Europa va registrar 140.000 morts més que la mitjana dels últims anys durant el pic de la pandèmia

En el mateix període, les defuncions confirmades per coronavirus van ser 96.400 als països analitzats

Una de les maneres de poder visualitzar l'impacte real de la pandèmia del coronavirus en la població, sabent que no tots els contagis ni defuncions han pogut comptabilitzar-se, és comparar el nombre de morts d'aquest 2020 durant els mesos de la pandèmia amb el nombre de morts del mateix període de l'any anterior. Per exemple, sabem que a Catalunya la mortalitat es va disparar un 62% la segona quinzena de març. Al conjunt de la Unió Europea la dificultat d'obtenir totes les dades dels vint-i-set països fa complexa la comparativa, però entre els 21 estats europeus dels quals Eurostat ha aconseguit recollir la informació, aquest any s'han registrat 140.000 morts més entre març i abril que la mitjana de persones mortes aquests dos mateixos mesos entre 2016 i 2019. 

Aquesta xifra permet fer-se una idea no només de l'impacte de la pandèmia en termes de mortalitat, sinó també dels buits en les dades oficials. L'oficina europea d'estadística només ha pogut obtenir dades de 21 països (entre els quals hi ha Espanya, Itàlia, Alemanya i França) perquè són els que ofereixen dades setmanals de mortalitat. Si es comparen les morts confirmades per coronavirus en aquests mateixos països, hi ha un decalatge de més de 40.000 defuncions. Segons les xifres que recull el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC), van morir un total de 96.459 persones per coronavirus als 21 països europeus analitzats entre març i abril. Però la diferència no es pot atribuir només a un mal recompte de morts o a la falta de tests, sinó que també pot mostrar un augment de morts per altres causes, tenint en compte l'estat de saturació dels sistemes sanitaris europeus. 

Com fa ressaltar Eurostat, el pic de les morts "addicionals" comparades amb la mitjana setmanal del període 2016-2019 es va viure en la setmana número 14, és a dir, a finals de març, principis d'abril. Però l'afectació va ser molt diferent entre regions i països, tant en mortalitat addicional com en el moment de registrar els augments. Per exemple, el nombre de defuncions va incrementar-se molt ràpidament a Itàlia, Espanya i França amb un pic en la setmana 13 a Itàlia i en la setmana 14 a Espanya i França. A partir d'aquestes setmanes va començar a caure intensament. Altres països com Alemanya, Lituània, Luxemburg, Àustria o Hongria, mantenen un patró menys regular i amb diferències menys pronunciades respecte als anys anteriors. I, de fet, a Bulgària o Eslovàquia la contribució és negativa, amb menys morts durant les setmanes analitzades d'aquest 2020 que la mitjana dels anys anteriors. 

L'estudi de l'oficina europea d'estadística també permet constatar que la pandèmia va tenir una afectació molt elevada en les persones majors de 70 anys. En aquest grup d'edat, la mortalitat es va disparar un 30% entre les dones i un 40% entre els homes. A partir dels 60 anys l'augment de la mortalitat és molt significatiu. En canvi, en les persones més joves de 49 anys es van registrar menys morts el 2020 que els anys anteriors.