Regne Unit
Internacional Europa 12/10/2022

"Ha durat el mateix que un enciam": el conservador 'The Economist' carrega contra Truss

El setmanari qualifica de "desafortunat" el ministre de Finances, Kwasi Kwarteng

ARA
3 min
Liz Truss, nova primera ministra britànica

BarcelonaLiz Truss "ja és història", i ha tingut el timó del Regne Unit "el temps que dura un enciam". Amb aquesta contundència carrega el setmanari britànic conservador The Economist contra la flamant primera ministra britànica, a qui qualifica de "Lady Iceberg". I és que la dona escollida pels tories per succeir Boris Johnson, que va aterrar a Downing Street fa cinc setmanes –dues de les quals de paràlisi política per la mort d'Elisabet II–, ja ha aconseguit fer saltar pels aires el seu propi govern, enfonsar la lliura als nivells més baixos des dels anys 70 i, de passada, enterrar el seu partit a les enquestes. Tota una proesa en un Regne Unit polaritzat des del Brexit. "Duri el que duri en el càrrec, tot apunta que serà recordada com la primera ministra que ha estat en el poder el període més curt de la història política britànica", sentencia l'editorial. Una columna tan dura, i d'una publicació referència a escala mundial, però sobretot per als tories, no ha trigat a viralitzar-se a les xarxes socials.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest dimarts el Banc d'Anglaterra ha hagut d'intervenir d'urgència per tercera vegada el mercat de bons per tallar la sagnia de la divisa britànica, però els inversors veuen com la cinquena economia del món té greus problemes que l'han portat a un pas de la recessió. "Això no és un problema que ha de resoldre el banc central, per molt que Truss i el seu desafortunat [sic] ministre de Finances, Kwasi Kwarteng, pretenguin el contrari. El govern ha generat dubtes sobre la credibilitat de les finances públiques i és al govern a qui li correspon recuperar la confiança".

Truss va anunciar una retallada d'impostos de totes les rendes, incloses les més elevades (per sobre de les 150.000 lliures anuals), que ha abaixat del 45% al 40% el tipus màxim fiscal. El terrabastall financer va ser tan gran que Truss va haver de fer marxa enrere la setmana passada. Estava en greu perill la solvència dels plans de pensions, cosa que va obligar el banc central a desembutxacar 65.000 milions de lliures en 13 dies per evitar que la moneda es continués enfonsant. Els fons dels plans de pensions inverteixen una bona part dels seus recursos en bons del tresor, i la seva caiguda els va deixar del tot entrampats.

La històrica capçalera acusa "aquesta parella" [en referència a Truss i Kwarteng] d'haver-se limitat al més fàcil per convèncer els mercats: retirar el paquet de retallada d'impostos que va desencadenar la crisi, el compromís de presentar un nou pla fiscal el 31 d'octubre, i haver posat al capdavant del Tresor un funcionari amb 20 anys d'experiència i no un "foraster", com havia promès inicialment. "Lady Iceberg descobrirà que les opcions que li queden són difícils", sentencia.

La setmana passada el setmanari ja va dedicar la portada a Truss i Kwarteng, il·lustrats en una barca que s'enfonsa, sota el titular "Com no s'ha de dirigir un país".

Portada de 'The Economist' de la setmana passada.

"Irreparable"

Ara els editorialistes no deixen cap sortida a la primera ministra: "Està atrapada: ara per ara només pot fer retallades públiques, revertir les retallades d'impostos o continuar com si no passés res. Però, al final, els mercats financers o la política l'obligaran a deixar de fingir i actuar. El mandat de la primera ministra Truss està malmès i és irreparable".

Les enquestes donen un avantatge astronòmic al Partit Laborista, que a les eleccions del 2019 havia quedat 11 punts per darrere dels conservadors. Només un 15% de la població britànica respon que Truss ho està fent bé. I més de la meitat dels electors tories tenen una opinió negativa sobre la seva gestió.

Truss i Kwarteng han defensat la seva rebaixa fiscal com una aposta pel creixement, amb el mantra liberal que els diners estan millor a les butxaques dels ciutadans que en les arques públiques. Però l'augment del deute pot obligar el Banc d'Anglaterra a apujar els tipus d'interès, cosa que es traduiria en menys inversió empresarial i hipoteques més cares.

stats