Un exministre renovador supera Valls a les primàries socialistes de França

El candidat es decidirà diumenge vinent en segona volta

Benoît Hamon i Manuel Valls lluitaran en duel, diumenge vinent, en la segona volta de les primàries de l'esquerra francesa. Segons els sondejos, Hamon obtindrà un 36,12% dels vots, per davant de Valls, amb un 31,24%, que s'haurà de conformar amb la segona posició. Arnaud Montebourg es queda així fora de la cursa, amb un 17,69%, seguit de lluny per la resta de candidats: Vincent Peillon, François de Rugy, Sylvia Pinel i Jean-Luc Bennahmias. Així ho han decidit els menys de dos milions de francesos que han votat als 7.530 col·legis electorals repartits per tot el territori francès.

Amb aquest vot, "els electors han emès un missatge clar d'esperança i renovació, el desig d'escriure una nova pàgina", ha dit Hamon, que ha saludat especialment Arnaud Montebourg, el tercer home d'aquests comicis, per a qui el candidat té "una immensa estima". Un missatge que contrasta amb el de Valls, que ha assegurat que està content d'enfrontar-se a Hamon perquè s'imposava "una elecció molt clara" entre " el fracàs assegurat i la victòria possible, entre les promeses irrealitzables i una esquerra creïble que assumeix les responsabilitats del país".

L'ex primer ministre Valls i el seu exministre d'Educació, Hamon, representen dues esquerres molt diferents dins del Partit Socialista (PS). Valls, de 54 anys, és l'hereu del quinquenni que deixa Hollande i del seu mateix govern. A l'altra banda del ring polític, Hamon, de 49 anys, crític amb la gestió de Valls –va sortir del govern el 2014 juntament amb Montebourg–, representa la renovació del PS, l'esquerra alternativa, amb propostes com una renda bàsica universal per a tothom o bé la legalització del cànnabis.

Del cara a cara entre Valls i Hamon en sortirà el representant (d'una part) de l'esquerra que s'afegeix a la cursa a l'Elisi d'aquest 2017, malgrat que tot apunta que hi tindrà poca rellevància. Segons els sondejos, el guanyador d'aquestes primàries quedaria per darrere de François Fillon i Marine Le Pen, que s'enfrontarien en la segona volta el 7 de maig, així com d'Emmanuel Macron i Jean-Luc Mélenchon, en tercer i quart lloc.

De fet, la predicció de les enquestes podria ser una de les raons de la baixa participació d'avui. Una participació en caiguda si es compara amb els 2,7 milions d'electors que es van mobilitzar en la primera volta d'ara fa sis anys. En la segona volta d'aquell 2011, en la qual François Hollande va vèncer Martine Aubry, ho van fer 2,9 milions. En tot cas, la mobilització de les esquerres queda lluny dels més de 4 milions d'electors que van anar a votar –en més de 10.000 col·legis electorals– a les primàries de la dreta, i que van legitimar François Fillon com el seu candidat.

Entre els electors que no s'han mobilitzat n'hi ha un de significatiu: el president francès. François Hollande, que al desembre va renunciar a representar-se a l'elecció, està des de divendres de visita oficial a Sud-amèrica. Un fet que es podria analitzar com a aïllat si no fos perquè, ara fa una setmana, a la mateixa hora que tenia lloc el segon debat televisat d'aquestes primàries, Hollande es va deixar veure al teatre Bouffes Parisiens de París. Acompanyat de la ministra de Cultura, Audrey Azoulay, el president va anar a veure l'obra de Michel Drucker 'Seul… avec vous" [Sol… amb vosaltres]. Una provocació per a alguns, una manca d'interès per a d'altres.

A mig matí, el president del comitè nacional d'organització d'aquesta primària, Christophe Borgel, justificava la participació per una "temperatura més que polar" a París. Amb el resultats de la primera volta, sembla que el fred, que s'ha apoderat de la capital francesa des de fa setmanes, també ha acabat per congelar l'esquerra francesa i els seus votants.