Europa s'allunya de Trump i s’acosta al ‘No a la guerra’ de Sánchez
Els líders europeus intenten convèncer Orbán, que es troba en plena precampanya electoral, perquè aixequi el veto del macroprèstec a Ucraïna
Brussel·lesFeia temps que Pedro Sánchez no es mostrava tan còmode a Brussel·les. Se sent influent a les institucions europees a l'oposar-se a la guerra a l'Iran, i capaç de desviar l'atenció dels problemes domèstics, com la manca de pressupostos. Sap que la Unió Europea, tot i que en un primer moment semblava que cedia davant Donald Trump, s'ha anat acostant de mica en mica al seu 'No a la guerra' i cada vegada s'allunya més de la involucració en el conflicte que demana la Casa Blanca.
En la mateixa línia que la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la gran majoria de líders, amb menor o major mesura, han assegurat que "aquesta no és la seva guerra" i acusen cada vegada més obertament Trump d'iniciar el conflicte. El discurs que va entonar tant Sánchez, com el president francès, Emmanuel Macron, o el president del Consell Europeu, António Costa, s'ha anat escampant entre els seus homòlegs. El consens torna a ser –almenys aquesta setmana– que la Unió Europea ha de defensar el dret internacional i el multilateralisme.
De fet, així es recull en les conclusions que es preveu que s'aprovin en la trobada de líders d'aquest dijous. "El Consell Europeu fa una crida a la desescalada i a la màxima contenció, i al ple respecte del dret internacional per part de totes les parts, també dels principis de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional humanitari", diu el text al qual ha tingut accés l'ARA i que estan negociant els caps d'estat i de govern de la UE.
Fins i tot el canceller alemany, Friedrich Merz, que va tancar files completament amb Trump a l'inici del conflicte, ha demanat aquest dijous que "la guerra s'acabi", i s'ha mostrat optimista amb el "senyal" del president dels Estats Units i ha interpretat que la Casa Blanca està "disposada a posar fi als combats". El "senyal" del dirigent estatunidenc és que aquest dimecres va assegurar que desconeixia l'atac d'Israel contra la infraestructura gasística South Pars i va prometre que, si l'Iran atura les agressions a instal·lacions gasístiques de Qatar, Tel-Aviv també deixarà d'atacar les instal·lacions energètiques iranianes.
Amb tot, Sánchez ha aplaudit el canvi de discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va defensar de manera més contundent l'ordre mundial basat en regles a mesura que passaven els dies, igual que bona part dels socis europeus, que han virat cap a posicions més semblants a les de l'Elisi o la Moncloa. El president del govern espanyol també ha agraït que Merz, tot i que en públic va criticar juntament amb Trump que Espanya eviti incrementar la despesa militar als nivells que marca l'OTAN, li traslladés en privat al president dels Estats Units que l'estat espanyol és un soci fiable.
D'altra banda, el cap de l'executiu espanyol també ha defensat impulsar la transició verda per reduir les dependències energètiques i, a la llarga, evitar crisis energètiques com la derivada de la guerra de l'Iran. Així, s'ha mostrat contrari a la intenció d'un bloc de països, liderat per Itàlia i Alemanya, de reduir les ambicions climàtiques de la UE per pal·liar les conseqüències de l'increment de preus dels combustibles fòssils, que perjudica la competitivitat de la indústria europea.
Pel que fa a mesures temporals, els líders europeus tenen sobre la taula un potencial topall al gas, com el que es va acordar per primer cop en la guerra d'Ucraïna, reduir les taxes que graven les factures de la llum o subvencions estatals per ajudar a pagar rebuts. Tot i això, fonts diplomàtiques preveuen que no s'arribi a pactar cap mesura concreta en la cimera d'aquest dijous.
Orbán i la seva precampanya electoral
Com és habitual, un dels principals protagonistes de la cimera torna a ser el primer ministre hongarès, el prorús Viktor Orbán. Es troba en plena precampanya electoral i les enquestes li auguren una derrota. Ha convertit Brussel·les i els ajuts de la UE a Ucraïna en un dels seus principals cavall de batalla i, tot i que ja havia donat el seu vistiplau, veta la ratificació del micropréstec de 90.000 milions d'euros del bloc europeu a Kíiv, que és clau perquè les tropes ucraïneses es defensin de l'atac rus.
La majoria de líders europeus confien convèncer Orbán, però fonts diplomàtiques es mostren a l'ARA més aviat pessimistes. Recorden que els comicis no són fins al 12 d'abril i veuen complicat que el govern hongarès mogui fitxa abans. De fet, Budapest continua bloquejant el micropréstec malgrat que la UE i Ucraïna ja han acordat arreglar l'oleoducte Druzhba, que era la condició que Orbán havia posat sobre la taula per aixecar el veto. Aquesta infraestructura, que va destruir Rússia i s'arreglarà amb diners europeus, connecta Rússia amb Hongria i Eslovàquia, els dos socis de la UE més propers al règim de Vladímir Putin.