Internacional  /  Europa 22/11/2022

"Aplegueu mantes": els proveïdors d'energia ucraïnesos avisen que els talls duraran mesos

L'OMS alerta que aquest hivern suposa una "amenaça mortal" per a milions d'ucraïnesos

5 min
Dues veïnes de la localitat ucraïnesa d'Horenka, a prop de Kíiv, davant d'un grafiti de Banski.

BarcelonaEls talls de llum a Ucraïna podrien durar mesos, segons ha alertat el director de DTEK Yasno, una de les principals companyies elèctriques privades del país, que ha instat la població a acumular mantes i roba que escalfi per poder passar l'hivern. "Tot i que ara hi ha menys apagades, vull que tothom ho entengui: el més probable és que els ucraïnesos hagin de viure amb talls almenys fins a finals de març", ha afirmat Serguei Kavalenko a través de Facebook.

L'empresa ha rebut instruccions de l'operador de la xarxa estatal, Ukrenergo, de reprendre els talls d'emergència a les seves zones d'activitat, com Kíiv. "Crec que hem d'estar preparats per a diferents opcions, fins i tot les pitjors. Acumuleu roba d'abrigar, mantes; penseu en què us ajudaria a aguantar una apagada llarga", ha dit Kavalenko. De fet, el cap d'Ukrenergo, Volodímir Kudrytskyi, ha assegurat que els danys a les instal·lacions energètiques del país per culpa dels atacs russos són "colossals".

Les Nacions Unides també han avisat que els pròxims mesos seran durs. "Aquest hivern suposa una amenaça mortal per a milions de persones a Ucraïna". Amb aquesta alerta, el director regional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa, Hans Henri Kluge, ha resumit la situació extrema a què s'enfronten els ucraïnesos a les portes dels mesos més freds de l'any i amb les infraestructures energètiques en el punt de mira de l'exèrcit de Vladímir Putin.

Des de Kíiv, Kluge ha avisat que el sistema sanitari d'Ucraïna està davant dels "dies més foscos de la guerra fins ara". Després d'haver patit més de 700 atacs a infraestructures de salut des del febrer, ara els bombardejos contra instal·lacions energètiques han deixat centenars d'hospitals i centres sanitaris sense poder funcionar per falta de combustible, aigua i electricitat, cosa que "impedeix cobrir les necessitats bàsiques". "Les maternitats necessiten incubadores; els bancs de sang necessiten neveres; els llits de cures intensives necessiten ventiladors; i tot això necessita energia", ha explicat.

"En poques paraules, aquest hivern serà una qüestió de supervivència", ha afegit Kluge, que ha fet referència a la "devastadora crisi energètica" i també a l'empitjorament de la salut mental, les limitacions de l'accés humanitari i el risc d'infeccions virals. Tot plegat, ha alertat, "farà d'aquest hivern una prova tremenda per al sistema sanitari ucraïnès i el poble ucraïnès, però també per al món i el seu compromís de donar suport a Ucraïna". "El fred pot matar", ha sentenciat, i ha recordat que hi ha 10 milions de persones a Ucraïna sense electricitat.

Kluge ha fet una crida a les parts implicades en el conflicte perquè permetin la creació urgent de corredors de salut humanitaris a totes les zones recuperades per Ucraïna i a les ocupades per Rússia. "L'accés a la salut no pot ser un ostatge", ha afirmat, i ha indicat que l'OMS calcula que entre dos i tres milions de persones abandonaran casa seva buscant "escalfor i seguretat".

De fet, aquest dilluns el govern ucraïnès ha informat que evacuarà civils de Kherson i Mikolàiv, recentment alliberades, perquè tenen por que els danys a les infraestructures causats per la guerra siguin massa greus i els veïns no puguin aguantar el fred de l'hivern. Les autoritats han instat els habitants d'aquestes regions que es traslladin a àrees més segures al centre o l'oest d'Ucraïna, segons ha explicat la viceprimera ministra, Irina Vereixtxhuk, que ha afegit que el govern els oferirà transport, allotjament i assistència sanitària.

Alerta a la central nuclear de Zaporíjia

Un cop recuperades aquestes zones del sud, ara la batalla s'ha traslladat un altre cop a l'est del país. Kíiv ha denunciat bombardejos russos en una dotzena de localitats que han destruït trenta edificis residencials. Volodímir Zelenski ha explicat en el seu discurs nocturn que Rússia va llançar diumenge uns 400 atacs a l'est, sobretot a la regió de Donetsk i a Lugansk, on l'exèrcit ucraïnès fa alguns progressos.

