Les autoritats de Texas van descartar sistemes d’alerta malgrat que eren conscients dels riscos

Kerrville / Nova York / SeattleFa vuit anys, després d'una inundació fluvial a la zona de Texas Hill Country, al sud de l'estat, les autoritats del comtat de Kerr es van plantejar si calia establir un sistema d'alertes al llarg de la riba del riu Guadalupe. A l’estiu, s’hi instal·len sovint diversos campaments de nens. Durant anys, els funcionaris locals els han mantingut fora de perill amb un sistema de boca-orella: quan el riu començava a créixer, els monitors de riu amunt advertien els de més avall que l'aigua s'acostava.

Les autoritats van considerar complementar el sistema amb sirenes, hidròmetres i altres eines de comunicació modernes. “Podem fer tot el seguiment del nivell de l’aigua que vulguem, però si no fem arribar aquesta informació al públic a temps, tot això no serveix de res,” va dir Tom Moser, comissionat del comtat de Kerr en aquell moment.

Al final, es va fer ben poc. Quan la setmana passada les crescudes d'aigua catastròfiques van arrasar el comtat de Kerr, no hi havia sirenes ni sistemes d’alerta immediata per inundacions. En lloc d’això, es van enviar alertes per missatge de text que van arribar tard a alguns residents i que altres van ignorar o no van veure.

Aquest comtat rural, de poc més de 50.000 habitants, va considerar la possibilitat d’instal·lar un sistema d’alerta per inundacions el 2017, però ho va descartar perquè es va considerar massa car. El comtat, que té un pressupost anual d'uns 67 milions de dòlars, havia perdut una subvenció d'un milió de dòlars per finançar el projecte.

La conca del riu Guadalupe és una de les regions més perilloses dels Estats Units pel que fa a les inundacions. Les ordinàries, causades per les fortes tempestes, es produeixen regularment, i la regió també és propensa a les inundacions sobtades. La gent que viu a prop del riu pot tenir poc temps per buscar refugi, especialment si les inundacions es produeixen a altes hores de la nit.

Avantika Gori, professora de la Universitat Rice, lidera un projecte federal per millorar la resiliència contra les inundacions als comtats rurals de Texas. Explica que els sistemes d'alerta d'inundacions sovint són xarxes simples de pluviòmetres o hidròmetres que s'activen quan la quantitat de pluja o el cabal superen un cert nivell. Els indicadors es poden utilitzar per avisar la gent que està en risc, tant per missatge de text com per televisió i ràdio, i fins i tot mitjançant sirenes. 

Hi ha sistemes més complexos que utilitzen previsions del Servei Meteorològic Nacional per predir les precipitacions i modelar quines àrees es podrien inundar, explica Gori.

Després de les inundacions del 2015, es va instal·lar un sistema de seguiment millorat a la zona de Wimberley, i actualment s’utilitzen torres de telefonia mòbil per enviar avisos a tots els telèfons mòbils de la zona. Moser, l'antic comissionat, va liderar llavors els esforços per implantar un sistema d’alerta per inundacions similar al comtat de Kerr, però el projecte no va arribar mai a bon port, en gran part a causa de les preocupacions pressupostàries.

Moser diu que és difícil saber si un sistema d'alerta hauria evitat la tragèdia de les inundacions del 4 de juliol, donades les circumstàncies extraordinàries en què es van produir: van arribar de sobte després d'un període de pluja intensa. Amb tot, creu que "podria haver ajudat molta gent". Moser creu que “això hauria de servir de lliçó”.

Dalton Rice, responsable municipal de Kerrville, va afirmar que “si el comtat hagués tingut un sistema d’alerta, hauria estat molt més ben preparat, però la majoria dels comtats rurals de Texas no tenen prou fons per implantar sistemes d’alerta”. Texas acumula una llista creixent de projectes de gestió d’inundacions, que pugen a uns 54.000 milions de dòlars arreu de l’estat. Fins ara, els legisladors només han assignat una part dels diners necessaris a través del Fons d’Infraestructura d’Inundacions de l’estat, uns 669 milions de dòlars.

Notificacions que arriben tard

Durant les inundacions de la setmana passada, malgrat les notificacions de text que advertien de la ràpida pujada de les aigües, hi havia residents que no estaven segurs de la seriositat amb què se les havien de prendre, perquè són habituals a la zona.

Sujey Martin, veí de Kerrville, explica que es va despertar per una alerta d’emergència al telèfon al voltant de les 2 de la matinada de divendres. Es va tornar a adormir. “No és mai tan greu, així que no hi vaig donar més importància”, diu. No va ser fins a les 5 de la matinada que es va alarmar, quan es va adonar que se n’havia anat el llum, i va començar a llegir a Facebook sobre inundacions i evacuacions, algunes a pocs carrers de casa seva.

Louis Kocurek, de 65 anys, diu que no havia rebut mai una alerta oficial del govern sobre inundacions. S’havia subscrit a un servei privat d’alertes d’emergència conegut com a CodeRED, però quan va arribar l’alerta, el llum se n’havia anat. En aquell moment ja feia tres hores que sabia què passava, perquè el seu gendre l’hi havia explicat. Va comprovar el nivell de l'aigua d’un rierol a prop de casa seva i va decidir quedar-se on era, malgrat que en un moment donat, va pujar 4,5 metres en 15 minuts. La casa està situada a més altitud que les d’alguns veïns, i s’hi van refugiar 11 persones.

Kocurek diu que l’alerta CodeRED va arribar a les 10.07 h. "Les carreteres estaven tallades, no hi havia manera de sortir", explica. Casa seva no es va inundar. Al voltant de les 15 h de diumenge es va activar una altra alerta d’emergència per a la gent que es trobava al llarg del riu Guadalupe, advertint de “l’alta probabilitat de la crescuda del riu” i instant a desplaçar-se a zones elevades.

Copyright The New York Times.