Internacional  /  Europa 18/06/2022

L'anticoncepció forçada de Dinamarca que va reduir a la meitat la natalitat de Groenlàndia

Una investigació periodística revela que als anys 60 i 70 es van implantar DIU a 4.500 noies sense el seu consentiment

4 min
Una dona amb el seu fill d'un any , a casa seva a Ilimanaq, Groenlàndia, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaL'Inge Thomassen, una groenlandesa de 61 anys, en tenia 17 quan es va quedar embarassada. En aquell moment, els seus pares no li van permetre tenir la criatura i va haver d'avortar. Després va passar-se anys i anys intentant tenir un fill, fins i tot amb processos de reproducció assistida, però mai ho va aconseguir. El 1995, gairebé dues dècades més tard, una radiografia va mostrar que tenia un dispositiu intrauterí (DIU) a l'úter. Ella no en tenia ni idea. És una dels milers de víctimes d'una campanya de control de natalitat forçada que el govern danès va dur a terme als anys 60 i 70 a Groenlàndia, antiga colònia danesa que actualment encara forma part del país escandinau.

La ràdio pública danesa DR ha destapat que, a partir del 1966, Dinamarca va promoure la implantació d'aquests mètodes anticonceptius a 4.500 noies a partir de 13 anys, la meitat de les dones en edat fèrtil que hi havia en aquell moment a l'illa. I ho van fer, en molts casos, sense donar-los cap informació i sense el seu consentiment ni el dels seus pares. Moltes no ho van descobrir fins molt temps després, després d'anys de dolors, infeccions i problemes per quedar-se embarassades.

Al podcast de DR, un ginecòleg retirat explica que va posar milers de DIU, i que aquells dispositius no estaven pensats per a noies joves; eren massa grans per a dones que encara no havien donat a llum, amb la qual cosa hi havia risc de complicacions i fins i tot de deixar-les estèrils de forma permanent. És el cas de l'Inge, que va patir danys permanents a l'úter que li van impedir ser mare, i no sap ni té cap record de quan li van implantar el DIU. "Ara penso que ho devien fer quan vaig anar a avortar", explica al diari groenlandès KNR. Segons DR, diverses dones han afirmat el mateix, que se'ls va implantar sense que ho sabessin durant intervencions o després de parir.

El cas ha provocat un escàndol majúscul, fins i tot amb acusacions de genocidi contra el poble inuit, l'indígena i majoritari en aquesta illa àrtica, on hi viuen unes 56.000 persones. El govern danès ha anunciat un "estudi històric" de la relació entre Groenlàndia i Dinamarca, que cobrirà el període des de la Segona Guerra Mundial. "La relació danesa-groenlandesa és sòlida i es basa en el respecte mutu. Però recentment hem tingut coneixement de casos i processos que testimonien que encara hi ha capítols de la nostra història comuna que no hem destapat", va manifestar la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, en un comunicat, en què va confiar que aquest informe ajudarà a la "reconciliació" històrica. Aquesta setmana, el govern danès ha confirmat que aquest estudi inclourà la qüestió de l'anticoncepció forçada, com ha demanat unànimement el Parlament groenlandès.

"L'estat em va robar la virginitat"

La majoria dels DIU es van posar entre mitjans dels anys 60 i mitjans dels 70, tot i que hi ha casos fins al 1991. Aviaja Siegstad, ginecòloga de l'hospital de Nuuk, la capital, explica a KNR que als anys 90 i 2000 diverses dones arribaven a les consultes perquè no podien quedar-se embarassades, i allà descobrien que portaven un DIU. "No eren moltes, però suficients perquè tots els ginecòlegs que han treballat aquí ho hagin experimentat", detalla, i afegeix que encara l'any passat va trobar-se amb un cas d'una dona que duia un dispositiu com els que es posaven aleshores, denominats Lippes Loop.

"Va ser molt dolorós. Jo no havia tingut relacions amb ningú. Allà vaig deixar de ser verge. L'estat em va robar la virginitat contra la meva voluntat", rememora la Naja Lyberth, a qui li van posar el DIU el 1976, quan tenia 14 anys. "Semblava que tenia ganivets a dins; em passava cada cop que tenia la regla", lamenta. Explica que, un dia, un metge va dir a totes les noies de la seva classe (entre 13 i 14 anys) que l'endemà havien d'anar a l'hospital i que allà els implantarien el DIU. "No es va plantejar si volíem o no, no vam tenir l'opció de dir que no", assegura.

Ara, el govern groenlandès ofereix ajuda psicològica a les víctimes, ja que assegura que moltes d'elles estan revivint l'experiència traumàtica ara que ha sortit a la llum pública. "És una experiència terrible que ha traumatitzat moltes dones. Algunes estan patint crisis i flashbacks des de l'emissió del podcast i el debat social", afirma Mimi Karlsen, responsable de Salut i Famílies del govern autònom.

Obstacle per a la modernització

Segons DR, les autoritats daneses van impulsar aquesta campanya perquè estaven preocupades per l'augment de la població a Groenlàndia, que veien com un obstacle per al procés de modernització de l'illa, que el 1953 va deixar de ser una colònia i es va integrar al regne danès. Un creixement de la població suposava un augment de la despesa (actualment, la subvenció anual de Dinamarca a Groenlàndia és de més de 500 milions d'euros, que suposen gairebé la meitat del pressupost públic de l'illa). A més, moltes de les embarassades eren noies joves solteres. Un informe del 1965 mostra que cada any neixen 500 criatures fora del matrimoni a Groenlàndia i que un terç de les mares tenien menys de 20 anys.

El resultat va ser que, en una dècada, els naixements es van reduir a la meitat: de 1.674 l'any 1964 a 638 deu anys més tard. El projecte es va frenar el 1974, quan la delegació danesa va tenir problemes a la Conferència Internacional de l'ONU a Bucarest, on es va subratllar que la planificació familiar forçada no s'havia d'utilitzar com a motor de modernització.

Tant el Consell de Drets Humans de Groenlàndia com l'Institut Danès per als Drets Humans han considerat que aquesta pràctica suposa una violació dels drets humans. "Frega el genocidi", ha afirmat Aki-Matilda Høegh-Dam, que representa el partit groenlandès Siumut al Parlament danès. Recorda que no és l'únic cas de violacions dels drets humans dels inuit. L'any passat, per exemple, la primera ministra va demanar perdó i va oferir compensacions pels casos d'assimiliació forçada de nens inuit que, en un experiment social als anys 50 per "modernitzar" l'illa, van ser separats de les seves famílies i enviats a Copenhaguen amb famílies daneses, que en alguns casos van adoptar-los sense el consentiment dels seus pares. Capítols foscos del passat colonial de Dinamarca que ara es pretén esmenar.

stats