Holanda frena el xenòfob Wilders

El primer ministre, el liberal Mark Rutte, s'imposa amb 33 escons, mentre que l'extrema dreta queda en segona posició amb 20 escons

Els holandesos han dit no al populisme i no a l’islamofòbia. Sí a Europa. Sí a la tolerància. Holanda no és els Estats Units i els seus ciutadans ho van deixar prou clar ahir girant l’esquena al xenòfob Geert Wilders, que pretenia coronar-se a les eleccions amb un discurs antiimmigració profundament bel·ligerant situat als antípodes dels valors europeus. Holanda, abocada a les urnes amb una participació històrica (82%), ha aconseguit frenar l’extrema dreta. Wilders va sortir derrotat ahir a la nit, tot i que continuarà donant guerra al Parlament del país. Amb els seus 20 escons no n'hi haurà prou per poder governar. “Rutte encara no s’ha deslliurat de mi”, va tuitejar Wilders.

Una majoria d’holandesos han apostat per la continuïtat, per seguir a Europa malgrat que el vaixell navega enmig d’una tempesta. El partit liberal (VVD) de l’actual primer ministre, Mark Rutte, ha estat el vencedor dels comicis, tot i perdre 8 escons (dades amb el 95% escrutat. El 100% no se sabrà fins d'aquí uns dies).

L'amenaça a Europa Per a la UE és una enorme i important victòria. La mostra més evident és la trucada que va rebre Rutte ahir a la nit del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i d’altres líders europeus. “És un vot per a Europa, un vot contra l’extremisme”, li va dir el cap de l’executiu comunitari. Per a Rutte és només una victòria a mitges, però ahir a la nit va comparèixer davant del seu partit i de centenars de càmeres com un autèntic guanyador, com el salvador que necessitava Europa. “Després del Brexit i de Trump, els holandesos hem dit prou a aquest tipus de populisme equivocat”, va dir entre aplaudiments de membres del VVD.

El primer ministre es va veure beneficiat electoralment per la crisi diplomàtica dels últims dies entre Holanda i Turquia. Molts ciutadans consideren encertada l’actuació de Rutte, que va vetar la presència de ministres turcs a Rotterdam per demanar el vot dels seus compatriotes en el referèndum constitucional que Turquia celebrarà a l’abril.

La ultradreta holandesa de Wilders ha millorat lleugerament el resultat de les últimes eleccions legislatives i obté la segona posició, però es queda molt lluny de superar Rutte. El Partit per la Llibertat (PVV), a més a més, també queda lluny dels 24 escons aconseguits a les eleccions del 2010. El fracàs és evident.

Els partits pro Europa i amb un discurs més mesurat amb la immigració són els triomfadors dels comicis. Gairebé empatats en escons amb el partit de Wilders s'han situat els democristians (CDA) i els liberals d’esquerres (D66), partits amb un discurs clarament europeista, amb 19 escons cada un. És molt destacat l’ascens dels ecologistes (GroenLinks), liderats per un carismàtic Jeese Klaver, que han passat de 4 a 14 diputats. L’altra cara de la moneda són els socialdemòcrates, el partit del president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i socis de govern de Rutte: han patit una derrota històrica en passar de 38 diputats a només 9.

Amb els resultats a la mà, el PVV no tindrà cap possibilitat de governar. La majoria de forces polítiques ja s'han compromès a apartar Wilders de les negociacions per formar el nou govern. Wilders, que defensava una “desislamització” d’Holanda, el tancament de mesquites i la prohibició de l’Alcorà, només podrà fer oposició.

Alta participació

Els holandesos van sortir en massa al carrer a votar i la participació va ser la més alta des del 1986. Mai abans unes eleccions holandeses havien generat tanta expectació dins i fora del país.

La dimensió europea que està agafant el fenomen de l’auge de l’extrema dreta en un moment particularment difícil per al projecte europeu ha convertit Holanda en focus informatiu. El primer ministre, Mark Rutte, admetia en el moment d’anar a votar: “El món està pendent de nosaltres”. I animava els ciutadans a “frenar l’onada de populisme”.

Un cop vençut Wilders -que serà el principal partit de l’oposició-, ara queda el més difícil: treure la calculadora per formar govern. La gran fragmentació política d’Holanda obliga a formar un govern de coalició amb tres o quatre forces. El partit amb més vots, el VVD de Mark Rutte, ha aconseguit 33 escons, molt lluny dels 76 que es necessiten per a la majoria absoluta.

El més probable és que el VDD intenti una coalició amb els liberals d’esquerres i els democristians, però junts no sumen els 76 escons i hauran de buscar altres socis de govern. De fet, ara s’obrirà un període de negociació política per formar govern que pot durar mesos.

Un dels primers a reaccionar va ser el ministre alemany Peter Altmaier, que a través de Twitter va felicitar els holandesos: "Països Baixos Països Baixos. Oh, sou uns campions! Ens encanta per les vostres accions i les vostres accions! Felicitats per aquest gran resultat!".

També Martin Schulz, expresident del Parlament Europeu i candidat socialdemòcrata per a la cancelleria alemanya, va mostrar la seva alegria: " Wilders no podia  guanyar l'elecció als Països Baixos. Estic alleujat, però cal seguir lluitant per una Europa oberta i lliure".

Des de París, l'ex primer ministre Jean-Marc Ayrault va tuitejar: "Felicitats als holandesos per haver aturat l'ascens de l'extremadreta. Voluntat de treballar per una Europa més forta". França tindrà, el 23 d'abril, la seva pròpia batalla amb el populisme en la primera ronda de les presidencials, on Marine Le Pen té moltes possibilitats de passar a la ronda definitiva.

La jornada electoral es va desenvolupar sense incidents destacats. Entre els pocs incidents, destaca la presència de cartells pro-Turquia en una mesquita d’Àmsterdam que servia de col·legi electoral. El conflicte diplomàtic amb el govern de Recip Tayyip Erdogan va centrar la recta final de la campanya. 

De fet, els holandesos van votar en els indrets més insospitats. No només en centres educatius –plens de nens fent classe– sinó que qualsevol espai és vàlid: mesquites, ajuntaments, centres de ioga o fins i tot a la platja.

Les urnes que utilitzen per introduir el vot també van cridar l’atenció. No eren pròpiament urnes sinó contenidors d’escombraries amb un forat per introduir-hi el vot. De fet, per votar hi havia una única papereta amb el nom de tots els partits. Hi havia tantes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions, que la papereta era quilomètrica.

Més continguts de