Donetsk i Lugansk, independents

BarcelonaVan passar només unes hores després de saber-se el resultats dels referèndums d’autodeterminació a Lugansk i Donetsk i els separatistes pro-russos van mostrar obertament quins eren els seus projectes per a aquestes regions de l’est d’Ucraïna. “El poble de Lugansk proclama la creació de l’estat sobirà de la República Popular de Lugansk”, va anunciar un dels líders de la revolta durant un míting multitudinari celebrat ahir al centre de la capital d’aquesta regió. “D’acord amb la voluntat expressada pel poble i amb l’objectiu de restablir la justícia històrica, demanem a la Federació Russa que examini la qüestió de l’annexió”, deia la proclamació d’independència de Donetsk.

En aquest cas, la proclamació es va fer sense cap mena de solemnitat. El copresident de l’autroproclamada República Popular de Donetsk, Denis Puixilin, va anunciar la decisió en una roda de premsa. “La terra de Donetsk sempre ha format part del món rus, independentment de la seva pertinença ètnica”, va explicar als periodistes per justificar la separació.

Fins a l’últim moment, els organitzadors de les consultes havien evitat pronunciar-se sobre quins serien els passos a seguir un cop es coneguessin els resultats dels referèndums. Una ambigüitat que semblava destinada a obtenir el màxim de vots favorables a la seva causa. Diumenge, entre els ciutadans que van acudir a les urnes a votar sí hi havia un clar sentiment de rebuig cap a les noves autoritats de Kíev. Però les sensibilitats eren molt diferents: alguns reclamaven més poders per a les regions, d’altres es pronunciaven a favor de la independència i només una minoria parlava de l’annexió a Rússia.

Segons els resultats anunciats pels organitzadors dels referèndums, el sí es va imposar de manera aclaparadora. A Donetsk el 90% de la població es va pronunciar a favor de la independència i a Lugansk el percentatge va pujar fins al 96%. Uns resultats que van ser immediatament contestats per les autoritats de Kíev, que van considerar que les xifres havien estat inflades.

El govern ucraïnès va reiterar que la consulta era il·legal i es va negar a reconèixer els resultats. Segons el president ucraïnès,Oleksandr Turtxinov, el referèndum va ser “una farsa propagandística que només serveix per encobrir assassinats, segrestos, violència i altres delictes greus”. I va afegir que el vot no tindrà cap efecte legal.

Però, tot i la negativa, les autoritats van deixar una porta oberta a la negociació. El primer ministre, Arseni Iatseniuk, es va mostrar partidari d’obrir un diàleg a nivell nacional que integri totes les regions. Una “taula rodona”, tal com la va batejar, que hauria de començar les reunions demà, i entre els punts a discutir tindria sobre la taula la reforma de la Constitució, la descentralització de l’estat, la transferència de poders a les administracions locals i la qüestió de la llengua russa. “Cada persona ha de trobar-se representada en aquesta Ucraïna unida”, va dir Iatseniuk. Pero el líder separatista Denis Puixilin ja va dir que, en les circumstàncies actuals, el diàleg amb Kíev era “gairebé impossible”.

Les eleccions, en l’aire

Un altre punt de desencontre són les eleccions presidencials del 25 de maig. Pel govern es tracta d’una prioritat i diu que farà tot el possible per estabilitzar la situació i garantir que els comicis es puguin celebrar amb llibertat i transparència a tot el país. Però els líders de la revolta de l’est ja han indicat que als seus territoris no es faran aquestes eleccions.

On sí que es va reconèixer el resultat de les votacions va ser a Moscou. El ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, va dir ahir que respectava la voluntat del poble de l’est d’Ucraïna i va instar el govern de Kíev a iniciar negociacions directes amb els líders de la revolta. Però Moscou encara no ha donat una resposta a la petició d’annexió dels separatistes de Donetsk.