L'OTAN dispara la despesa militar (i Espanya es queda a la cua)

Fins a 23 aliats han superat l'objectiu de gastar-se almenys el 2% del seu PIB en defensa

3 min
Jens Stoltenberg en la seva visita a la Casa Blanca, amb Joe Biden.

Brussel·lesL'increment de la despesa militar de l'OTAN continua disparat en plena guerra d'Ucraïna. El global de l'Aliança Atlàntica augmentarà enguany un 17,9% la quantitat de diners que destina a la defensa, fins als més d'1,105 bilions d'euros anuals, segons calcula l'entitat militar en un informe que ha publicat aquest dimarts. A més, per primera vegada fins a 23 socis atlàntics assoliran aquest 2024 l'objectiu de gastar-se en defensa almenys el 2% del seu producte interior brut (PIB), si bé Espanya s'ha quedat com l'aliat que en termes proporcionals hi aporta menys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

D'aquesta manera, l'Aliança Atlàntica encadena nou anys incrementant de forma consecutiva la seva despesa militar, des del 2015. Aleshores va registrar un tímid increment de l'1,5% i no ha deixat d'augmentar aquesta taxa, especialment des de l'inici de la invasió del règim de Vladímir Putin contra Ucraïna. El 2022 aquest percentatge ja va escalar al 3,7% i el 2023 al 9,3%, gairebé la meitat del que l'OTAN preveu per a aquest 2024.

Tot i que Espanya també està augmentant a marxes forçades la seva despesa militar, ho està fent més lentament que la resta d'aliats. Per aquest motiu, enguany serà el soci atlàntic que menys percentatge del seu PIB destini a la defensa (un 1,28%) i, per tant, serà el país que està més lluny d'assolir el mínim del 2% a què s'han compromès els 32 estats que conformen l'Aliança. La Moncloa no espera arribar-hi fins a almenys el 2029.

A part d'Espanya, tampoc compleixen amb aquest compromís Croàcia, Portugal, Itàlia, el Canadà, Bèlgica, Luxemburg i Eslovènia, que són els socis que tradicionalment s'han gastat menys diners en defensa de l'Aliança. Al costat oposat, en canvi, es mantenen alguns dels països de l'Europa de l'Est que, per motius històrics i geogràfics, temen de forma més imminent l'expansionisme del Kremlin, com Polònia (4,12%) i Estònia (3,43%).

Despesa en defensa respecte al PIB
Basat en preus i tipus de canvi del 2015

Més autonomia militar europea

Aquesta tendència a l'alça de la despesa militar s'emmarca en la voluntat que, sobretot des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, impera a la Unió Europea: incrementar la seva autonomia militar. Fa temps que els països europeus volen de deixar de dependre en un grau tan elevat del Pentàgon, i Washington –tant l'administració de Donald Trump com la de Joe Biden– també ha pressionat el bloc comunitari perquè es faci càrrec de la seva defensa.

De fet, tot i que els Estats Units continuen sent l'aliat que més hi destina, el Canadà i els aliats europeus cada vegada representen una part més gran del pastís de la despesa militar del global de l'Aliança Atlàntica. El país estatunidenc és dels pocs que ha rebaixat la taxa del seu PIB que destina a defensa respecte al 2014: aleshores era de més del 3,8% i ara és del 3,5%. Tanmateix, els Estats Units, que és l'aliat que realment controla l'OTAN, continua aportant més de 700.000 milions d'euros l'any. És a dir, més de la meitat que el global de socis de l'entitat militar.

Despesa en defensa de l'OTAN
Canvi real anual, basat en preus i tipus de canvi del 2015

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha celebrat aquestes xifres en la seva visita als Estats Units per preparar la cimera de l'Aliança Atlàntica del pròxim 9 de juliol a Washington, especialment pel que fa a la dels aliats europeus. "Els europeus estan fent més per a la seguretat col·lectiva que fa tan sols alguns anys enrere", ha destacat el dirigent noruec, que s'ha trobat amb Biden aquest dilluns.

En aquest sentit, el líder de l'Aliança Atlàntica ha assegurat que un augment de la despesa militar "beneficia" tant els Estats Units, els quals veuran reduïda "la seva càrrega en la seguretat" occidental, com Europa, que guanyarà "autonomia militar" i estarà més preparada davant del perill que suposa l'expansionisme de Putin. "Pot semblar una paradoxa, però el camí cap a la pau és que hi hagi més armes per a Ucraïna", ha insistit Stoltenberg des dels Estats Units.

Hongria i Eslovàquia també donen suport a Rutte en la carrera per dirigir l'OTAN

Hongria i Eslovàquia han anunciat aquest dimarts que també donen suport al primer ministre neerlandès, Mark Rutte, per ser el pròxim secretari general de l'OTAN. Aquest anunci ha arribat després que Rutte es reunís aquesta matinada amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, a Brussel·les.

D'aquesta manera, Rutte ja té els suports de tots els aliats de l'Aliança Atlàntica menys un, Romania. El govern romanès també ha presentat un candidat per ocupar la secretaria general de l'entitat militar: el seu president; el liberal Klaus Iohannis. Tot i això, fonts de l'Aliança asseguren que a tot estirar a la tardor que ve es preveu que Rutte ja agafi el relleu de l'actual secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, qui també ha donat suport al candidat neerlandès.

stats