revoltin, com feien amb Theresa May? No pas per casualitat en l'últim moment ja va pactar els termes del divorci l'any passat. I a principis de la setmana passada un dels seus homes de confiança, Michael Gove, també va acordar els serrells que quedaven per fer viable el Protocol Nord-irlandès, pedra angular de l'estabilitat i la pau a l'illa.

La situació, però, és crítica. I així ho admetia en el seu comunicat en format vídeo Ursula von der Leyen, després d'una "constructiva i útil" conversa telefònica amb Johnson. "Malgrat el cansament i malgrat que les dates límit s'han incomplert una vegada i una altra, tots dos creiem que és responsable anar més enllà. Hem donat el mandat als negociadors per continuar les converses i veure si podem arribar a un acord fins i tot en aquest punt tan avançat", ha dit Von der Leyen.

Cap de les dues parts sembla voler ser la primera a trencar formalment. Els equips negociadors continuen a Brussel·les i, de moment, l'única data límit que compta és el 31 de desembre. A diferència de dimecres passat,  després d'una trobada personal entre Von der Leyen i Johnson a la capital belga, que no va donar fruits, en aquesta ocasió no s'ha fixat cap dia concret per anunciar res.

Una vegada més, la Unió Europea demostra que pot estirar el temps tant com calgui i, fins i tot, si convé, aturar-lo. Però encara no s'ha arribat a aquest extrem, almenys de moment. És cert, amb tot, que els últims dies els missatges de pessimisme des de Brussel·les eren molt més potents que els políticament correctes i diplomàtics. 

"Un no-acord és ara més possible que un acord", deien fonts comunitàries divendres, després que la presidenta Von der Leyen actualitzés la situació als caps d'estat i de govern en una cimera que el Brexit va intentar monopolitzar sense gaire èxit. I dissabte al vespre fonts britàniques constataven, de nou, que "les converses continuen sent difícils" i reiteraven la posició de Johnson: "Un acord ha de ser just i respectar els principis de control i sobirania".

I, vista la situació, des de la Unió Europea s'ha accelerat el pla d'emergència per si s'arriba al 31 de desembre amb el no-acord. Més que un pla, es tracta d'un seguit de mesures de contingència que intenten posar un coixí als sectors que més ràpidament poden patir una situació de caos quan hi hagi una separació definitiva entre el Regne Unit i la Unió Europea i no hi hagi un marc legal prou sòlid per regular les relacions. 

Per això, les mesures de contingència impliquen bàsicament pròrrogues de la situació actual en el sector del transport aeri i terrestre i també de pesca, però es basen en la reciprocitat i la bona voluntat. És a dir que, per exemple, els avions britànics podran sobrevolar l'espai aeri europeu i aterrar al continent dues vegades a recarregar combustible sense problemes, sempre que el Regne Unit permeti  el mateix a les aerolínies europees. En aquesta mateixa línia, dissabte la Comissió Europea publicava una actualització de les guies procedimentals perquè les empreses sàpiguen com operar a l'hora de comerciar amb el Regne Unit després del període de transició.  

Una de les grans paradoxes de la paràlisi actual l'ha posada de manifest aquest diumenge al matí, davant les càmeres de Sky News, la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya. "Els acords de comerç no es fan per refermar la teva independència. Es fan per gestionar la  interdependència", ha dit. "És el que està en joc aquí –ha continuat–. Per descomptat que hi ha vaixells europeus pescant en aigües britàniques, i hi ha peix britànic que entra a la Unió Europea, ja sigui fresc o processat. Però la qüestió no és aturar això sinó gestionar la nostra interdependència. Posem-nos d'acord en acceptar que els acords comercials no es fan per refermar la sobirania. És molt clar que quan fas un acord comercial ets una nació sobirana. El Regne Unit i la Unió són interdependents".

El problema del Brexit, però, és que per primera vegada el Regne Unit i la Unió Europea volen arribar a un acord comercial per, del cantó britànic, poder tenir capacitat de divergir en un futur dels actuals estàndards comunitaris; i, per la banda europea, perquè aquesta possible divergència no suposi una amenaça ni per al mercat únic ni per a la competitivitat de les empreses de la UE.

Més enllà de quotes sobre peix, per tant, ara sembla que és aquest l'aspecte més difícil de resoldre. L'exambaixador del Regne Unit a la Unió Europea, Ivan Rogers, també ho ha afirmat aquest matí als mitjans britànics. Poc abans que es conegués la prolongació de les converses, Rogers apostava perquè s'allargarien però es continuava mostrant pessimista sobre el resultat final.

En aquest sentit, algunes informacions de la banda negociadora britànica suggereixen que s'haurien començar a acostar posicions per trobar mecanismes que salvin les possibles divergències entre els estàndards de la UE i els britànics en el futur. La pilota, de moment, continua a la teulada i fer qualsevol predicció és exposar-se a l'errada.