Internacional 17/12/2021

Els democristians alemanys trien un enemic de Merkel com a nou líder

El molt conservador Friedrich Merz és escollit amb el 62,1% dels vots president de la CDU

3 min
El nou president electe del Partit Demòcrata Cristià Alemany (CDU), Friedrich Merz

DortmundLa Unió Cristianodemòcrata (CDU) farà un marcat gir a la dreta com a principal força de l’oposició a Alemanya. I ho farà després d’escollir aquest divendres com a nou líder Friedrich Merz, històric enemic intern de l’excancellera Angela Merkel en la formació conservadora. Merz ha obtingut un suport del 62,1% dels vots en una inèdita consulta entre els militants de la CDU. Per primer cop en la història, les bases del partit podien escollir directament el nou president. Dels aproximadament 400.000 membres de la CDU, 248.360 han participat en una votació en què els altres candidats a la presidència, Norbert Röttgen, ministre federal de Medi Ambient en la segona legislatura de Merkel, i Helge Braun, excap de la cancelleria en el darrer govern de Berlín, han obtingut un suport del 25,8% i del 12,1%, respectivament.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Merz serà votat oficialment nou president pels 1.001 delegats del partit en el congrés digital que tindrà lloc el 21 i 22 de gener. L’elecció es dona per segura. Serà l’inici d’una “certa consolidació” en el nomenament de personal al partit conservador, segons ha destacat el mateix Merz en celebrar que ha estat escollit.

La votació a la presidència és una conseqüència de la dura derrota que van patir la CDU i els socialcristians bavaresos de la CSU als comicis generals del 26 de setembre. Amb el pitjor resultat de la seva història a les urnes (24,1%), la unió d’aquestes dues forces conservadores va haver d’assumir el seu rol d’oposició després de 16 anys de govern amb Merkel. Amb aquell daltabaix, el llavors candidat a canceller i president de la CDU, Armin Laschet, va anunciar la seva renúncia al càrrec i ara és només diputat del Bundestag i membre de la Comissió d’Assumptes Exteriors.

Precisament el gener del 2021, Merz va perdre contra Laschet la votació interna per ser el líder de la CDU. El desembre del 2018, també va havia estat derrotat quan aspirava a ser el successor de Merkel al capdavant del partit. I ho va fer per poc marge davant la llavors favorita de la cancellera, Annegret Kramp-Karrenbauer. Tot i que Merz ha assegurat amb to triomfant aquest divendres que vol representar “tota l’amplitud” de la Unió Cristianodemòcrata, a ningú se li escapa que és un líder molt conservador, l’elecció del qual suposarà un distanciament del rumb centrista que va caracteritzar Merkel, l’excancellera que va ser capaç de fer-se seves algunes propostes del Partit Socialdemòcrata (SPD), ara principal força del govern federal, en coalició amb Els Verds i els Liberals de l'FPD. De fet, per primer cop en la història de la República Federal, la CDU té un president més conservador que el líder de la CSU, el seu partit germà bavarès.

Entesa amb la CSU

L’elecció de Merz exigirà posicionar de nou els rols entre totes dues formacions. S'escau que el flamant cap dels democristians i el primer ministre de Baviera, el socialcristià Markus Söder, ja han fet públiques diverses vegades les seves desavinences personals.

Buscar una nova entesa amb la CSU no serà l’únic repte per a Merz, a qui el 2002 Merkel va liquidar com a cap de la fracció conservadora al Bundestag. Tot i que és notori que té una ideologia molt conservadora en diversos temes, no pot servir en safata de plata al nou canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, i a Els Verds tot el centre de l’electorat, un centre que, en bona part, votava fins a aquesta tardor Merkel. 

Als 66 anys i amb una llarga trajectòria a la CDU, a Merz li caldrà presentar-se com a líder d’una renovació i, sobretot, com a garant de l’estabilitat en un partit amb faccions enfrontades des de fa anys. Merz és advocat de professió i el 2016 es va incorporar a la sucursal alemanya de BlackRock, l’administrador de béns més gran del món, on va actuar de lobista i de director del consell de supervisió.

stats