Els candidats oficials a liderar les institucions europees queden fora de la cursa

Weber, Timmermans i Vestager queden sense possibilitats de presidir la Comissió Europea

Va voler ser un missatge de compromís democràtic cap a la ciutadania europea, però la realitat és que el sistema dels candidats oficials de les famílies polítiques a presidir la Comissió Europea queda descartat per a aquest mandat. Després d'una cimera de discussions tenses i complicades, els líders dels Vint-i-vuit no han aconseguit pactar els noms per presidir les principals institucions comunitàries i s'han emplaçat a tornar-se a trobar el diumenge 30 de juny en una cimera que es preveu llarga i que estan disposats a estirar fins al matí de l'endemà per poder tenir un paquet de quatre noms abans del 2 de juliol, el dia en què se celebra la sessió inaugural del ple de l'Eurocambra. 

Cap dels candidats que defensaven les principals famílies polítiques ni la mateixa Eurocambra tenen opcions d'acabar presidint la Comissió Europea. Socialistes, liberals i verds van confirmar ahir que vetaven tota possibilitat que el candidat alemany dels populars, Manfred Weber, presidís la Comissió, un bloqueig davant el qual els populars van decidir aferrar-se a la presidència de la Comissió Europea, que consideren que els correspon legítimament com a guanyadors de les eleccions. D'aquí, en part, l'atzucac en què s'han trobat els líders aquests dos dies. 

Els presumptes candidats a presidir el ‘govern’ de la UE

 

Així ho han reconegut les principals veus de cada família. El primer de tots, que no és una novetat, ha sigut el president francès, Emmanuel Macron, que tradicionalment es mostra oposat al sistema dels candidats oficials per famílies polítiques, l'anomenat ' spitzenkandidat'. "El president Tusk va establir clarament ahir que no hi havia una majoria per als tres candidats. Per això, la conclusió legítima és que es proposin altres noms", va dir Macron, i va respondre afirmativament a la pregunta de si la candidata liberal Margrethe Vestager quedava descartada. 

Sánchez obre la porta a donar la Comissió als Populars

Però els dos altres grans representants de les dues famílies majoritàries, Angela Merkel i Pedro Sánchez, també van haver de fer com Macron malgrat estar a favor del principi dels 'spitzenkandidaten'. Merkel ha dit amb claredat que no estava sorpresa per la falta d'acord i que tampoc se sentia "decebuda". Ha afirmat que dijous ja veia clar que era impossible arribar a un acord i va intentar desdramatitzar la situació. Sánchez, per la seva banda, també ha constatat que no hi havia majoria i ha obert la porta, fins i tot, a cedir la presidència de la CE als populars: "No renunciem a la presidència de la Comissió; ens hauria encantat que fos Frans Timmermans [el candidat socialista], però si finalment no és el cas, evidentment hi podrà haver un president de la Comissió del PPE", va admetre ahir el president espanyol. 

Aquest bloqueig dels candidats oficials, però, obre el debat sobre quin ha de ser el mètode d'elecció. El procés volia convertir en més transparent i directa l'elecció del president de la Comissió, com així va ser escollit Jean-Claude Juncker. Ara, però, si aquest any s'abandona aquesta opció s'obre la porta a buscar altres alternatives com la de les llistes nacionals que fa temps que demana Macron. Un debat que, segons fonts europees, ahir va estar sobre la taula però que no s'ha concretat ni de bon tros.

"Això acaba de començar", va dir Sánchez, i va reconèixer que ell és nou en aquestes negociacions i que la resta de líders més experimentats li han deixat clar que era previsible que la cimera acabés amb una nova cita per a la setmana vinent. Ara toca "rellançar" el procés, ha dit Macron, cosa que implica que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, torni a efectuar una ronda de contactes i que també es tornin a reunir els líders negociadors amb l'objectiu de fer aflorar noms principals sobre la taula la setmana vinent. Alguns dels líders es trobaran al Japó durant la reunió del G-20, i d'allà aniran directes a Brussel·les per tornar-ho a intentar el diumenge de la setmana que ve.

Més continguts de