Canvi climàtic

Canvi de rumb al Regne Unit: Sunak no vol salvar el planeta a canvi "d'arruïnar els britànics"

El govern britànic allarga la venda de cotxes de benzina i dièsel cinc anys, del 2030 al 2035

5 min
Cua de vehicles davant d'una gasolinera al sud de Londres, aquest dilluns a la tarda

Londres"No salvarem el planeta arruïnant els britànics", ha dit aquest dimecres a migdia la ministra de l'Interior del Regne Unit, Suella Braverman, en una declaració demagògica, populista i adreçada als votants conservadors més extremistes i descreguts del canvi climàtic. Braverman ha respost així al rebombori mediàtic generat dimarts a última hora quan la BBC va difondre que el primer ministre, Rishi Sunak, estava decidit a anunciar els dies vinents el més gran canvi de rumb de la seva política des que, encara no fa ni un any, va arribar a Downing Street. En aquest cas, relativa al compromís d'emissions zero per al 2050 i com arribar-hi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dimecres a mitja tarda, en un discurs seguit d'una sessió de preguntes, Sunak ha explicitat el que ja era un secret a veus: la prohibició de vendre vehicles nous de gasolina i dièsel s'ajorna cinc anys i passa del 2030 al 2035. I fins i tot després d'aquest any es podran continuar venent cotxes de combustió de segona mà. Sunak també elimina l'obligatorietat de canviar la caldera de gas o gasoil domèstica per una bomba de calor. Només caldrà instal·lar-ne d'aquesta mena si s'ha de substituir la tradicional, sempre després del 2035. Abans d'aquesta data, el govern finançarà amb 7.500 lliures la substitució d'una caldera per una bomba de calor, que pot arribar a costar entre 15.000 i 20.000 lliures.

Però, tot plegat, el premier ho ha disfressat d'un discurs paternalista i regenerador de la vida política del país. Perquè ha assegurat que l'anunci fet va més enllà "d'un canvi de rumb" en matèries específiques. "El que avui comencem és més important que abordar qualsevol política o problema concret –ha dit–. Canviarem la manera com funciona la política. Prendrem decisions diferents. No agafarem el camí fàcil. Hi haurà resistències, però estic decidit a canviar el nostre país i construir un futur millor per als nostres fills". Sunak ha assegurat: "Crec en la política d'emissions zero, però hi arribarem amb mesures més proporcionades", que no carreguin més del compte les butxaques dels britànics, i amb un debat més i "millor informat".

L'anunci oficial del canvi de rumb havia de tenir lloc divendres, però l'embolic polític i econòmic que ha generat l'exclusiva de la BBC ha estat tan fenomenal, i la pèrdua de control sobre el relat del govern tan sorprenent, que Downing Street s'ha vist forçat a sortir-ne al pas immediatament per oferir una versió que té més a veure amb una pretesa regeneració de la vida política que no pas amb la recuperació del medi ambient i el canvi climàtic. Com si Sunak tot just acabés d'arribar al poder.

Rishi Sunak, durant la seva compareixença de premsa a Downing Street, aquesta tarda.

Però rere el canvi de rumb molts hi veuen la pressió dels sectors més durs dels tories. Potser no pas per casualitat, l'ex primera ministra, Liz Truss, va fer un discurs dilluns passat en què també apuntava a la necessitat de "fer un debat més ampli sobre el cost d'implementar l'agenda del canvi climàtic". Un sector de la premsa conservadora, i del mateix partit, la facció que s'autoanomena One Nation Conservative, sí que ha aplaudit l'anunci, assegurant que s'imposa el "sentit comú" pel que fa als objectius d'emissions zero.

Oportunisme polític

Un altre dels grans objectius del gir de 180 graus és sobretot polític. Perquè el premier intenta dibuixar una clara línia divisòria entre els laboristes i els liberaldemòcrates, d'una banda, i els mateixos conservadors, d'una altra, de cara a les generals del 2025. A Downing Street creuen que el resultat de l'elecció parcial d'Uxbridge del 7 de juliol, quan el candidat tory que substituïa el dimissionari Boris Johnson va guanyar, es basava en la seva oposició a les polítiques mediambientalistes de l'alcalde de Londres, Sadiq Khan. Un fet, creuen els estrategs del govern, que demostra que els tradicionals electors conservadors poden tornar-los a votar massivament si es mostren ferms en aquesta matèria, que ja presenten com un altre front de la guerra cultural en què ara es juguen els futurs sufragis.

Però l'astúcia de Sunak pot convertir-se en un tret al peu. Perquè no tot el Partit Conservador hi combrega, ni la indústria, ni els economistes ni, esclar, els ecologistes. L'exsecretari d'Estat conservador sobre canvi climàtic, Zac Goldsmith, que va renunciar al càrrec al juny per la manca de coherència del primer ministre quant a l'agenda verda, ha demanat aquest migdia la celebració d'eleccions anticipades per la marxa enrere del govern.

També l'ex primer ministre Boris Johnson ha intervingut en el debat: "No ens podem permetre el luxe de vacil·lar o perdre de cap manera la nostra ambició per al país". No ha criticat obertament Sunak, però se li entenia tot quan ha dit que era crucial que les empreses tinguin confiança en la política d'emissions zero del govern.

Decisió "estúpida" i "ridícula"

Per la seva banda, John Gummer, l'expresident del Comitè de Canvi Climàtic que assessora el govern, ha qualificat la decisió del premier d'"estúpida" i "ridícula". A diferència de Braverman, Gummer ha assegurat en declaracions a la BBC que "posar fi a la venda de cotxes nous de gasolina i dièsel el 2030 estalviaria diners a la gent i ajudaria a fer front a la crisi del cost de la vida".

La indústria de l'automòbil i de l'energia no n'estan gens satisfetes, tampoc. Lisa Brankin, presidenta de Ford UK, ha assegurat: "El nostre negoci necessita tres coses del govern del Regne Unit: ambició, compromís i coherència. Una relaxació de l'any 2030 soscava els tres principis". En termes semblants s'han expressat els màxims responsables de Jaguar Land Rover i de BMW. I l'excap d'Aston Martin encara ha anat més enllà: "El sector ja està decidit que tindrem cotxes elèctrics. Països com els Estats Units estan protegint la seva indústria; països com la Xina estan projectant la seva. I el risc real aquí [Regne Unit] és no tenir una estratègia agressiva. Estem obrint la porta a vendes bàsicament xineses".

Chris Norbury, conseller delegat de l'energètica E.ON, ha comentat: "No hi ha debat verd versus barat; és un argument fals que només serveix per ajornar la tasca vital de transformar la nostra economia". I ha afegit que les empreses que hi volen invertir necessiten "certesa a llarg termini per crear els llocs de treball i la prosperitat econòmica que necessita el país".

Greenpeace ha recordat, per exemple, que l'informe del Comitè de Canvi Climàtic que assessora el govern, publicat a principis d'any, destacava que "els retards continus en el desenvolupament i la implementació de polítiques verdes significaven que assolir l'objectiu [d'emissions zero] l'any 2050 era cada cop més difícil". L'informe, d'acord amb l'organització ecologista, "és una imatge del catàleg d'errors climàtics de Rishi Sunak".

stats