L'enigma de Lleó XIV

RomaHan passat més de quatre mesos des que el fum blanc de la Capella Sixtina va anunciar l’elecció d’un nou papa i, encara avui, són pocs els que al Vaticà s’atreveixen a traçar un perfil més o menys precís de Lleó XIV. La periodista nord-americana Elise Ann Allen, corresponsal a Roma del mitjà catòlic Crux, ho fa al llibre Lleó XIV: ciutadà del món, missioner del segle XXI, que inclou la primera entrevista a Robert Prevost des de la seva elecció a la càtedra de Sant Pere.

“És una persona molt senzilla, tranquil·la. No busca acaparar l’atenció, és simpàtic, sincer i molt intel·ligent”, assegura Allen, que va entrevistar el Papa aquest estiu a la seva residència estival de Castel Gandolfo i al Palau Apostòlic vaticà.

L’experimentada corresponsal va conèixer Robert Prevost al Perú –aleshores era arquebisbe de la diòcesi de Chiclayo– quan investigava els abusos dins del grup ultracatòlic d’origen peruà, Sodalicio de Vida Cristiana, que va ser dissolt pel papa Francesc poc abans de morir al considerar que l’organització actuava com una secta. Després de l’elecció de Prevost com a papa, Allen va decidir escriure la seva primera biografia i li va demanar una entrevista per completar el llibre. “Sorprenentment, va acceptar”.

Al volum, que aquesta setmana s'ha publicat al Perú i a l’octubre arribarà a les llibreries espanyoles amb l’editorial Debate, Lleó XIV reivindica una línia de continuïtat amb el seu antecessor, però sense fer canvis dràstics en la doctrina. El Papa es mostra com un líder prudent i reflexiu. Deixa clar que no té intenció d’ordenar dones com a sacerdots i, al mateix temps, assegura que acollirà tots els fidels, inclosos els catòlics LGBTQ+. Defensa que el matrimoni és “entre un home i una dona” i defineix la família com a “pare, mare i fills”.

Discreció

“La seva principal preocupació són les guerres al món i les divisions entre els catòlics, entre la societat, com el món està tan polaritzat i com això trenca la humanitat –va revelar la periodista–. Té una visió clara del que vol fer, sap com tirar endavant i avançar en els projectes sense fer gaire soroll, és eficaç, honest i transparent, sempre va intentar donar-me respostes honestes i directes”, va afegir.

Des de la seva elecció, Lleó XIV no ha deixat de condemnar la guerra a Ucraïna i l’“horrible” ofensiva israeliana a Gaza, a la qual rebutja definir com a genocidi. “Oficialment, la Santa Seu no creu que puguem fer cap declaració al respecte en aquest moment. Hi ha una definició molt tècnica del que podria ser un genocidi”, va explicar al llibre.

A diferència del seu predecessor, Lleó XIV ha preferit mantenir-se en un segon pla mediàtic des de la seva elecció; no dona grans titulars ni improvisa discursos, ni tan sols va aparèixer al concert històric per la “fraternitat humana” celebrat al Vaticà amb artistes internacionals com Karol G. Tot i això manté una agenda intensa, que el va portar a rebre el president d’Israel, Isaac Herzog, després que les denúncies contra la massacre de l’exèrcit israelià sobre la població de la Franja de Gaza obrissin un conflicte diplomàtic entre la Santa Seu i Tel-Aviv.

Però, com adverteix a la seva primera entrevista, Lleó XIV no es veu a si mateix com un líder internacional que hagi de solucionar els problemes del món ni immiscir-se en la política interna de cap país, especialment del seu. “No tinc planejat involucrar-me en la política partidista. L’Església no es tracta d’això”, va dir responent a una pregunta sobre el president dels Estats Units, Donald Trump.

La setmana passada, el Pontífex va lliurar les cartes credencials al nou ambaixador de Washington, Brian Francis Burch. Un multimilionari empresari, líder del grup ultraconservador Catholic Vote. “Un catòlic devot i pare de nou fills”, el va definir Trump. Una notícia era que sembla deixar enrere els enfrontaments que Francesc va mantenir amb l’inquilí de la Casa Blanca a causa de la seva política migratòria.

Fins ara, el Pontífex ha mantingut els principals responsables dels dicasteris i ens vaticans, nomenats pel seu predecessor, però s’espera que a partir dels pròxims mesos comenci a dibuixar el perfil del seu pontificat amb l’elecció de nous noms. Els més immediats, probablement, seran el del seu substitut al capdavant del dicasteri dels bisbes i el del prefecte de la Casa Pontifícia, el monsenyor alemany Georg Gänswein, alhora secretari de Benet XVI, a qui Francesc va obligar a renunciar i va enviar als Països Bàltics com a nunci. També està preparant la seva primera encíclica, un document en què reflexionarà sobre la pobresa, segons van avançar mitjans especialitzats, i que serà clau per començar a desxifrar l’enigmàtic Lleó XIV.