Trump, president electe, però Clinton el supera en vots

Hillary Clinton truca al magnat novaiorquès per concedir-li la victòria

El president electe Donald Trump s'adreça als seus seguidors / GETTY

Donald Trump ha guanyat les eleccions a la Casa Blanca i provoca un nou terratrèmol polític mundial superior al que va causar el triomf del Brexit al Regne Unit el juny passat. Però la candidata demòcrata, Hillary Clinton, l'ha superat en nombre de vots: quan encara queden col·legis electorals per acabar d'escrutar a la costa Oest, Clinton té un 47,6% dels sufragis, per un 47,5% de Trump, una diferència d'uns 100.000 vots. El sistema electoral, doncs, ha penalitzat en aquest cas el partit blau, com va passar l'any 2000 amb la derrota d'Al Gore davant de George W. Bush.

" Acabo de rebre la trucada de la secretària d'estat Clinton. Ens ha felicitat. I jo l'he felicitat a ella i a la seva família per la seva campanya", ha dit davant dels seus seguidors el futur president dels Estats Units, que assumirà el càrrec el 20 de gener. Trump ha dit: "És hora d'unir-nos com un sol poble: seré el president de tots els americans", i ha promès "renovar el somni americà".

Alguns mercats mundials ja obrien avui en números vermells per la incertesa d’una presidència en mans del magnat novaiorquès, mentre que en diverses ciutats dels EUA esclataven les protestes contra el resultat electoral.

Aquest resultat constata que als Estats Units, com a l’altra banda de l’Atlàntic, hi ha també un ampli sentiment contra les elits polítiques i econòmiques. El magnat de la immobiliària i estrella d’un 'reality show' ha sabut llegir aquest estat d’ànim d’una majoria dels seus conciutadans i s'ha presentat com l’antipolític amb experiència empresarial capaç de solucionar els problemes del país. Els republicans controlaran també el poder legislatiu: tant el Congrés com el Senat.

Com s'escull el president dels Estats Units?En la seva primera piulada a Twitter com a nou president dels Estats Units, Trump ha afirmat: "Els homes i dones oblidats ja no ho seran mai més. Anirem tots junts com no ho hem fet mai abans".

Hillary Clinton, la primera dona amb opcions reals de convertir-se en presidenta de la primera potència mundial, esperava aquest matí els resultats finals abans d'acceptar la derrota. Les victòries de Trump a Ohio i, sobretot, a Wisconsin, un feu demòcrata, han complicat molt el seu camí cap al Despatx Oval. Tot i que el triomf encara és possible, necessita un miracle: guanyar Michigan, Pennsilvània, Nou Hampshire, els quatre vots electorals de Maine i un de Nebraska (aquests dos estats reparteixen els vots electorals al col·legi electoral, l’òrgan que elegeix el president).

Les cares eren llargues al Centre de Convencions de Javits a Nova York, on Clinton esperava cantar victòria. Sota un simbòlic sostre de vidre, esperava convertir-se en la dona que trencava l'obstacle invisible de les dones en la política nord-americana. Tot apuntava que, després de 44 presidents homes, el somni d'una dona a la presidència dels Estats Units s'allunya.

La nit ha sigut llarga i d’infart. Donald Trump obtenia més bones xifres de les esperades –als sondejos– a bona part dels estats clau gràcies a una bona participació a les zones rurals. Des de l’inici de l’escrutini, Florida va concentrar l’atenció de tots els mitjans, ja que una derrota de Donald Trump en aquest estat clau el deixava gairebé fora de combat. Mentre el dos candidats seguien frec a frec s'han assignat els primers estats de la nit als dos candidats, i els estats de l’Oest Mitjà del país, l’anomenat cinturó industrial, van començar l'escrutini.

Ohio, la gran victòria

Trump esperava fer saltar la sorpresa i guanyar. La demografia d'estats com Ohio, Pennsilvània, Wisconsin i Michigan, amb una població blanca de més del 80%, afavoria el republicà. En avançar el recompte aconseguia guanyar a Wisconsin i Ohio. Aquest últim, essencial, ja que cap presidenciable republicà ha guanyat sense aquest estat. El candidat republicà hi va aconseguir molts vots dels anomenats demòcrates de Reagan, els que van decidir votar l'antiga estrella de Hollywood als anys 80. De fet, aquest electorat, homes blancs de classe treballadora i sense estudis superiors, ha sigut la base del fenomen Trump.

El seu missatge proteccionista i la seva promesa de renegociar els pactes comercials per recuperar els llocs de treball industrials perduts en les últimes dècades per la globalització han calat en una bona part de l’electorat. També la seva retòrica antiimmigració.

Les dues campanyes presidencials segueixen els resultats des de Nova York, que, per un dia, ha robat la capitalitat política a Washington. La batalla entre Trump i Clinton és la primera entre dos novaiorquesos des del 1944, quan el governador de Nova York, el republicà Thomas E. Dewey, va perdre contra el llavors president nord-americà, el demòcrata Franklin D. Roosevelt.

El magnat de la immobiliària va néixer al barri novaiorquès de Queens el 1941, mentre que l’ex primera dama, si bé nascuda a Chicago el 1940, va iniciar la seva carrera política en aquest estat el 2001, quan va guanyar un escó al Senat.

Les enquestes a peu d’urna van mostrar el que la campanya ja havia revelat: una societat nord-americana profundament dividida. Una majoria de l’electorat va mostrar la seva frustració amb les dues candidatures a la Casa Blanca. Trump era impopular per a un 61% dels votants, mentre que Clinton ho era per al 54%.

D’altra banda, aquestes enquestes van exposar l’angoixa pel futur que hi ha al país. Tres de cada quatre votants van assegurar que la situació econòmica del país és de pobresa i que estan pitjor que fa 4 anys.

Si la majoria de votants de Trump són essencialment homes blancs d’edat avançada i sense estudis, els de Clinton són més diversos. La demòcrata no només repetia el grup d’electors del president Barack Obama (minories, dones solteres i joves), sinó que també hi va afegir dones conservadores blanques amb estudis superiors.

El vot hispà ha crescut considerablement respecte a les eleccions de fa 4 anys. I, segons els sondejos a peu d’urna, Clinton ha obtingut el suport del 65% d'aquest sector, semblant al 71% aconseguit pel president Obama. Trump, amb un 27%, ha igualat el mateix percentatge obtingut pel candidat presidencial de fa 4 anys, Mitt Romney.

La mobilització dels hispans ha ajudat la demòcrata a guanyar estats clau com Nou Mèxic i Colorado. Però ha estat insuficient per donar la victòria a Clinton en estats com Florida.

Més continguts de