Crisi climàtica

Europa s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana del planeta

Les glaceres dels Alps ja han perdut 30 metres de gruix i els episodis extrems augmentaran en el futur, alerten Copernicus i la WMO

3 min
Inundacions històriques a Alemanya el gener de 2021.

BarcelonaLes temperatures al continent europeu han pujat a un ritme que duplica la mitjana global en els últims 30 anys: mig grau més cada dècada des del 1991. És més que cap altre continent del món. Aquesta és la principal conclusió de l'informe publicat aquest dimecres per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO, en les sigles en anglès), L'estat del clima a Europa, produït de manera conjunta amb el Servei de Canvi Climàtic de l'agència Copernicus de la Unió Europea. "És l'escalfament més ràpid de les sis regions definides per la WMO", alerta en l'informe el secretari general d'aquesta organització, Petteri Taalas.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'estudi se centra en l'any 2021, però repassa l'evolució des del 1991. En aquest període, Europa ha patit un increment de 0,5 ºC de temperatura cada dècada, el doble de la mitjana mundial. L'any passat la temperatura general al continent estava 1,44 ºC per sobre de la mitjana registrada en el període 1961-1990. Però algunes zones han patit un escalfament més gran: la regió àrtica del continent europeu, incloent-hi Groenlàndia, s'ha escalfat 2 ºC en comparació amb aquell període. Només una petita zona al nord-oest de Rússia ha registrat en aquest temps temperatures per sota de la mitjana.

Anomalia de la temperatura mitjana anual a Europa
Comparació amb el període de referència 1981-2010, en ºC

2,0

1,5

1,0

0,5

0

-0,5

-1,0

-1.5

-2,0

1900

1920

1940

1960

1980

2000

2020

2,0

1,5

1,0

0,5

0

-0,5

-1,0

-1.5

-2,0

1900

1920

1940

1960

1980

2000

2020

2,0

1,5

1,0

0,5

0

-0,5

-1,0

-1.5

-2,0

1900

1920

1940

1960

1980

2000

2020

Com a resultat d'aquest escalfament general a Europa, les glaceres dels Alps ja han perdut 30 metres de gruix entre el 1997 i el 2021. Aquest any passat, Groenlàndia va veure ploure per primer cop al seu punt més alt, l'estació de Summit, un fenomen inèdit. El gel d'aquesta gran illa danesa es fon ràpidament i contribueix a la pujada del nivell del mar arreu del planeta. I això sense que l'informe hagi comptabilitzat les temperatures extraordinàries que Europa tot just comença a deixar enrere: el del 2022 ha sigut l'estiu més calorós des que n'hi ha dades, una onada que ha deixat milers de morts i uns incendis devastadors en diversos punts del continent.

L'any 2021, analitzat a l'estudi, Europa va patir fins a 51 desastres naturals vinculats a la crisi climàtica, la majoria dels quals inundacions (55%), però també tempestes (29%) i incendis (10%). Aquests esdeveniments extrems van deixar almenys 297 morts, la majoria a les grans inundacions que van assolar el nord d'Alemanya i que van matar almenys 200 persones. Els danys per tots aquests esdeveniments van pujar a 51.454 milions d'euros. El recompte el fa la Base de Dades Internacional sobre Desastres (EM-DAT), que adverteix que probablement estan incomplets per falta de registre d'alguns esdeveniments.

"Les societats ben preparades no se'n salven"

"Europa ens mostra la imatge en directe d'un món que s'escalfa i ens recorda que fins i tot les societats ben preparades no se salven de l'impacte dels esdeveniments meteorològics extrems", diu Taalas. Tot i això, l'organització meteorològica destaca com a nota positiva la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que ha fet el continent, que és també el més gran de totes les grans regions: des del 1990, Europa ha reduït un 31% les emissions i s'ha compromès a arribar al 55% de reducció el 2030. "La societat europea és vulnerable a la variabilitat i al canvi climàtics, però Europa també està al capdavant de l'esforç internacional per mitigar el canvi climàtic i desenvolupar solucions innovadores per adaptar-se al nou clima amb què hauran de viure els europeus", apunta també Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.

Així i tot, l'informe també alerta que "la freqüència i la intensitat dels episodis extrems de calor, incloses les onades de calor marines, han augmentat en les últimes dècades i es preveu que continuïn augmentant amb independència" de la retallada d'emissions que es dugui a terme. Les temperatures globals han pujat ja 1ºC respecte de l'era preindustrial. L'informe alerta que quan se superi l'1,5 ºC, que els científics pronostiquen abans del 2040, "les pluges extremes i les inundacions augmentaran a totes les regions [europees] excepte al Mediterrani". A la zona mediterrània, de fet, la sequera serà el principal impacte de l'emergència climàtica. Per sobre dels 2 ºC d'escalfament global, diu l'estudi, "se superaran els llindars crítics que afecten els ecosistemes i les persones".

stats