Immigració

Què hi ha al darrere de la crisi de migrants de Lampedusa?

Itàlia rep ara un volum semblant de migrants que el 2015, però la manca d'operatius de rescat fa que molts més arribin a la petita illa del Mediterrani

4 min
Un policia italià davant de desenes de migrants arribats a l'illa de Lampedusa, el 16 de setembre.

BarcelonaLa petita illa italiana de Lampedusa ha tornat a les portades i als telenotícies d'arreu d'Europa. La setmana passada hi van desembarcar 10.000 migrants –l'illa té uns 7.000 habitants–, que van arribar en unes 200 embarcacions, la majoria procedents de Tunísia. Després de les brutals escenes de gent saltant a l'aigua mentre la policia intentava allunyar les barcasses i els aldarulls al centre de detenció desbordat, les autoritats locals van decretar dimecres l'estat d'emergència. La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, va traslladar-s'hi diumenge, acompanyada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que van repetir el ja habitual discurs de mà dura per frenar la immigració irregular.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Abans de la visita oficial van traslladar molts migrants a Porto Empedocle, un port de Sicília, i ara el caos s'ha traslladat allà, però no han parat d'arribar barques a Lampedusa aquesta nit i aquest matí", explica a l'ARA des de l'illa Annalisa Camilli, periodista especialitzada en migracions del portal Internazionale. La majoria dels que arriben són subsaharians que han creuat les 99 milles (menys de 200 kilòmetres) que separen el port tunisià de Sfax de l'illa italiana. "Per a Meloni, políticament és un desastre i per a Von der Leyen també, perquè fa tot just 8 setmanes que eren a Tunísia signant un acord amb govern de Kaïs Saïed perquè frenés les arribades. I ha arribat més gent després de l'acord que abans", destaca la periodista.

La crisi humanitària té una alta càrrega política, perquè demostra que el tan anunciat Pacte Europeu d'Immigració, aprovat al juny, no serveix per frenar les arribades. I perquè, amb la vista a les eleccions europees del juny de l'any que ve, es demostra que les receptes màgiques de la ultradreta no ho són. Però, més enllà de les instrumentalitzacions polítiques, què explica aquest repunt de les arribades?

La ruta tunisiana guanya pes

Tunísia s'ha convertit en la principal porta d'entrada a Itàlia perquè la gent sap les dificultats que es trobaran a Líbia, on molts passen mesos o anys retinguts per les màfies en un estat fallit on el tràfic de persones s'ha convertit en una pràctica normalitzada. Per això molts joves subsaharians prefereixen la via de Tunísia, on poden arribar en avió sense visat (per exemple des de Mali, Burkina Faso, Guinea o Costa d'Ivori) o travessant a peu la frontera amb Algèria. A més, hi ha la crisi política i socioeconòmica a Tunísia i el creixent racisme institucional, encoratjat pels mateixos acords de control migratori oferts per la Unió Europea.

Com assenyala Blanca Garcés, investigadora en migracions del Cidob, és un exemple més de com les polítiques europees de control migratori acaben tenint un efecte bumerang: "A Tunísia hi ha una situació socioeconòmica gravíssima i s'hi han exportat els discursos europeus racistes i d'escarni als migrants: aquestes polítiques i actituds que la UE exporta a països tercers perquè vigilin les seves fronteres acaben empenyent més gent a marxar cap a Europa". La inestable situació al Sahel explica aquest increment dels fluxos.

Sense rescats

Però el volum d'arribades a Itàlia no és més important que el que es va produir el 2016, i aleshores a Lampedusa no es van viure les mateixes escenes de caos. Aquí és on entra el tercer factor: ara mateix no hi ha operacions de rescat humanitari al Mediterrani central, ni per part de la Unió Europea ni per part d'Itàlia, ja que el govern de Meloni no només no hi destina cap operatiu públic específic sinó que tampoc hi deixa treballar les ONG, a les quals obliga a retornar a un port llunyà a la península en lloc de quedar-se a la zona fent successius rescats. "El 2015 van arribar a Itàlia 150.000 persones, i només 9.000 a Lampedusa. Ara tenim 160.000 entrades, però 100.000 han estat a l'illa", explica Matteo Villa, investigador de l'Ispi. "El motiu? Hem deixat de fer rescat actiu. Això ho explica tot".

El factor meteorològic

Cada any, a finals de l'estiu, els mesos de setembre i octubre, les arribades a Itàlia s'incrementen. També passa a Espanya. El motiu és que s'acaba la finestra de bon temps i tant els migrants que viatgen pel seu compte com els que s'han de posar en mans de les màfies intenten sortir abans que el perill sigui encara més gran.

Responsabilitat col·lectiva

Itàlia, igual que altres països mediterranis com Espanya i Grècia, són els que tenen una pressió migratòria més forta, i fa anys que reclamen, sense massa èxit, una responsabilitat col·lectiva i una redistribució a altres estats de la Unió Europea. França ja ha deixat clar que no acceptarà migrants arribats a Lampedusa a no ser que puguin provar que pateixen persecució als seus països d'origen. El ministre francès de l'Interior, Gérald Darmanin, ha afirmat que ajudarà Itàlia a "controlar la seva frontera per impedir que la gent arribi" i a "expulsar ràpidament" els que no tenen dret a asil. "Només els acollirem si respecten les regles de l'asil, si estan perseguits, però si simplement és una immigració irregular, França no els pot acollir, com tampoc ho poden fer altres països", ha manifestat.

Alemanya també es mostra reticent a contribuir a reduir la pressió d'Itàlia. Al juny va entrar en vigor l'anomenat mecanisme de solidaritat perquè altres estats membres acullin migrats de forma voluntària, i Berlín s'hi va acollir, però la setmana passada va interrompre la seva participació. I Àustria, per la seva banda, ha reforçat els controls fronterers amb Itàlia, una decisió que ha fet enfadar el govern italià.

stats