Espai

L'Starship d'Elon Musk s'enlaira i es desacobla amb èxit, però explota abans de completar la prova

El segon test del coet més potent del món completa més fases que la primera prova de l'abril però tampoc acaba amb èxit

4 min
Exèctació davant la segona prova de l'Starship de SpaceX, el coet més potent del món, fabricat per SpaceX d'Elon Musk, que ha de tornar a posar humans a la Lluna.

BarcelonaEls motors s'han encès tal com estava previst i l'Starship, el coet espacial més potent del món, construït per SpaceX, s'ha enlairat pocs minuts després de les 14 h, hora catalana. Però uns 10 minuts més tard s'ha perdut el contacte amb la nau i una estona després SpaceX confirmava que havia activat el sistema d'autodestrucció. L'Starship, doncs, ha tornat a explotar, com va passar en la primera prova de l'abril, però havent aconseguit alguns passos més respecte d'aquell test. Aquest cop la nau sí que s'ha desacoblat del propulsor i s'encaminava cap a l'òrbita terrestre, de manera que ha assolit amb èxit la segona fase de la prova. Però poc després se n'ha perdut la connexió i s'ha acabat fent explotar. La d'avui era una nova prova de foc per a SpaceX, l'empresa espacial d'Elon Musk, i per a la missió Artemis de la NASA, que vol tornar a posar humans sobre la Lluna. El calendari previst per a aquesta fita històrica queda ara en l'aire.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El llançament havia arrencat bé. 2 minuts i 50 segons després d'enlairar-se, la nau s'ha separat del propulsor, tal com estava previst. Una fase que la primera prova de l'abril no havia assolit. El propulsor, que havia de caure al mar, ha explotat en l'aire, però l'objectiu principal de la prova era que l'Starship arribés a l'òrbita de la Terra, i semblava que això s'estava aconseguint, de manera que no s'ha donat gaire importància a aquesta primera anomalia.

Els aplaudiments i les ovacions se succeïen a la sala de control de Texas, amb Musk al capdavant. La nau seguia anant cap a l'espai, havia d'entrar en òrbita terrestre i ser-hi durant 90 minuts. Però uns 10 minuts després del llançament s'hi ha perdut el contacte. Des de la sala de control esperaven tornar a rebre senyal de l'Starship, però finalment l'han donat per perduda. "Hem perdut les dades des de la segona fase [del coet], creiem que podríem haver perdut la segona fase", havia dit el presentador del llançament poc abans de tallar la retransmissió en directe. Poc després l'empresa confirmava que havia activat el sistema d'autodestrucció. Després, un comunicat de l'Administració Federal d'Aviació confirmava que "el vehicle s'ha perdut" però que aquest cop, al contrari que en la primera prova, l'explosió no ha generat danys en cap propietat privada.

Èxit o fracàs?

Tot i que s'hagin completat amb èxit dues fases de la prova, el fet que no s'hagi pogut completar del tot el test posa en dubte tot el calendari previst per la NASA per a les missions Artemis, que volen portar la primera dona a la Lluna a finals del 2025 i que havien de fer servir l'Starship. Però tot i això, en la primera comunicació pública després de la prova, SpaceX es congratulava a Twitter, explicava les fases exitoses del test i assegurava que "amb una prova així, l'èxit ve del que se n'aprèn". Obviava completament l'explosió final. En especial, destacava com un gran èxit que els 33 motors del propulsor del coet han funcionat, cosa que no va passar en la primera prova.

Els experts ho consideren un èxit a mitges, com també havien qualificat la primera prova del 20 d'abril. Aquell dia l'Starship va esclatar 4 minuts després d'enlairar-se: la sala de control va activar l'autodestrucció de la nau després que fallessin sis motors del sistema de propulsió i que no s'aconseguís desacoblar el propulsor. Després d'una aturada temporal per fer balanç de tot el que havia fallat en aquell primer test, l'organisme regulador nord-americà havia tornat a donar permís a SpaceX per al llançament d'aquest dissabte.

El coet creat per l'empresa d'Elon Musk, que està format pel propulsor Super Heavy i l'Starship, és el més gran (121 metres d'alçada en total) i el més potent construït fins ara. En aquesta segona prova, 2 minuts i 50 segons després de l'enlairament l'Starship s'ha separat del Super Heavy, el potent propulsor de 33 motors que li dona impuls. El Super Heavy havia de caure sobre el golf de Mèxic uns set minuts després de l'inici de la prova, però en canvi ha esclatat en l'aire, un error menor, segons SpaceX. La seqüència prevista era que l'Starship continués enlairant-se i estigués durant 90 minuts en l'òrbita de la Terra abans de caure també al Pacífic, a prop de Hawaii. Però aquesta última fase no s'ha completat. Tot i que en aquesta prova estava previst que tant el Super Heavy com la Starship es perdrien al mar, la idea és que en futurs llançaments aquestes peces aterrin de manera segura per poder ser reutilitzades.

Camí de la Lluna i de Mart

L'Starship és un element central dels esforços de la NASA per tornar a portar humans a la Lluna. Un cop s'aconsegueixi fer una prova amb èxit, la nau s'utilitzarà en la missió Artemis III, que s'esperava per al desembre del 2025 i que ha de fer aterrar a la Lluna una tripulació humana, una fita que no es repeteix des del 1972. Serà també la primera vegada que una dona i una persona negra trepitgin la Lluna.

El pla és que els astronautes que s'enlairaran amb el Sistema de Llançament Espacial (SLS, segons les sigles angleses) dins de la càpsula Orion trobin i es traslladin a l'Starship un cop a l'atmosfera de la Lluna per fer la resta del viatge fins a la superfície lunar. L’Starship després s’enlairaria de la Lluna i transferiria els astronautes altra vegada a l’Orion per procedir al retorn a la Terra. Però aquesta segona prova fallida posa en dubte ara aquest calendari.

Un any abans, el novembre del 2024, la missió Artemis 2 posarà a prova el nou sistema fins a l'òrbita de la Lluna, amb un equip que també inclou una dona i un home negre, però que no descendirà a la superfície lunar. Christina H. Koch serà la primera dona que orbitarà el nostre satèl·lit natural i Victor Glover el primer afroamericà, dues fites que en principi ja els descarten a tots dos per a la missió Artemis III, que preveu fer caminar de nou éssers humans sobre Lluna.

L'Starship també és al centre de l'objectiu final d'Elon Musk de transportar humans a Mart i serà crucial perquè el negoci de SpaceX sigui lucratiu.

La primera prova del 20 d'abril va deixar un enorme cràter a la plataforma d'enlairament, coneguda com a Starbase: la gran potència dels motors va escampar trossos de formigó i altres runes diversos metres a la rodona. Per evitar que això torni a passar, aquest cop SpaceX ha construït sota la plataforma una placa d'acer reforçada amb un sistema de polvorització d'aigua que s'activarà uns segons abans del llançament per amortir la potència dels 33 Raptors del Super Heavy i protegir l'estructura.

stats