El centredreta avança a Itàlia i conquereix Palerm
La victòria dels candidats de Germans d'Itàlia amenaça el lideratge de Matteo Salvini a la coalició conservadora
RomaEl centredreta avança a la primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge en gairebé 1.000 municipis d'Itàlia, on estaven convocats a les urnes al voltant de nou milions d'electors. Els italians també estaven cridats a votar a escala nacional en un referèndum sobre el sistema judicial impulsat per la Lliga de Matteo Salvini, que no va assolir el llindar del 50% necessari per poder ser considerat vàlid (va fregar el 21% de participació, la xifra més baixa en la història dels plebiscits celebrats al país).
La coalició conservadora formada per Força Itàlia, Lliga i Germans d'Itàlia va guanyar en el primer torn a L'Aquila, Gènova i Palerm, algunes de les ciutats més importants on es votava. La capital de la regió de la Ligúria va confirmar a les urnes l'empresari Marco Bucci, mentre que a L'Aquila el candidat de Germans d'Itàlia es va imposar. Tot i que la victòria més dolça va ser a Palerm, on el centredreta va posar fi a més de 20 anys de gestió del progressista Leoluca Orlando, símbol de l'acollida d'immigrants, que no es presentava a la reelecció, amb el triomf del metge Roberto Lagalla, també candidat de Germans d'Itàlia, amb el suport de la Lliga i Força Itàlia.
L'elecció és polèmica, ja que l'ombra de la màfia va entelar els dies previs al vot i el decisiu partit del club de futbol local, que diumenge es jugava l'ascens, va fer que mig centenar de col·legis electorals no poguessin obrir les portes per l'absència no justificada d'uns 200 presidents de taula.
Els habitants de Palerm van acudir a les urnes només uns dies després que la policia arrestés un candidat a les llistes electorals de Germans d'Itàlia i un altre de Força Itàlia, acusats d'haver tractat amb diversos caps mafiosos per aconseguir vots a canvi de favors polítics. L'escàndol no va influir en els resultats, potser perquè no va ser cap sorpresa. Els murs de la ciutat estaven empaperats des de feia dies amb cartells que denunciaven la infiltració de la criminalitat organitzada. En un d'ells apareix una foto del desaparegut cap suprem de la Cosa Nostra, Totò Riina, amb un cor dedicat a Silvio Berlusconi, en referència al suport explícit al candidat conservador per part de Marcello Dell'Utri, mà dreta del Cavaliere i condemnat per associació mafiosa.
Segona volta
Als municipis amb més de 15.000 habitants on cap dels candidats va obtenir més del 50% dels vots es preveu una segona volta el 26 de juny, com a Verona, feu lliguista on el candidat del PD, l'exfutbolista Damiano Tommassi, s'enfrontarà a l'alcalde sortint, Federico Sboraria, de Germans d'Itàlia; o a Parma, el primer ajuntament conquerit pel Moviment Cinc Estrelles el 2009 amb Federico Pizzarotti, que més tard abandonaria la formació i governaria com a independent durant una dècada.
La ciutat símbol dels grillini és un bon exemple de la pèrdua de consens del partit fundat per Beppe Grillo, que va intentar evitar la catàstrofe amb escàs èxit presentant-se en coalició amb el PD a la majoria de les circumscripcions. Els socialdemòcrates es van imposar a la primera volta a Pàdua i Tàrent. Tot i que es tractava d'unes eleccions locals, els resultats van ser analitzats a Itàlia com un termòmetre del clima del país amb vista a les properes generals, previstes per al 2023, que posaran fi a l'experiència política de Mario Draghi al capdavant d'un govern d'unitat nacional recolzat per la majoria de partits excepte Germans d'Itàlia.
I és precisament el partit de Giorgia Meloni el que surt més reforçat d'aquests comicis i amenaça amb posar en risc el lideratge de Matteo Salvini a la coalició conservadora. El partit d'ultradreta, aliat de Vox a la UE, va confirmar que és la força política que més creix al país transalpí, i Meloni va aprofitar l'ascens per exigir als socis que abandonin l'executiu de Supermario: “El Parlament que dona suport a aquest govern ja no representa el país”.
