L'OTAN desplegarà 700 soldats més al nord de Kosovo per frenar l'escalada de violència

Brussel·lesAugmenta la tensió a Kosovo. L'OTAN desplegarà 700 soldats més al nord del país després que, dilluns, almenys 50 manifestants i 30 soldats de l'Aliança Atlàntica resultessin ferits durant les manifestacions de serbis –tot i ser una minoria al país, són el grup majoritari a la regió del nord– que no reconeixen el nou alcalde de la localitat de Zvecan, que és de la majoria albanesa de l'estat. Aquest dimarts les concentracions s'han tornat a repetir i diferents grups de manifestants, inclosos funcionaris de l'administració local, s'han concentrat a l'ajuntament del poble, on s'han desplegat una altra vegada forces de l'Aliança Atlàntica i soldats kosovars.

Segons un informe fet públic per l'OTAN, soldats italians, hongaresos i moldaus de la Força de Kosovo (un contingent internacional de manteniment de la pau liderat per l'Aliança Atlàntica) van ser atacats per artefactes incendiaris dels manifestants que protestaven, i fins a una trentena van patir fractures, contusions i cremades. Per l'altre costat, un dels manifestants ferits va rebre l'impacte d'una bala i es troba en estat greu.

Els manifestants no accepten les noves autoritats locals de fins a quatre municipis del nord del país i demanen que es repeteixin les eleccions. De fet, van sortir escollits en uns comicis que els serbis van boicotejar i en què la participació va superar amb prou feines el 3%. Més enllà del no reconeixement dels nous alcaldes, també demanen la retirada de les forces especials que són a la regió i que estan formades principalment per kosovars albanesos de la mateixa zona.

Rússia acusa Occident de provocar l'escalada

En tot cas, el cap de la missió de l'Aliança Atlàntica, el general Angelo Michele Ristuccia, ha criticat que els atacs que han rebut els seus soldats per "contenir les manifestacions violentes" són "inacceptables" i ha remarcat que la Força de Kosovo continuarà complint amb el seu deure de manera "neutra i imparcial". En la mateixa línia, la Unió Europea, els Estats Units i l'OTAN ja han sortit a condemnar l'escalada de violència i han instat Belgrad i Pristina a posar-hi fre de manera "immediata".

Els aliats també assenyalen que el fet que l'executiu kosovar hagi forçat l'entrada als ajuntaments dels nous alcaldes albanesos rodejats de policia perquè prenguin possessió és el que ha provocat que pugi la tensió. En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, van demanar a Pristina que no prengui més "mesures unilaterals ni desestabilitzadores". Tot i això, el primer ministre kosovar, Albin Kurti, defensa aferrissadament el dret dels alcaldes albanesos a prendre possessió i va desestimar la proposta dels aliats de fer que els alcaldes treballessin des d'unes altres instal·lacions.

Pel que fa a Rússia, que es manté molt propera a Sèrbia, ha tornat a acusar els aliats de propiciar l'enèsima escalada de violència de la regió i assegura que l'"amenaça" d'una "explosió" de violència torna a sobrevolar els Balcans "després que l'OTAN hi dugués a terme una agressió contra Iugoslàvia el 1999". "La situació és alarmant, Occident ha posat rumb al sotmetiment total de tothom que d'alguna manera vulgui expressar la seva opinió", ha assegurat el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Aquest pic de violència és el més greu que viu la regió des de l'anomenada guerra de les matrícules, quan el setembre del 2021 Pristina va exigir que els vehicles serbokosovars tinguessin matrícules de kosovars. Finalment, amb la mediació de la Unió Europea, Belgrad va accedir a no emetre més matrícules d'aquest tipus i Kosovo es va comprometre a no multar els cotxes que portessin aquests distintius.