La nova primera ministra d'Ucraïna parla l'idioma de Trump

El primer viatge de Iúlia Sviridenko als Estats Units com a primera ministra d'Ucraïna va començar amb una exhibició del capitalisme nord-americà. Un matí de finals d'agost, es va reunir amb un nombrós grup d'inversors a l'edifici Nasdaq de Times Square per celebrar l'entrada a borsa d'una empresa ucraïnesa. Sonava música de suspens mentre un rellotge de compte enrere arribava a zero i Sviridenko feia sonar la campana d'obertura del mercat. És estrany que una primera ministra aparegui a la borsa, i encara més estrany que una empresa d'un país devastat per la guerra hi cotitzi.

Sviridenko, en una entrevista recent a Kíiv amb The New York Times, va dir que demostrava que les relacions amb "Ucraïna no només són donacions, també hi ha negoci". Les seves paraules semblaven calculades per captar l'atenció del president Donald Trump, que fa temps que es queixa que els Estats Units no han rebut res a canvi de les desenes de milers de milions de dòlars que han invertit en la guerra d'Ucraïna. Amb l'assistència financera directa dels Estats Units ara fora de la taula, Kíiv està treballant per convèncer Trump que no es tracta d'un cas de caritat, sinó d'un lloc on es poden fer negocis lucratius, fins i tot en temps de guerra.

Nomenada pel president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a mitjans de juliol, Sviridenko, de 39 anys, sembla feta a mida per a aquesta tasca. Ha passat la seva carrera treballant en empreses privades o en assumptes econòmics per a governs regionals i nacionals. Com a ministra d'Economia, va negociar un acord de minerals d'alt risc amb l'administració Trump que s'ha convertit en la base de la nova relació entre Kíiv i Washington.

El nomenament de Sviridenko "va ser un missatge d'Ucraïna als Estats Units, a Trump", opina Mikola Davidiuk, un analista polític establert a Kíiv. El seu ascens també reflecteix una creixent concentració de poder sota el president Zelenski, segons diplomàtics occidentals amb seu a Kíiv i legisladors ucraïnesos. Persona lleial i de confiança, Sviridenko va ascendir en l'administració amb el suport del seu poderós cap de gabinet de president, Andrí Iermak. Zelenski, Iermak i un petit cercle d'assessors concentren el poder a Ucraïna, asseguren els analistes, ja que el Parlament ha estat en gran part marginat i les figures de l'oposició han estat objecte d'operacions de les forces de seguretat.

Diplomàtics i legisladors expressen la seva preocupació perquè la lleialtat de Sviridenko pugui impedir-li plantar cara a Zelenski si aquest pren més mesures que desafiïn la democràcia ucraïnesa, com el seu intent d'aquest estiu de desactivar les agències anticorrupció del país. Sviridenko estava en la seva primera setmana com a primera ministra quan Zelenski va prendre aquestes mesures per restringir les agències, cosa que va provocar que milers de persones sortissin als carrers en les primeres grans manifestacions a Ucraïna en els tres anys i mig de guerra. La primera ministra es va afanyar a tranquil·litzar els aliats europeus, dels quals Ucraïna ara depèn molt més econòmicament, i convèncer-los que Kíiv continua compromesa amb la lluita contra la corrupció. "No va ser un moment fàcil, i no esperava afrontar aquest tipus de problema", va dir Sviridenko.

Una figura improbable en temps de guerra

Sviridenko representa una figura improbable en la política ucraïnesa en temps de guerra, un món d'homes que sovint vesteixen amb jaquetes d'estil militar i fan cares severes. Ella somriu fàcilment, i el seu humor s'esmuny a través d'un exterior seriós.

És una de les primeres ministres més joves d'Ucraïna i la segona dona que ocupa el càrrec. Durant l'última dècada, ha ascendit constantment des de càrrecs oficials a la seva regió natal de Txerníhiv, al nord d'Ucraïna, fins a alts càrrecs econòmics nacionals, inclòs el d'assessora econòmica de Iermak i, a partir del 2021, va ser ministra d'Economia.

Com a ministra d'Economia, Sviridenko va treballar per estabilitzar les finances d'una nació en caiguda lliure per la invasió russa, obrint rutes comercials per eludir els esforços de Moscou per bloquejar el Mar Negre i assegurant milers de milions en ajuda exterior. El creixement ha tornat, tot i que modestament. Potser la seva prova més gran va arribar aquest any quan Ucraïna va negociar un acord per obrir les seves riqueses minerals als Estats Units, amb l'esperança de guanyar-se el favor de Trump apel·lant als seus instints mercantils. Sviridenko va liderar les converses per Ucraïna, que ràpidament es van tensar. Washington va fer demandes que els ucraïnesos van sentir com una extorsió directa, com ara concedir als Estats Units la meitat dels drets minerals del seu país. A finals de febrer, durant una videotrucada, el secretari del Tresor, Scott Bessent, li va dir cridant a Sviridenko que tenia sis minuts per acceptar un acord o les converses s'havien acabat, segons un funcionari ucraïnès i un exfuncionari que van participar en la trucada i que van parlar sota condició d'anonimat. Sviridenko va negar que la conversa fos tensa i un portaveu de Bessent no va respondre a la petició de comentaris. Sviridenko finalment va aconseguir millors termes i va signar l'acord, forjant el que va anomenar una "relació de treball amb el secretari Bessent" basada en la confiança.

Matthew Murray, president del consell assessor de Velta, una empresa ucraïnesa de titani, va dir que Sviridenko s'havia "convertit en una comunicadora molt eficaç amb l'administració Trump". L'analista Fesenko creu que el seu èxit en la negociació de l'acord va ser probablement "el factor decisiu en la decisió de Zelenski de nomenar-la primera ministra". Quan la va nomenar, Zelenski li va donar tres prioritats: reforçar l'economia, ampliar els programes socials i augmentar la producció d'armes.