Llei històrica al Regne Unit: el Parlament britànic aprova legalitzar l'eutanàsia
La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació que no estava sotmesa a la disciplina de partit
LondresEn una decisió històrica, el Parlament britànic ha votat aquest divendres a favor d'un projecte de llei per legalitzar la mort assistida. La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació més ajustada que la del projecte sense esmenes, al mes de novembre, i que no estava sotmesa a la disciplina de partit.
El projecte de llei permetrà que els adults amb malalties terminals a Anglaterra i Gal·les, amb menys de sis mesos de vida, sol·licitin una mort assistida, subjecta a l'aprovació de dos metges i un panel format per un treballador social, un jutge i un psiquiatre. La votació situa el Regne Unit –encara que la llei només serà norma legal a Anglaterra i Gal·les– en la mateixa direcció que països com Espanya, Austràlia, els Països Baixos o el Canadà, on l'eutanàsia és legal.
Però els crítics de la legislació han advertit que les esmentades garanties no són prou fortes i que les persones vulnerables podrien ser coaccionades o sentir-se pressionades per posar fi a les seves vides abans d'hora. Els partidaris de la llei asseguren que proporcionarà dignitat i compassió a les persones que pateixen per culpa d'una malaltia terminal.
El projecte de llei ha de passar ara per la Cambra dels Lords, on se sotmetrà a mesos d'escrutini, si bé després del sí dels Comuns n'ha quedat garantida l'aprovació, ja que encara que hi pugui haver més esmenes, els lords, no electes, mai no bloquejaran un text legal que ha estat validat pels Comuns.
El primer ministre, Keir Starmer, s'havia mostrat partidari de permetre la mort assistida, i fins i tot hi ha votat a favor. Però el seu govern s'ha mantingut neutral respecte a la proposta d'una llei presentada a títol personal per la diputada laborista Kim Leadbeater. El medicament letal podrà ser preparat per un metge, però haurà de ser el mateix pacient qui se l'administri, a fi d'evitar abusos. En aquest sentit, la llei introdueix penes de fins a 14 anys de presó per a qui pressioni, coaccioni o enganyi algú perquè se suïcidi o declari que ho vol fer.
La polarització que ha despertat el debat sobre la llei ha provocat que, des de primera hora, partidaris i detractors de l'eutanàsia s'apleguessin al davant del Palau de Westminster, per intentar condicionar el debat. Al mes de novembre, quan la llei va superar el segon escull dels tràmits parlamentaris, la distància entre favorables i contraris va ser de 55 vots. Però en els últims mesos el marge s'ha anat reduint fins als 23.
Si bé la llum verda dels Comuns garanteix que, potser a tot estirar a finals d'any, la llei sigui validada pel rei i entri en vigor, el que no desapareixerà per efecte de l'aritmètica parlamentària és el debat a l'opinió pública. En aquest sentit, una de les primeres veus que han anunciat que lliuraran la batalla ha estat la bisbessa de Londres, Dame Sarah Mullally, exdirectora d’infermeria per a Anglaterra, que ha afirmat: "Aquest projecte de llei ha superat la seva tercera lectura malgrat les proves creixents que és inaplicable, insegura i que suposa un risc per a les persones més vulnerables de la nostra societat. Aquestes preocupacions no resoltes han estat expressades en molts dels discursos dels diputats avui i queden demostrades per la reducció de la majoria als Comuns a favor de la llei. Si s’aprovés, aquesta legislació entraria en vigor en un context de greus mancances en l’atenció social per a adults, d’una autèntica loteria territorial pel que fa a les cures pal·liatives, i de pressions ben documentades sobre l'NHS, cosa que multiplicaria els riscos per als més vulnerables". En altres paraules, la bisbessa Sarah Mullally ha dit: "Ens convertirem en una societat en què l’estat finança completament un servei perquè les persones amb malalties terminals posin fi a la seva vida, mentre que, de manera escandalosa, només finança al voltant d’un terç de les cures pal·liatives".
El Royal College of Psychiatrists ha afirmat que moltes de les seves principals preocupacions sobre el projecte de llei “continuen sense resoldre's”. La doctora Lade Smith CBE, presidenta del Royal College of Psychiatrists, ha dit: "Ens preocupa especialment que el projecte de llei no exigeixi una avaluació holística de les necessitats no cobertes. ¿La persona té un trastorn mental que contribueix al seu desig de morir? ¿Se sent com una càrrega? ¿Està sola? ¿Té accés a l’atenció que necessita?"
La introducció de la llei d'eutanàsia pot suposar un canvi social de conseqüències enormes, com va ser la despenalització de l'avortament el 1967, l’abolició de la pena de mort, la despenalització de l’homosexualitat o la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. De fet, fa només dos dies els parlamentaris van votar a favor de modificar la llei de l'avortament i la Cambra dels Comuns va aprovar una nova legislació que impedeix que les dones d’Anglaterra i Gal·les puguin ser investigades, detingudes, processades o empresonades per interrompre voluntàriament l'embaràs –independentment del moment o trimestre en què es trobin–. Fins ara, l’avortament era legal fins a les 24 setmanes de gestació, i més enllà d’aquest límit ho era en determinats casos, com ara si la vida de la dona corre perill. Però els avortaments han de ser aprovats per dos metges, excepte els que es practiquen a casa dins de les primeres 10 setmanes.
