Pròxim Orient
Internacional 31/10/2021

Sahar Francis: "Israel ens acusa de terroristes perquè estem aconseguint exposar els seus crims"

4 min
Sahar Francis

BarcelonaSahar Francis és advocada i des del 2006 dirigeix l’associació Addameer de suport als presos polítics palestins. L’organització, amb seu a Ramal·lah, es dedica a donar suport legal als empresonats en centres d’Israel o de l’Autoritat Nacional Palestina. El 19 d’octubre el ministeri de Defensa d’Israel va designar l’entitat com a “organització terrorista”, juntament amb altres cinc entitats palestines, reconegudes internacionalment per la seva trajectòria: Defense For Children International, que vetlla pels drets dels infants; Al-Haq, que monitoritza els drets humans; el Centre Bisan d’Investigació i Desenvolupament, dedicat a la promoció sociocultural; la Unió de Comitès de Dones Palestines, i la Unió de Comitès de Treball Agrícola. Els Comitès de Treball de la Salut, als quals pertany Juana Ruiz, la cooperant espanyola empresonada fa sis mesos, també van ser il·legalitzats.

Totes estan acusades de desviar fonts al Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP), la principal organització de l’esquerra palestina que testà etiquetada com a terrorista per Israel, els Estats Units i la Unió Europea. El cas està en mans de la justícia militar i tot el procediment és secret.

Com afronten que els hagin declarat organització terrorista?

— De fet, no és una política nova. Israel sempre ha dit que les organitzacions palestines, siguin partits, sindicats o moviments socials, són terroristes. Tothom que s’oposa a l’ocupació ho és. Arran de la política de “guerra contra el terror” després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, liderada pels Estats Units i Israel, això es va generalitzar: no s’ha de vigilar només qui comet atacs terroristes sinó tot el teixit de la societat civil. I això inclou tota la comunitat. Així van començar a perseguir els gimnasos o les organitzacions estudiantils que deien que estaven a l’entorn de Hamàs. En l’època de la Segona Intifada moltes van ser il·legalitzades. Iara ha arribat el torn de les organitzacions humanitàries, de drets humans i de desenvolupament, que treballen sobre el terreny fent costat als que més pateixen el règim d’apartheid. 

Per què ara?

— Justament perquè estàvem aconseguint fer costat a la gent que més pateix. I també perquè a escala internacional havíem aconseguit exposar les greus violacions de drets i els crims de guerra d’Israel. Hem convençut el fiscal del Tribunal Penal Internacional d’obrir una investigació contra Israel. Hem aconseguit que el Consell de Drets Humans de l’ONUpubliqués una llista d’empreses multinacionals que són còmplices de l’ocupació. Israel ens acusa de terroristes perquè estem aconseguint exposar els seus crims. I per al govern israelià tot plegat és molt fàcil, perquè tot es fa a través d’ordres militars i n’hi ha prou amb dir que tenen informació secreta contra un grup determinat, ja sigui un sindicat, un partit o una organització humanitària: el governador militar declara que està associada al terrorisme i la clausura. I com que no aconsegueixen acabar amb la nostra reputació com a organitzacions defensores dels drets humans, ara ataquen els nostres donants internacionals per tallar-nos els fons. Crec que és l’últim recurs que els queda per silenciar-nos. 

Com ha afectat la seva organització entrar a la llista?

— Patim la repressió des de fa molt temps. Ens van assaltar la seu el 2001, durant la Segona Intifada, i alguns dels nostres companys van ser detinguts. Ho van tornar a fer el 2012 i ens van prendre set ordinadors. L’últim cop que van escorcollar l’oficina era el 2019, i ens van tornar a prendre els ordinadors i els arxius. La nostra feina consisteix en representar els presoners palestins davant els tribunals militars, i creiem que també han copiat els nostres servidors. Els nostres equips tenen moltes dificultats per moure’s pel territori, per entrar a Jerusalem o per viatjar a l’estranger. El nostre equip d’intervenció ha sigut detingut. El nostre advocat de Jerusalem va estar sota detenció administrativa [un règim que permet la detenció indefinida sense presentar càrrecs] i ara han ordenat deportar-lo a França, perquè té nacionalitat francesa, encara que ha viscut tota la vida a Jerusalem. Si critiques les polítiques d’Israel t’acusen automàticament d’antisemita, cosa que no és certa: som molt clars en el llenguatge i respectem tots els estàndards de drets humans. Intenten minar la nostra reputació. 

Quin tractament reben els palestins a les presons d’Israel?

— Començaria per dir que la política de traslladar-los a les presons israelianes és un crim de guerra en si mateix. Ho fan per controlar-los millor i aïllar-los de la seva família i dels advocats. Amb la pandèmia això va ser dramàtic, perquè van cancel·lar totes les visites de familiars i ni tan sols tenien un telèfon per comunicar-se amb la seva gent i saber si estaven bé. També hi ha serioses deficiències en el tractament mèdic a les presons i molts acaben tenint malalties cròniques: en els últims dos anys cinc palestins han mort a les presons d’Israel per negligències mèdiques. A més, estan sotmesos a càstigs i humiliacions diàries, i en els interrogatoris està permesa la tortura. Amb la fuga que hi va haver al setembre, els 4.600 presos palestins, inclosos 200 menors, van ser sotmesos a un càstig col·lectiu: els tenien 23 hores al dia tancats a les cel·les i sense rebre visites. Per això van començar vagues de fam i protestes.e

stats