Trump signa una ordre per prohibir les persones trans a l'exèrcit i reincorporar els antivacunes

WashingtonDonald Trump estreny el setge contra les persones trans al país. El president estatunidenc ha signat una ordre executiva que estableix les bases per a una eventual prohibició de les persones trans dins l'exèrcit. El mandatari patologitza les persones trans –comparant-ne la identitat amb un problema mental– i ordena al seu titular de Defensa, Pete Hegseth, que revisi les polítiques sobre les persones trans i presenti el resultat en 60 dies. "El servei militar ha de reservar-se per a aquells que estiguin mentalment i físicament aptes per al deure", afirma el president.

"Expressar una identitat de gènere falsa que difereixi del sexe d'una persona no pot complir amb els rigorosos estàndards necessaris per al servei militar –exposa el text–. Més enllà de les intervencions mèdiques hormonals i quirúrgiques implicades, adoptar una identitat de gènere que no es correspon amb el sexe d'un individu entra en conflicte amb el compromís d'un soldat amb un estil de vida honorable, veritable i disciplinat, fins i tot en la seva vida personal. L'afirmació d'un home que és una dona, i la seva exigència que altres respectin aquesta falsedat, no és conseqüent amb la humilitat i l'abnegació requerides d'un membre del servei".

Trump no només posa les bases per a una prohibició total de les persones trans a l'exèrcit, sinó que alimenta encara més l'estigma sobre el col·lectiu, que encara lluita per la seva despatologització. No va ser fins al 2018 que l'OMS va deixar de considerar la transsexualitat com un trastorn mental.

No se sap un nombre exacte de quantes persones trans hi ha ara mateix a les forces armades. Segons una anàlisi de dades del departament de Defensa, feta pel Palm Center, l'any 2019 hi havia 8.980 persones trans en actiu.

El decret també ordena acabar "immediatament" amb l'ús dels pronoms personals que no es corresponguin amb el sexe biològic al néixer. Així mateix, estableix que en els pròxims 30 dies, les dones trans hauran de deixar d'utilitzar o compartir "instal·lacions per dormir, canviar-se o banyar-se designades per a dones", i els homes trans tampoc podran fer servir aquelles instal·lacions destinades als homes cisgènere. El revers d'aquesta mesura suggereix que les dones trans hauran de compartir espais amb els homes cis, igual que els homes trans hauran de compartir espai amb les dones cisgènere.

També a les presons

Es tracta de la mateixa política que ja s'ha començat a aplicar al sistema penitenciari dels Estats Units, on s'han començat els trasllats de les dones trans per acabar internant-les en la zona d'homes i s'ha ordenat interrompre els seus tractaments hormonals. El 1994 el Tribunal Suprem va reconèixer la vulnerabilitat de les persones transgènere a les presons després que una dona trans, Dee Farmer, denunciés haver estat violada mentre estava reclosa amb homes cisgènere. El tribunal va sostenir que el govern té el deure de protegir els reclusos de la violència.

Durant el seu primer mandat, Trump ja va prohibir les persones trans a les forces armades. En un tuit de l'any 2017, va anunciar que el país ja no "acceptaria o permetria" persones trans en el servei militar a causa dels "enormes costos mèdics i la disrupció". Gràcies als recursos legals presentats pels grups en defensa de les persones LGBTIQ+, la mesura no va entrar en vigor fins a l'abril del 2019. Igual que va passar durant la primera presidència de Trump, s'espera que aquesta ordre sigui recorreguda als tribunals.

Quan el 2019 es va aplicar la prohibició, van continuar dins de l'exèrcit les persones trans que ja hi havia, però es van excloure els nous reclutes. El 2021 l'expresident Joe Biden va revocar la prohibició. Al decret, Trump ha tornat a anul·lar l'ordre del demòcrata.

Hores abans, el nou titular de Defensa, Pete Hegseth, s'estrenava aquest dilluns al Pentàgon amb la promesa d'aplicar les ordres executives signades pel president Donald Trump per eliminar les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI) dins del Pentàgon. També ha assegurat que reincorporarà "els soldats que van ser expulsats a causa dels mandats de la covid" i que implementarà "la Cúpula de Ferro per a Amèrica".

Cúpula de Ferro

Les altres tres ordres que Trump ha signat dilluns a la nit tenen a veure amb la disposició de construir una Cúpula de Ferro al país, la reincorporació d’aquells militars que van ser donats de baixa per negar-se a vacunar-se contra la covid en el seu moment i la fi dels criteris d'inclusió per a la selecció de personal a l'exèrcit.

Trump ordena a Hegseth presentar en el termini de 60 dies els primers plans d’implementació per a l'“escut de defensa contra míssils de pròxima generació”, que haurà d'incloure la defensa contra “míssils balístics, hipersònics, míssils de creuer avançats i altres atacs aeris de pròxima generació provinents d’adversaris parells, gairebé parells i rebels”.

El president ho justifica com la resposta davant “l’amenaça d’un atac amb míssils balístics, hipersònics i de creuer, així com altres atacs aeris avançats”. Ha comparat la mesura als esforços de l'expresident Ronald Reagan per "intentar construir una defensa eficaç contra els atacs nuclears".

Pel que fa a la reincorporació dels soldats que van ser expulsats per no vacunar-se contra la covid, Trump considera que el seu acomiadament va ser una decisió “injusta, desproporcionada i completament innecessària" per als "membres del servei”. Així mateix, el mandatari ordena posar fi a les polítiques d'inclusió dins de l'exèrcit eliminant els criteris de "raça" i "sexe" a l'hora de contractar. Segons Trump, això és amb l'objectiu d'evitar que ningú sigui "favorit o discriminat sobre la base del seu sexe, raça, ètnia, color o creença". El decret va en la línia de l'ordre de cessar els programes relacionats amb les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI).

Un candidat polèmic

Els decrets han estat aprovats just després que la setmana passada, a última hora de divendres, el Senat certifiqués el nomenament de Hegseth com a secretari de Defensa. El polèmic candidat de Trump per liderar el Pentàgon, que havia estat denunciat per agressió sexual, va aconseguir superar la votació gràcies al vot de desempat de J.D. Vance com a president de la cambra alta, càrrec que ve amb la vicepresidència. La votació va quedar amb 50 a favor i 50 en contra. Entre els senadors republicans només hi van votar en contra els més moderats: Lisa Murkowski, Susan Collins i Mitch McConnell.

En diverses ocasions, Hegseth ha mostrat el seu rebuig a les polítiques d'inclusió i ha arribat a dir que les dones no haurien de lluitar a l'exèrcit. En la seva audiència prèvia a la certificació del Senat, Hegseth va prometre que retornaria la "cultura de guerra" al Pentàgon, el qual considera que ha "rebaixat els estàndards" a causa de l'expansió de "l'agenda woke". També va prometre que els alts comandaments militars haurien de "rendir comptes". Abans de la investidura, l'agència Reuters ja va informar que l'equip de transició presidencial està elaborant llistes d'oficials militars que seran acomiadats, entre els quals pot haver-hi noms de l'estat major.