Però l'atenció aquestes últimes hores s'ha traslladat sobretot a Zaporíjia. L'agència de vigilància nuclear de l'ONU inspeccionava aquest dilluns la central nuclear situada prop d'aquesta localitat per avaluar l'impacte dels bombardejos que els últims dies han afectat la planta. L'Agència Internacional per a l'Energia Atòmica (AIEA) ha constatat que una dotzena d'explosions van danyar diumenge edificis i equipaments: tot i que cap impacte ha estat "crític" per a la seguretat, l'organisme adverteix que "s'està jugant amb foc". Es tracta de la central nuclear més gran d'Europa, amb sis reactors que es refrigeren amb l'aigua del riu Dnipró, que ara s'ha convertit en la línia de front. L'AEIA assegura que els atacs han estat deliberats: els seus experts enviats a la planta van poder veure algunes explosions des de les finestres de les seves habitacions.

En un comunicat, l'agència va alertar diumenge al vespre que es van produir explosions "a prop dels reactors": la planta hauria patit una dotzena d'explosions en 40 minuts, però els nivells de radiació es van mantenir estables. Els sis reactors de la planta estan aturats , però igualment han de ser refrigerats i les fonts d'alimentació exteriors s'han tallat algunes vegades. En aquest cas, l'agència diu que no s'han vist afectades.

Els bombardejos, dels quals Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament, sí que han afectat un magatzem de residus radioactius, sistemes de refrigeració, un cable elèctric en un dels reactors i un pont entre un altre reactor i el seu edifici auxiliar.

El director de l'agència, Rafael Grossi, va avisar diumenge: "El bombardeig es va produir perillosament a prop de la central: estem parlant de metres, no de quilòmetres: sigui qui sigui que està bombardejant la central nuclear de Zaporíjia està jugant amb la vida de moltes persones". Aquest dilluns, el director de l'agència de l'energia atòmica russa, Rosatom, ha alertat del risc d'un "accident nuclear", segons han informat mitjans estatals.

La central nuclear de Zaporíjia, a Ucraïna

Des que va començar la invasió russa d'Ucraïna, l'agència crida Kíiv i Moscou a implementar una zona de seguretat al voltant de la planta. La central va ser ocupada per l'exèrcit rus al març, tot i que és el personal ucraïnès qui continua operant-la. No és el primer cop que pateix bombardejos que podrien causar un desastre nuclear.

Moscou acusa Kíiv de ser al darrere dels últims atacs. El cap de l'operador nuclear rus Rosenergoatom, Renat Kartxaa, ha assegurat que la planta ha patit quinze bombardejos de l'exèrcit ucraïnès des de dissabte. Poc després l'agència d'energia nuclear ucraïnesa, Energoatom, va responsabilitzar Rússia de dotze impactes: "Concretament, ha atacat la infraestructura necessària per reconnectar els reactors número 5 i 6". Kíiv intenta reprendre el funcionament de la planta per restablir la capacitat de generació després de l'onada d'atacs russos sobre les infraestructures elèctriques.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha exigit la retirada de les tropes russes de la planta i ha assegurat que és Rússia qui la bombardeja en operacions de falsa bandera. A més, ha instat els membres de l'OTAN a garantir la protecció de les plantes nuclears ucraïneses dels "sabotatges" russos. "Totes les nostres nacions estan interessades a no tenir cap incident perillós a les nostres instal·lacions nuclears", ha dit en una intervenció telemàtica a l'assemblea parlamentària de l'Aliança Atlàntica, que s'ha celebrat aquest dilluns a Madrid.

El president espanyol, Pedro Sánchez, també hi ha intervingut i ha reivindicat la resposta "proporcionada, intel·ligent i moderada" de l'aliança militar a la guerra d'Ucraïna i l'amenaça nuclear de Rússia. "Fermesa, unitat i [...] temprança", ha resumit. Per la seva banda, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha admès que el suport a Ucraïna "té un preu" per a tots els aliats, però ha insistit que cal mantenir la unitat contra Rússia per evitar "pagar un preu molt més alt".

stats