La justícia britànica dona llum verda als 'vols de la vergonya'
Les deportacions no reduiran significativament el problema de l'arribada de refugiats pel canal de la Mànega
LondresVictòria judicial per al govern britànic i la seva política antiimmigració. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha dictaminat aquest dilluns que la política d'expulsió a Ruanda dels refugiats arribats amb pastera a través de les aigües del canal de la Mànega és legal.
La decisió és fruit de les nombroses impugnacions legals presentades a l'abril –entre altres, per les associacions Detention Action i Asylum Aid– contra el pla del llavors primer ministre Boris Johnson i la seva ministra de l'Interior, Priti Patel, orientat en principi a dissuadir els migrants a intentar el salt des de les costes franceses a les de la Gran Bretanya. El primer vol d'expulsió –vols de la vergonya–, de vuit persones, havia d'haver tingut lloc el 14 de juny passat, però es va suspendre quan en última instància el va aturar el Tribunal Europeu dels Drets Humans.
L'ara premier, Rishi Sunak, i la seva ministra de l'Interior, Suella Braverman, s'han mostrat complaguts amb la decisió del tribunal, si bé és gairebé segur que probablement hi haurà un recurs al Tribunal d'Apel·lació –al gener es decidirà si els demandants tenen dret de presentar-la–, potser també al Tribunal Suprem més endavant i, potencialment, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La implicació del TEDH es podria evitar si el govern posa fi a la jurisdicció d'aquest òrgan sobre el Regne Unit, com s'ha apuntat des de sectors del Partit Conservador –tot i que no explícitament des de l'oficina del primer ministre.
"Sempre hem mantingut que la nostra política de Ruanda és legal i estic content que s'hagi confirmat avui. Això és només una part del nostre pla per fer front a la immigració il·legal", ha afirmat el primer ministre Rishi Sunak. La ministra Braverman ha assegurat també aquest dilluns al Parlament que "la política d'enviaments a Ruanda es reprendrà com més aviat millor". Durant la compareixença, en la seva línia dura habitual, la ministra ha afirmat que els britànics volen una "migració controlada i no fronteres obertes". "No podem tolerar que la gent vingui aquí il·legalment", ha defensat.
Pla integral
La setmana passada, Downing Street va presentar un pla integral per combatre el que la mateixa Braverman va qualificar fa algunes setmanes, també al Parlament, d'"invasió" de refugiats, un llenguatge que li va valdre moltes crítiques d'associacions de drets humans del Regne Unit. El govern, a més, va anunciar l'enduriment de les lleis per evitar que qualsevol persona que arribi al país per una ruta no autoritzada i legal –i no n'hi ha, pràcticament– pugui demanar l'estatut de refugiat.
Encara que Londres voldria signar amb altres països convenis com el de deportació de Ruanda, fins i tot en el cas que aquest programa es pugui finalment dur a terme –cosa improbable, segons molts juristes–, solucionar el problema per aquesta via és del tot impossible. Perquè Ruanda només admet la instal·lació de 300 persones a l'any al seu territori mentre que, ara mateix, hi ha entre 85.000 i 100.000 sol·licituds d'asil pendents de resoldre's.
El projecte de Ruanda, doncs, actua no com una veritable solució al problema, sinó com un anunci de propaganda del govern, que amb política de mà dura intenta recuperar el tradicional electorat conservador, que l'ha abandonat massivament, segons les enquestes, per la crisi econòmica i social que tenalla al país. Una crisi que té en les vagues de trens, d'infermeria, d'ambulàncies, de controladors de fronteres o de correus els més furibunds crítics a l'acció del Partit Conservador, al poder des del 2012. Una vegada més, els migrants –i els més febles– serveixen de cap de turc.
