RomaLa mort de Silvio Berlusconi va deixar molts a Itàlia orfes de l'últim líder del centredreta liberal, transformat ara en un dreta-centre ultra amb ADN feixista capitanejat pels que havien estat els seus hereus, el líder de la Lliga Matteo Salvini i la presidenta de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, actualment cap de govern. Però les que des d'avui se sentiran més soles que mai seran algunes de les convidades que amenitzaven les festes eroticofestives organitzades pel Cavaliere durant el seu últim mandat i a qui el tres vegades primer ministre pagava des de llavors religiosament 2.500 euros al mes.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
L'ex primer ministre va morir al juny als 86 anys, i va deixar com a hereus universals del seu imperi econòmic els cinc fills que va tenir dels seus dos matrimonis –Marina, Pier Silvio, Barbara, Eleonora i Luigi–. Un testament estudiat fins a l'últim detall per evitar batusses entre els germans, que, una vegada desaparegut el patriarca, han decidit tallar l'aixeta a les escorts. Des de fa deu anys Berlusconi “donava” en concepte d'“indemnització” a algunes de les velinas, hostesses de televisió, models i prostitutes (menors d'edat incloses) que participaven en les polèmiques festes que celebrava a la seva mansió d'Arcore, i que van asseure el magnat al banc dels acusats, imputat per prostitució de menors i abús de poder. Un procés en el qual va arribar a ser condemnat a 7 anys de presó i inhabilitat per exercir càrrecs públics, però que va acabar el 2015 amb la seva absolució pel Tribunal Suprem.
Va ser el mateix Berlusconi qui el 2013 va revelar als fiscals que ingressava 2.500 euros al mes a cadascuna de les convidades que participaven en les seves festes bunga bunga, pel mal a la seva imatge que havien provocat les investigacions periodístiques i els processos judicials. Algunes d'elles, fins i tot, vivien gratis en apartaments propietat del Cavaliere al carrer Olgettina, prop de l'Hospital San Raffaele, on va morir. Una circumstància va fer que la premsa italiana bategés les convidades com a olgettine.
Els processos judicials paral·lels que es van obrir arran de la primera imputació –entre ells, la presumpta compra de testimonis perquè declaressin a favor seu– van revelar que les dones figuraven pràcticament en nòmina a compte de l’empresari en una comptabilitat paral·lela que gestionava una de les persones més pròximes al fundador de Mediaset. La Fiscalia va arribar a posar en qüestió aquestes “indemnitzacions” sospitant que les destinatàries podrien veure’s obligades a mentir a favor de Berlusconi.
Contraprestacions i silencis
En total, una vintena de dones es beneficiaven d’alguna mena de concessió com a contraprestació per haver estat esquitxades en processos judicials. Una d’elles era Barbara Guerra, de 45 anys, una de les principals testimonis del cas, que després de la sentència d'absolució va declarar que arran de l'escàndol la seva “carrera televisiva” havia quedat completament destruïda. “El Silvio mai es va expressar per dir que jo era una noia decent”, es va lamentar llavors al diari Corriere della Sera. Ara, amb la mort del magnat, el contracte d'un apartament prop de la ciutat de Monza on viu s'acaba i haurà d'abandonar la casa a finals d'any, segons va publicar la premsa. Una notícia que la dona va desmentir ahir. “No és cert que ara que està mort hagi de deixar el pis. El Silvio em va regalar la casa. Per què hauria de deixar-la?”
La Fiscalia va estimar en més de deu milions d’euros la quantitat abonada a aquestes joves des de l’any 2012, si bé la meitat dels diners hauria anat a parar a Karima El Mahroug, coneguda com a Ruby, la dona d’origen marroquí amb qui Berlusconi va mantenir relacions sexuals a canvi de diners quan era menor d’edat. Va ser la seva detenció el 2010 el que va fer destapar l’escàndol i va precipitar la caiguda de l’últim govern encapçalat per Berlusconi.
Meloni impulsa una reforma constitucional que limita el poder del cap de l'estat
El consell de ministres d'Itàlia ha aprovat aquest divendres un projecte de llei de reforma constitucional que introdueix l'elecció directa del primer ministre per part dels electors per garantir estabilitat i evitar el nomenament d'executius tecnòcrates, però que limita les competències del cap de l'estat. Quan arribi al Parlament, la reforma haurà d'obtenir l'aprovació de dos terços de les dues cambres i podrà ser sotmesa a un referèndum.
La reforma inclou una norma per la qual, en cas de dimissió o moció de censura a un primer ministre, aquest només podrà ser substituït per un parlamentari de la majoria una vegada superat el vot de confiança. Actualment, el sistema italià preveu que després de les eleccions, el partit o la coalició que hagi obtingut més bons resultats a les urnes proposi un candidat a possible primer ministre al president de la República que, en cas de ser acceptat, s'ha de sotmetre a un vot d'investidura al Parlament. Amb la reforma, ha assegurat la primera ministra, Giorgia Meloni, “s'acabaran els governs tècnics o els executius arc de Sant Martí”.
